Reunió històrica dels caps de l'Església catòlica i l'ortodoxa
El papa Francesc i el patriarca Ciril escenifiquen el desgel ecumènic amb Castro d'amfitrió
Els dos líders espirituals aborden la situació dels cristians a Síria i Ucraïna, i els estralls del gihadisme
L'etapa pròleg de la gira del sant pare a Mèxic ha estat més que transcendent. Ahir al vespre, l'Airbus A330 d'Alitalia en què viatja el papa va fer escala a l'aeroport internacional José Martí de l'Havana, ciutat que ja va visitar el setembre passat i on ahir el va rebre el president cubà, Raúl Castro, per després reunir-se amb el patriarca de l'Església ortodoxa russa, Ciril, en una històrica trobada que marca una etapa important en la relació entre els caps de l'Església catòlica i l'ortodoxa.
Tot i que les dues esglésies van insistir a separar les qüestions polítiques de la trobada entre Francesc i Ciril, tots dos es van asseure en unes cadires blanques amb els traductors al costat i es van tractar de “germans” mentre abordaven qüestions com ara la situació dels cristians a Síria i Ucraïna, el conflicte al Pròxim Orient, la violència a l'Àfrica i l'assot del gihadisme, en especial el provocat per Estat Islàmic.
La reunió es va tancar amb la signatura d'una declaració conjunta i uns discursos breus dels dos líders espirituals. “La Santa Seu i el Patriarcat de Moscou desitgen que sigui un senyal d'esperança per a tots els homes de bona voluntat”, va declarar un portaveu del Vaticà.
Feia molts anys que el Vaticà buscava la possibilitat de concretar la trobada en un lloc que no fos ni a Rússia ni a la Santa Seu, i es va considerar que Cuba era l'espai neutral idoni. Justament un dels somnis incomplerts d'un pontífex anterior, Joan Pau II, era viatjar a Moscou, però durant el pontificat del papa polonès les relacions no estaven prou madures. Amb l'arribada de Benet XVI, les distàncies entre les dues esglésies es van començar a escurçar. I amb l'ascens de Ciril, després de la mort d'Aleix II, i de Francesc com un sant pare que ha trencat motllos, va començar a haver-hi un diàleg sincer i real. I és que, a més del desgel ecumènic impulsat pel papa argentí, amb la reunió d'ahir també es fa un petit pas per visitar Rússia. Sempre s'ha dit que una possible visita del cap de l'Església catòlica en territori rus havia de tenir el vistiplau del Patriarcat, que té jurisdicció sobre dues terceres parts dels ortodoxos que hi ha al món. La sort és que ara han coincidit dos líders espirituals de tarannà dialogant, que han facilitat l'acostament.
Cantinflas
Durant el vol cap a l'Havana, el sant pare no va dubtar a posar-se el tradicional barret mexicà amb una verge de Guadalupe i a recordar les pel·lícules de Cantiflas, conscient que, si bé l'aturada a l'Havana tenia un elevat valor històric, la gira se centrarà en terres mexicanes fins al 18 de febrer. “Serà molt durà”, va reconèixer el pontífex sobre la visita a Mèxic i, per mirar d'endolcir-la, va admetre que havia estat veient pel·lícules de Cantinflas per posar-hi una mica d'humor.
Amb una agenda “molt densa” i una trobada “molt desitjada” amb “el germà Ciril”, el papa va confessar que el seu principal desig és aturar-se un moment “davant la verge de Guadalupe” a la qual té una devoció que “no té cap explicació humana perquè m'arriba de Déu” i a la qual fins i tot “els ateus mexicans” reten devoció.
Tot i la importància de l'estada mexicana i el pròleg a Cuba amb Ciril, Francesc sap que en aquesta relació encara hi ha feina a fer perquè les dues esglésies topen amb l'Església grecocatòlica o Uniata d'Ucraïna, a la qual el Patriarcat rus acusa d'apropiar-se de la seva diòcesi a l'oest ucraïnès.
LES FRASES
Gairebé mil anys de la separació de les dues esglésies
L'abraçada històrica d'ahir entre Francesc i Ciril té lloc després de gairebé mil anys de separació eclesial, des del gran cisma del 1054. La trobada d'ahir encarrila una futura visita del papa a Moscou, una assignatura pendent del Vaticà, ja que a Rússia hi ha uns 600.000 catòlics. De fet, catòlics i ortodoxos comparteixen la creença en un mateix déu i en el mateix evangeli, però van començar-se a allunyar al segle IV quan Constantí, el 330 dC, va traslladar la capital de l'imperi romà a Constantinoble. El distanciament es va accentuar i, finalment, el 1054 va tenir lloc el gran cisma entre Orient i Occident, durant el papat de Lleó IX i el patriarca Miquel Cerulari, que es van excomunicar mútuament. Les dues esglésies es van separar per raons com ara que l'esperit sant no només prové del pare sinó també del fill, i per la jurisdicció universal del papa entre tots els cristians. El Concili Vaticà II (1964) ja parlava de confessions separades però les relacions han estat tenses, d'aquí la importància de l'etapa que ara s'obre.
