Es busca referèndum
Els primers passos per executar el full de ruta de JxSí generen polèmica per la “proclamació” de la independència sense el 50% dels vots
La CUP aposta per habilitar “mecanismes” amb què la ciutadania ratifiqui les lleis “fundacionals”
Anna Gabriel veu “vacil·lacions” en alguns diputats de Junts pel Sí
“Declaració d'intencions”, “proclamació”, “declaració d'independència”, “llei de transitorietat jurídica”, “desconnexió”... La singladura del govern de Carles Puigdemont i l'inici del curs parlamentari va finalitzar, la setmana passada, amb un garbuix de declaracions que tenien com a objectiu explicar la part més significativa del full de ruta de Junts pel Sí: com
es produirà la independència en la legislatura que tot just comença.
Les explicacions, però, van mostrar les ambigüitats i incoherències a què dóna peu el document. La diputada de la CUP Anna Gabriel qualificava divendres passat els pronunciaments de “vacil·lacions” dels diputats de Junts pel Sí. Dies abans, la portaveu del govern, Neus Munté, i els diputats que donen suport a l'executiu s'havien afanyat a esvair les primeres confusions que afloraven en el moment en què els guanyadors del 27-S havien d'aixecat el teló de la construcció de la república catalana.
L'episodi més controvertit el protagonitza la “proclamació d'independència” en finalitzar l'actual legislatura de 18 mesos, tal com recull el document de Junts pel Sí. Un acte que es faria sense haver de ser validat per un referèndum, la qual cosa posa damunt la taula la polèmica figura de la DUI (declaració unilateral d'independència), tot i que tant l'expresident Artur Mas com el president Carles Puigdemont asseguressin que el mandat del 27-S “dóna legitimitat per iniciar el procés, però no per culminar-lo”. El conseller Raül Romeva admetia divendres que l'escenari actual “no és l'ideal” i assenyalava que el millor que podria passar a l'Estat és que hi hagués un govern que “posés damunt la taula un referèndum”. Puigdemont subratllava que
la DUI no és en el programa, si bé afirmava que cal “una pantalla democràtica abans de fer el pas cap a un estat independent”.
Eleccions constituents
El més semblant a una consulta en la proposta de JxSí serien les eleccions constituents que donarien inici a una nova legislatura, just després de la declaració d'independència i de l'aprovació de les lleis de ruptura i del procés constituent que es preparen per a aquest mandat. L'únic referèndum que es preveu en el full de ruta apareix en la segona fase del procés, passats els 18 mesos de l'actual legislatura, i serviria per avalar
el text de constitució catalana que haurien de redactar els nous diputats, agrupats en assemblea constituent, sorgits dels nous comicis.
Tanmateix, un referèndum és una eina “imprescindible”, segons reconeixia divendres la portaveu de la CUP, Anna Gabriel, com a exercici de la sobirania del poble. També és el millor instrument per tal que la comunitat europea reconegui la independència d'un país, tal com admeten diversos dirigents sobiranistes. Gabriel també recordava, com Mas i Puigdemont, que el mandat del 27-S dóna legitimitat per “fixar i establir els passos necessaris del procés d'independència”.
Nous mecanismes
Per aferrar-se a un procés impregnat de “radicalitat democràtica”, la portaveu de l'esquerra independentista assegurava que “no es desoirà la ciutadania”, a diferència del que va passar durant el període de la Transició espanyola, assenyala. Per això, es mostrava confiada que els dirigents polítics serien capaços d'“habilitar els mecanismes que permetin ratificar les lleis fundacionals”, assenyalava la diputada cupaire.
CDC i ERC van pactar
el juliol de l'any passat un pla d'actuació per anar plegats a les eleccions del 27-S. Aquells comicis van ser presentats i defensats com el referèndum que l'Estat espanyol no havia permès fer i que l'executiu català no s'havia atrevit a convocar el 9 de novembre del 2014.
El 27-S va arribar, es va guanyar en escons i, per primera vegada al Parlament, hi havia una majoria d'escons independentistes amb la suma dels deu diputats de la CUP. Tanmateix, en nombre de vots, no s'assolia la frontera del 50%. Damunt la taula, en canvi, es disposava d'un full de ruta dissenyat per a una legislatura curta, de 18 mesos, que finalitza amb la proclamació de la independència i noves eleccions per constituir, en una segona fase, la república catalana.
La CUP, durant les dures negociacions per formar govern, va acceptar el full de ruta, tot i que havien estat els primers a alertar, la nit electoral, que el resultat de les urnes no donava una majoria suficient. “Permet iniciar el procés, però no pas culminar-lo”, es repeteix.
A l'altra banda del tauler de joc, el referèndum, de nou, agafa protagonisme amb el grup d'En Comú Podem al Congrés
dels Diputats. Caldrà veure si tindrà un paper destacat en les negociacions per investir el president del govern espanyol o si, una vegada més, tornarà a quedar en paper mullat.
