Compte enrere al Parlament
Queden constituïts els grups de treball a la cambra amb el focus posat en la comissió d'estudi del procés constituent
El full de ruta estableix l'inici immediat de les tasques d'elaboració de les tres lleis de ruptura amb l'Estat
El PP augura poc recorregut a la comissió que dirigeix Casals
Els diputats ja disposen d'espais de treball per començar a executar i fiscalitzar el full de ruta cap a la independència, especialment en l'àmbit legislatiu. Vint-i-dues comissions, conjuntament amb set de reglamentàries, donen cos a una legislatura excepcional que l'acord electoral entre Convergència i ERC va emmarcar en un període de divuit mesos, termini ratificat més tard pel pacte amb la CUP.
Així, l'interès de la jornada va estar focalitzat en la constitució de la comissió dedicada a estudiar i debatre precisament el procés constituent, i més concretament el tipus de constitució que ha de regir el nou estat. Les diputades Muriel Casals i Gabriela Serra, de Junts pel Sí i la CUP, respectivament, dirigiran aquest grup de treball que també té la presència del diputat de Catalunya Sí que es Pot, Albano Dante Fachín, com a secretari de la mesa. Un tema gens menor tenint en compte el suport que aquesta formació ha donat a la creació d'aquest grup i que es contraposa a la negativa expressada per Ciutadans, el PSC i el PP. De fet, ahir ja es va poder visualitzar el que serà una constant en el grup; l'oposició frontal del PP a totes les iniciatives que s'hi debatin.
Els populars són els únics que han decidit assistir a les trobades d'aquesta comissió amb l'objectiu de posar pals a les rodes i denunciar-ne el contingut. Prova d'això va ser ahir la constitució de la mesa que es va haver de fer mitjançant la votació en urna, perquè el PP es va negar a avalar-la per assentiment, tal com havia fet en la resta de comissions. Aquest obstacle només va suposar un endarreriment a l'hora de constituir la direcció, però va ser en les intervencions posteriors on va quedar confirmat què en pensa el PP. “D'il·legal, irreal i inviable”, va qualificar la diputada Esperanza Garcia la comissió, alhora que s'erigia en la representant “del 52% de la població que s'oposa a la independència”. Una “veu” que immediatament va voler silenciar el diputat de Sí que es Pot, Joan Coscubiela.
El paper del PP
“Deixin de parlar en nom del 52% i no prohibeixin el debat i el diàleg, que també es basa en la discrepància”, va etzibar el portaveu ecosocialista al PP en una intervenció que va arrencar els aplaudiments de la resta de parlamentaris. La diputada de Junts pel Sí, Marta Rovira, es va mostrar esperançada que aquesta comissió permeti trobar punts d'acord entre JxSí, la CUP i Sí que es Pot sobre com ha de ser aquest procés constituent i va recriminar al PP que utilitzi la comissió com a “espai de propaganda”. La republicana va recordar que la comissió és fruit “d'un mandat democràtic, legal i majoritari.”
De moment, però, la comissió serà d'estudi, la qual cosa, a més a més de permetre l'acostament de Sí que es Pot, també allunya el risc d'impugnació per part del TC, malgrat que el govern espanyol ja ha amenaçat amb demanar-ho, explicaven ahir fonts de la comissió. La raó és que en tractar-se d'un òrgan de debat i estudi, aquesta comissió no podrà elaborar lleis, i es considera poc probable que l'executiu en funcions de Rajoy opti per impugnar el debat polític. Un dels eixos de la comissió serà afavorir i facilitar la implicació de la ciutadania en el procés constituent amb campanyes pedagògiques.
Les tres lleis
D'altra banda, però, la redacció de les lleis de ruptura que recull la declaració del 9-N segueix el seu camí. Els textos jurídics que han de donar cobertura legal al període de transició quan s'inici la desconnexió de l'Estat espanyol dependran de les comissions legislatives. En aquest cas, ahir va prendre rellevància la de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, que presideix el diputat de la CUP, Joan Garriga. Aquest grup serà l'encarregat d'elaborar la llei de transitorietat jurídica. Les comissions d'Economia i la d'Afers Socials i Treball seran les encarregades de dotar de cos legal la hisenda catalana i la seguretat social, respectivament. Segons el full de ruta negociat per Junts pel Sí i la CUP a partir de la presa de possessió del nou govern, això va ser el 14 de gener, es fixa un termini de deu dies per presentar una petició a la mesa del Parlament perquè es constitueixin les ponències que centraran en exclusiva la redacció de les tres lleis, la del procés constituent, la d'hisenda i la de la seguretat social. I en 30 dies s'haurà d'haver iniciat la tramitació, segons la declaració del 9-N. L'aprovació dels textos, sempre segons la proposta d'acord cap a la independència de JxSí, és de 18 mesos, la qual cosa situaria l'aprovació definitiva el juliol del 2017. Amb tot, ara caldrà que Junts pel Sí i la CUP acabin de concretar en la reunió de seguiment un calendari que quedarà supeditat a la resposta de Rajoy.
A partir d'ara, les comissions es tornaran a convocar per aprovar el pla de treball un cop cada grup presenti les propostes pel que fa a dates, contingut i compareixences.
