El govern renegociarà els pagaments diferits d'obres

Carles Puigdemont va traslladar ahir a la CUP que el govern intentarà renegociar els interessos del deute, però va insistir que no deixaran de pagar-lo. L'objectiu del govern és centrar-se a apanar el pagament dels finançaments estructurats, que afecten obres fetes amb mètodes de pagament diferit, com ara les concessions de la línia 9 del metro i diversos eixos viaris. No és la primera vegada que l'executiu recorre a aquesta pràctica per alleugerir l'asfíxia financera de la Generalitat, tot i que la pressió de l'esquerra independentista perquè es renegociïn els interessos del deute en paral·lel a la negociació pressupostària carregarà aquest intent d'especial rellevància política. Després de la reunió que van mantenir ahir amb el president de la Generalitat, les diputades cupaires Mireia Boya i Anna Gabriel van remarcar el compromís de Puigdemont per “renegociar o ressituar” el deute, que JxSí i la CUP avaluaran en un grup de treball específic. “Li hem transmès la nostra posició pel que fa a l'impagament d'un deute que trobem injust, contret amb entitats financeres i amb l'Estat espanyol d'una manera il·legítima”, va remarcar Boya. La portaveu del govern, Neus Munté, va confirmar que Puigdemont es va comprometre a parlar amb les entitats financeres per ressituar el deute. La meitat del forat de la Generalitat està en mans del govern espanyol i sotmès a les condicions del FLA.

L'annex social aprovat amb la declaració de ruptura del 9-N, de fet, acota com a prioritària la “gestió del deute” a la renegociació de “finançaments estructurats”, que inclou sistemes com ara els peatges a l'ombra, els drets de superfície o el mètode alemany. S'hi concreta que se separaran els pagaments que compensen un servei (la inversió i el manteniment) dels que impliquen un “pagament excessiu respecte als tipus d'interès i a les taxes d'inflació actuals”. El text també els compromet a estudiar amb la banca resident la possibilitat de renegociació del pagament dels interessos. En tot cas, l'alliberament de recursos hauria de permetre sufragar el pla de xoc social. L'executiu ja ha advertit que necessita uns nous comptes per poder disposar dels 270 milions que s'ha compromès a invertir-hi. El consell polític i el grup d'acció parlamentària de la CUP decidiran si avalen o no els primers comptes de Puigdemont i Oriol Junqueras. Gabriel va advertir que l'esquerra anticapitalista “no farà el joc” a l'unionisme però tampoc farà “actes de fe” amb el govern. El president del grup parlamentari de JxSí, Jordi Turull, també va advertir a la CUP que sense els comptes no es podran impulsar estructures d'estat. “Això la CUP també ho sap i no li demanem un xec en blanc”, va subratllar Turull, després de reunir-se amb Puigdemont, que va tancar així la primera ronda de contactes amb els líders dels grups parlamentaris.

Els governs d'Artur Mas van arribar a nombrosos acords de reprogramació dels mètodes de finançament diferit per inversions ja fetes. Respecte als compromisos existents a principis del 2011, el govern en va rebaixar notablement les xifres amb el que es coneix com a gestió per aplanament: de 950 milions a 478 milions el 2011; de 1.629 a 1.020 el 2012; de 1.453 a 890 el 2013; i de 1.253 a 787 el 2014. L'any passat, els 1.389 milions que corresponien al pagament de mètodes alemanys en carreteres, transport i mobilitat o regadius; drets de superfície i concessions en equipaments o infraestructures de la Generalitat es van reduir a 874, segons figurava al pressupost. Una part notable, 233 milions, corresponia a les concessions de la línia 9 del metro i 129 altres finançaments relacionats amb la línia del suburbà. Els governs d'Artur Mas, de fet, van justificar la impossibilitat d'invertir en noves infraestructures, en part, per la política del tripartit d'ajornar el pagament d'obra feta i consideraven que havia hipotecat excessivament el marge futur de maniobra de la Generalitat.