S'allarga la tramitació de les tres lleis de ruptura

Junts pel Sí i la CUP estan obligats a actuar amb el fre de mà posat perquè no els caigui a sobre tot el poder de l'Estat espanyol. Els grups de l'oposició, en canvi, intenten que el cotxe circuli sense frens. Aquesta és una imatge que es repetirà al llarg de la legislatura i que ahir es va començar a fer visible com a conseqüència d'un nou tràmit parlamentari.

El debat i la redacció de les tres lleis de ruptura amb l'Estat espanyol ha quedat, de moment, en suspens. La tramitació ha entrat en temps de pròrroga després que la mesa del Parlament decidís ahir demanar als serveis jurídics de la cambra un informe que avali la legalitat dels grups de treball, coneguts com a ponències, que haurien d'assumir el redactat d'aquest nou cos legislatiu, tal com ha demanat Junts pel Sí i la CUP.

La mesa del Parlament havia de donar ahir llum verd a les tres ponències que, d'acord amb el reglament de la cambra, es constitueixen amb la participació i el consens de tots els grups parlamentaris. L'objectiu de les dues formacions independentistes que ho impulsen era “obrir el debat” amb la resta de forces polítiques sobre com haurien de ser els nous organismes dedicats a la hisenda catalana i la seguretat social, com també les normes jurídiques que haurien de garantir el període de transició cap a la construcció de l'estat.

Tanmateix, la decisió d'optar per la via de la ponència va provocar les queixes de tots els grups de l'oposició, que consideren que no poden ni volen participar d'uns treballs l'objectiu del quals és la redacció d'unes lleis que no comparteixen en absolut. Ciutadans, el PSC, Catalunya Sí que es Pot i el PP van instar els dos grups impulsors de la iniciativa a optar per la via de la proposició de llei i presentar, conseqüentment, un esborrany de llei per ser debatut en sessió plenària, una actuació que, de ben segur, seria impugnada per l'Estat.

Però, a més a més, l'oposició considera que la constitució de les ponències seria “il·legal”, ja que són fruit del contingut de la declaració del 9-N que el TC va suspendre. Per aquests motius, l'oposició va demanar que siguin els serveis jurídics els que informin si és possible la constitució de ponències sense el vistiplau de tots els grups parlamentaris i si la creació d'aquests grups no suposen una vulneració del dictamen del Constitucional.

Dimarts que ve la mesa del Parlament es tornarà a reunir, com ja és habitual. Sobre la taula –així es preveu– ja estarà enllestit l'informe jurídic que avali o no la tramitació de les tres lleis per mitjà de ponències. Amb tot, però, la decisió final no quedarà supeditada al que diguin únicament els serveis jurídics.

Junts pel Sí i la CUP es reafirmaven ahir a donar compliment al mandat democràtic sorgit de les urnes el 27-S. “Abans són les urnes que la declaració del 9-N”, va constatar la diputada de Junts pel Sí, Marta Rovira, que, conjuntament amb la portaveu de l'esquerra independentista, Anna Gabriel, van defensar la via de la ponència perquè d'aquesta manera s'evitava presentar un text tancat sobre el qual la resta de grups només poden presentar esmenes. De tota manera, Rovira va apuntar que ara esperen que sigui la resta de grups els que comuniquin si volen participar o no en els grups de treball. Així, Rovira obria la porta a canviar la via de tramitació si, finalment, es concreta que només JxSí i la CUP estan interessats a redactar les lleis. Ara bé, les dues diputades tenien clar que “fem el que fem l'oposició té ganes que no passi res”, asseguraven.

Ara cal esperar la setmana que ve, quan la mesa del Parlament es torni a reunir, per conèixer quina fórmula permetrà desenvolupar unes lleis objecte de totes les mirades del govern espanyol i del TC. Conscients de la situació, Junts pel Sí i la CUP no volen donar arguments que facilitin més impugnacions, mentre que, a l'altra banda del tauler, s'empeny en sentit contrari perquè es visualitzin mostres de desobediència que comportarien, inevitablement i més d'hora que tard, el xoc de trens.