El ple de Lloret carrega contra la Corporació de Salut de la Selva
Es va aprovar per unanimitat una moció de denúncia per la mala gestió i falta de transparència de la CSMS
En Lloret Sí, Se Puede i el PP demanen la dimissió de la gerent
El ple de Lloret, per unanimitat, va aprovar una moció presentada pel grup En Lloret Sí, Se Puede que denuncia la falta de transparència i la mala gestió de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS). La moció concretament demana que es facin públics els sous de la gerent (Núria Constans) i els càrrecs que gestionen la corporació; que es facin públics els contractes d'explotació externa i les condicions amb l'empresa Serhs; claredat amb els ingressos procedents dels turistes; revertir la situació de precarietat de l'hospital (augmentant el nombre de professionals d'urgències, entre altres peticions); explicacions sobre les “suposades” clíniques odontològiques que fan tasques privades als centres d'atenció primària (CAP) municipals, i, en el cas que no s'aclareixin els punts anteriors, demanen la dimissió de la gerent de la corporació.
El portaveu del grup, Paulino Gracia, va denunciar, a més, que en l'última reunió a l'Ajuntament de Lloret, amb representants de cada grup polític i l'alcalde, Jaume Dulsat, el president de la corporació, Albert Fernández Terricabras, va demanar als regidors i l'alcalde que intercedissin perquè un pacient sense parents que estava a punt de morir al sociosanitari de Lloret deixés la seva herència a la corporació.
Pel PP, una aberració
El portaveu del PP, Enric Martínez, es va mostrar encara més contundent, i pel que fa a l'afer de l'herència (els regidors van rebutjar qualsevol intervenció) ho va corroborar. “Això no és vergonyós, és una aberració”, va dir. El regidor del PP també hi va afegir una altra acusació a la corporació, i va mostrar una factura de la corporació que el 23 de desembre de l'any passat va rebre un veí de Lloret perquè el seu fill havia estat atès a urgències (va caure al pati del col·legi) i li reclamaven 167,71 euros. “A les reunions ens han dit més d'una vegada que no cobren, és vergonyós i denigrant, entre altres coses”, hi va afegir Martínez.
Entre el reguitzell de retrets, Martínez també va destacar el 12,5% que la corporació cobra “en qualitat de gestoria” quan es desvien pacients a altres centres, i la facturació als pacients estrangers, que va valorar que pot arribar cada any al milió d'euros. “He vist que facturaven el genèric d'omeprazole (un medicament) i cobren com si fos la marca més cara, això és un atracament a mà armada i, a sobre, ens tanquen els CAP”, va concloure.
Resposta de la CSMS
El cap de planificació de la corporació, Xavier Conill, va explicar ahir que la majoria de les demandes que fa En Lloret Sí, Se Puede es poden trobar al web de la corporació, al portal de transparència. En relació amb el cobrament d'una visita a urgències a un pacient de Lloret, Conill va explicar que com que havia passat a l'escola l'assegurança escolar se n'havia de fer càrrec, i en els casos en què hi ha assegurances i mútues sempre es trasllada la facturació si el pacient no presenta el comunicat de l'assegurança corresponent. Conill va dir que un cop es va presentar aquest full la reclamació es va retirar, i va assegurar que, de fet, encara que no l'hagués presentat no se li hauria cobrat res.
Malgrat que hi ha informació que és al portal de transparència, el cap de planificació de la corporació va admetre que el sou de Constans encara no hi és, va dir que és una obligació legal des del gener i tenen intenció de publicar-lo aquesta setmana, però que quan se'ls ha demanat l'han fet públic (102.000 euros bruts l'any). La corporació, a més, va fer públic un comunicat en què afirma que ni el president ni la gerent han rebut per part dels representants del grup En Lloret Sí, Se Puede “cap sol·licitud d'informació complementària”. Sobre “les suposades clíniques odontològiques privades en els CAP”, la corporació assegura que per acord del consell rector es va contractar una empresa especialitzada en odontologia “que ha permès passar de 3.172 visites de finançament públic el 2013 a 9.802 el 2015, cosa que representa triplicar l'activitat pública (sense pagament per part del pacient) a la població”.
