La infanta serà jutjada

Cristina de Borbó no ha aconseguit lliurar-se del judici pel cas Nóos i serà jutjada com a cooperadora necessària de dos delictes fiscals comesos pel seu marit, Iñaki Urdangarin. El tribunal de l'Audiència de Palma que jutja el cas Nóos considera legitimada l'acció popular per acusar la germana del rei d'Espanya en solitari, perquè aquests delictes –assegura– sí que afecten tothom, ja que “comprometen la consecució de les finalitats de la política econòmica i social, que han de ser garantides en un estat social i democràtic de dret”. Així doncs, per les tres magistrades que formen el tribunal –Samantha Romero, Eleonor Moyà i Rocío Martín–, Hisenda sí que som tots, i dimarts vinent, dia 9 de febrer, Cristina de Borbó tornarà a seure al banc dels acusats amb disset persones més, entre les quals el seu marit.

En una interlocutòria de 85 pàgines dictada ahir, en què resolen totes les qüestions prèvies i que no admet recurs, el tribunal del cas Nóos rebutja que a la germana de Felip VI se
li pugui aplicar l'anomenada doctrina Botín, segons la qual, si l'acusació només la manté un actor privat –en aquest cas, Manos Limpias– i, en canvi, no la secunden els representants de l'Estat –en aquest cas, la hisenda pública, l'afectada pel presumpte delicte–, l'acusació no pot prosperar.

Les magistrades argumenten que la jurisprudència fixada per l'alt tribunal espanyol en la sentència 1045/2007 no es pot aplicar, perquè només fa referència a causes en què es demana un sobreseïment total. En el cas Nóos, però, només és parcial, respecte a la infanta, i a més per uns fets que sí que estan inclosos en l'exposició fiscal per acusar un altre dels imputats, en aquest cas el marit d'ella.

La fiscalia i l'Advocacia de l'Estat sí que acusen Urdangarin pels presumptes delictes fiscals comesos a través d'Aizoon, però entenen que la participació de la infanta en els fets no és delictiva. Manos Limpias, per la seva banda, la considera una cooperadora necessària i demana per a ella nou anys de presó.

De la interlocutòria, és important destacar el fet que la decisió de mantenir la germana del rei dins del procés ha estat adoptada per unanimitat del tribunal i que, tot i ser molt tècnica, suposa un important revés per a la fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, que van defensar en la vista prèvia que l'argument esgrimit pel jutge del cas Nóos, José Castro, que “Hisenda som tots” era un simple eslògan publicitari per recaptar impostos. Asseguraven que l'administració tributària era l'única legitimada per defensar els seus interessos davant la justícia i no havia vist delicte en el cas de la infanta. Però el tribunal no ho veu així i, sense explicitar-ho en la resolució, defensa que “Hisenda som tots” no és només un eslògan publicitari per recaptar impostos.

Pel tribunal, doncs, Hisenda sí que som tots. I si en aquest cas no ho deien explícitament, les magistrades sí que inclouen una referència expressa a la posició manifestada per l'advocada de l'Estat Dolores Ripoll durant la vista de les qüestions prèvies. Ripoll va sostenir que només Hisenda pot defensar Hisenda, però les jutgesses no ho veuen de la mateixa manera i li responen que el delicte fiscal és un delicte “pluriofensiu”. Sostenen que el delicte fiscal no comprèn només el patrimoni d'una persona en les seves relacions amb Hisenda, sinó que és de naturalesa “supraindividual, col·lectiva o difusa”. Per això, consideren que “no hi ha un únic perjudicat”, en al·lusió a Hisenda, i que, en el delicte fiscal, “no es protegeix un bé jurídic exclusiu de l'erari públic”, sinó que té naturalesa “difusa, col·lectiva o metaindividual”, per la qual cosa, està “plenament justificada la participació dels ciutadans en el procés a través de l'acció popular”, afirmen les magistrades en la resolució.

Hi afegeixen, a més, que encara que fos possible identificar un perjudicat concret i específic pel delicte, “si existís, no seria amb caràcter exclusiu un determinat organisme públic que ho monopolitzés tot [...], ja que la lesió del bé jurídic protegit provoca un detriment en el pressupost necessari per procurar l'assignació equitativa dels recursos públics i compromet la consecució de les finalitats de la política econòmica i social, que han de ser garantides en un estat social i democràtic de dret”. A banda de la crítica a la fiscalia i a l'Advocacia de l'Estat, aquesta interlocutòria és d'especial rellevància també pel seu suport a la figura de l'acusació popular. En la resolució, les tres magistrades manifesten la seva discrepància respecte a la doctrina Botín, de la qual asseguren que “desnaturalitza la institució de l'acusador popular”. Les magistrades basen la seva defensa de l'acusació popular en una altra doctrina, l'anomenada doctrina Atutxa, que matisa la Botín. “En el delicte de malversació, hi ha presents uns interessos col·lectius o socials molt més directes que la defraudació tributària. Hi ha un lligam més evident i immediat entre la malversació i l'afectació d'interessos socials, la qual cosa permet incloure aquest delicte entre els que resultin afectats per l'anomenada doctrina Atutxa...”, en al·lusió a la sentència dictada pel Suprem el 2008 que va condemnar l'expresident del Parlament de Vitòria Juan María Atutxa, en què, en aquesta causa, sí que es va permetre l'acusació popular en solitari perquè afectava interessos col·lectius. En el cas de la germana del rei, el tribunal també considera que el delicte fiscal afecta l'interès general i per aquest motiu creu que l'acusació popular en solitari està legitimada.

La defensa de Cristina de Borbó –que ahir estava fora de l'Estat– discrepa totalment dels arguments donats pel tribunal. A banda de lamentar el fet que s'hagués assabentat de la notícia per la premsa, el lletrat Miquel Roca es va mostrar en desacord amb la decisió de l'Audiència de Palma i va acusar el tribunal d'haver-se apartat de la literalitat de la “doctrina consolidada” del Suprem per recollir la tesi de Manos Limpias. A més, va insinuar que la decisió del tribunal ja és una mena
de condemna: “Cal lamentar que amb aquesta resolució s'imposi a la infanta el que en termes processals s'anomena la pena del banc dels acusats durant tot el temps que duri el judici.” Per la seva banda, la Casa del Rei, com ha fet gairebé sempre –a excepció del 2013, quan va manifestar la seva “sorpresa” per la imputació–, va expressar ahir el seu “absolut respecte” per la decisió judicial.