Restaurant el passat

Els deportats espanyols en camps de concentració nazis continuen sent una part desconeguda de la història més recent. El mes d'octubre passat, la Generalitat de Catalunya, a través del Memorial Democràtic, va passar a ser el titular de la base de dades dels deportats republicans en camps de concentració nazis. Un projecte que va començar l'any 2007 impulsat per l'Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) amb la intenció de reconstruir de mica en mica una història oblidada. El Memorial es fa càrrec del projecte perquè aquest passi a ser d'accés públic. I així, tota la investigació que s'ha fet en els últims vuit anys pugui estar a l'abast d'investigadors i professionals del tema, però també de familiars d'aquestes persones deportades. La intenció des de la direcció del Memorial és que la base de dades es pugui consultar a partir de la primavera, coincidint amb l'estrena d'una nova exposició anomenada Franco neutral? Catalunya i Espanya en la Segona Guerra Mundial, on també es dedicarà una gran part a retre homenatge als deportats republicans en camps de concentració. A més coincidirà amb la pròxima estrena de la Memoteca, un nou espai dins de la seu del Memorial Democràtic. Una biblioteca especialitzada en temes de memòria històrica, on la base de dades hi tindrà un lloc important.

Però arribar fins aquest punt no ha estat fàcil. Fa molt de temps que diferents parts implicades en el projecte reclamen que és necessari que aquesta base de dades sigui de lliure accés. “No pot ser que una investigació que ha costat tants diners als contribuents no sigui d'accés públic. Això comporta que aquesta memòria es pugui patrimonialitzar, i no hauria de ser així”, es queixa Alfons Aragoneses, professor de la història del dret a la UPF i excoordinador de la base de dades.

Ja l'any 2009, quan es van presentar els primers resultats extrets de la investigació, es van anunciar que el següent pas necessari era fer-la d'accés públic.“Diuen que no s'ha pogut fer perquè s'ha de tenir cura d'a quina informació es dóna accés, a causa de la llei de protecció de dades, però també ha faltat voluntat per fer-ho”, afirma Alfons Aragoneses, qui l'any passat va renunciar a la coordinació de la base de dades per la falta d'interès de les institucions i associacions en l'obertura i internacionalització d'aquesta, ja que sense aquesta obertura creu que el projecte no té sentit.

Ara sembla que per fi tota aquesta informació serà d'accés públic. “Intentarem que sigui consultable al més aviat possible” afirma Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic de Catalunya. Però és un procés que, segons explica, no es pot fer d'un dia per l'altre: “Primer cal crear una comissió de transferència de la base de dades amb la UPF i l'Amical, perquè ens expliquin en quin punt estan de la investigació i quins resultats han obtingut. I un cop ja tinguem la base de dades a la nostra titularitat haurem de treballar i decidir què podem fer públic, tenint en compte la llei de protecció de dades.”

La realitat és que des del mes d'octubre passat, quan es va firmar el conveni, s'ha avançat molt poc. Fins a principi de febrer la UPF no va designar qui s'encarregaria de fer aquest traspàs. El projecte ha estat més d'un any sense cap coordinador, després que Aragoneses deixés al càrrec. Tot això ha fet que fins ara no s'hagi pogut avançar en la seva cessió.

Els últims anys han estat complicats. Juan Manel Calvo, vocal de l'Amical de Mauthausen, reconeix que el projecte ha viscut una aturada des de l'any 2010: “Amb el canvi de govern i la crisi es va deixar d'invertir els recursos necessaris en el projecte. A més, la sensibilitat política que hi havia en un primer moment va quedar en un segon terme.” Tot i que afirma que s'ha continuat treballant en el projecte recollint noves informacions, però a un ritme més lent.

Actualment hi ha registrats 9.003 deportats republicans i un grup de 500 jueus sefardites que el govern franquista va repatriar des del camp de Bergen-Belsem, el 65% dels quals van morir durant la seva estada els camps de concentració. Només 3.135 van aconseguir sobreviure. Però aquesta base de dades ha anat més enllà de la informació més bàsica. No s'ha quedat exclusivament en la data de naixement o la d'entrada al camp de concentració, sinó que s'han encreuat les dades més personals per tal de construir informació sobre el col·lectiu. Amb tot això han pogut reconstruir l'itinerari de la deportació republicana al III Reich, i explicar la trajectòria anterior i posterior a l'estada als camps. Unes informacions que l'han convertit en una de les més completes importants d'Europa.

Amb tota aquesta informació es pretén ajudar a la recuperació de la memòria històrica d'uns deportats que van veure com els seus companys rebien homenatges als seus països d'origen i ells, en canvi, no podien tornar a casa. Donar a conèixer aquells que van haver de fugir del seu país després de la victòria franquista, i de cop es van veure dins de la Segona Guerra Mundial. Uns ciutadans que mai han rebut ni la demanda de perdó ni el reconeixement de l'Estat espanyol.

I és que avui dia encara són molts els nens que s'estranyen quan descobreixen que als camps de concentració també hi havia republicans espanyols.

Encara queda molta feina per fer, però donar accés a tota aquesta informació pot ajudar a fer més visible aquesta història oblidada.