La polèmica reforma de la Constitució francesa avança

L'Assemblée Nationale francesa va aprovar ahir per àmplia majoria (317 diputats a favor, 199 en contra i 51 abstencions) la reforma constitucional que vol incloure-hi l'estat d'urgència i la possibilitat de retirar la nacionalitat als condemnats per terrorisme binacionals nascuts a França. El projecte de protecció de la nació, com el va titular el govern del primer ministre Manuel Valls, ha fracturat les bases no només del partit socialista, molt dividit a la cambra, sinó de l'executiu. L'exministra de Justícia, Christiane Taubira, va dimitir perquè hi estava en desacord el 27 de gener passat, i el ministre d'Economia, el popular Emmanuel Macron, ha criticat en públic la retirada de nacionalitat en diverses ocasions. La darrera, ahir, dia de la votació, i de forma explícita. “No es cura el mal expulsant-lo de la comunitat nacional”, va declarar el titular econòmic al diari Le Figaro, abans de reconèixer que la mesura li provoca “incomoditat filosòfica”.

Malgrat que quan el president, François Hollande, va llançar la proposta de la reforma constitucional, només tres dies després dels atemptats del 13 de novembre, les reaccions de suport a esquerra i a dreta van ser gairebé unànimes, l'evolució del debat ha minat el pensament únic. Les fissures al partit socialista, una constant de la vida política francesa des que Valls va virar –a la dreta– el rumb econòmic del govern fa gairebé dos anys, s'han fet públiques en les darreres setmanes prèvies a la votació. Tot i això, es van explicitar definitivament dimarts, quan l'Assemblée havia de votar, abans del vot final d'ahir, només sobre l'article consagrat a la polèmica retirada de nacionalitat. El vot va ser ajustadíssim (162 a 148), fet que mostra la poca unanimitat que desperta la mesura. Entre els membres de la bancada socialista (119 a 92, tot i el nou cop de xiulet de Valls), però també a la dreta.

Malgrat la crida del líder dels republicans, Nicolas Sarkozy, a donar suport al projecte de llei del govern, la divisió va ser gairebé absoluta (32 a 30). La pilota, botant en forma de resultat, la va empalar ahir el gran rival de Sarkozy per ser el candidat conservador a l'Elisi, l'exprimer ministre Alain Juppé, que es va mostrar contrari a una llei que ha quedat demostrat que, va dir, “divideix” els francesos.

Tot i superar el tràmit de l'Assemblée, la reforma constitucional encara es troba lluny d'haver arribat a bon port. Com és habitual, ara haurà de ser aprovat pel Senat (l'examinarà a mitjan març), dominat pels conservadors. El mal que podria fer a nivell d'imatge a la dreta frenar una llei que té el beneplàcit de l'opinió pública fa preveure que la cambra alta no té perquè ser necessàriament un escull, tot i que això no evitarà, previsiblement, que apareguin noves divisions partisanes de tots els colors.

El problema pot venir després, un cop hagi passat la votació al Senat –que la pot modificar– i hagi estat reaprovada per l'Assemblée. En tractar-se d'una reforma constitucional, el procediment legislatiu és més complex, i no acabarà com és habitual a la cambra baixa.

Requerirà, per contra, que el text sigui de nou confirmat en un vot conjunt de les dues cambres legislatives, que s'efectua simbòlicament al Palau de Versalles. I en aquest cas no n'hi hauria prou amb una majoria simple, sinó que caldran tres cinquenes parts favorables a la reforma.

Un llindar que avui s'aventura estret, després de veure el cisma que la qüestió ha obert en una classe política francesa que sembla desorientada. La dretanització del debat té camí no només de confondre els socialistes, sinó també entre les files dels republicans, que cada cop tenen menys clar que donar suport a les mesures del govern sigui la millor manera d'assaltar el poder d'aquí a un any.