ERC i DL pacten votar el mateix en la investidura
Els dos grups traslladen a Sánchez que actuaran de manera coordinada i que només estudiarien una abstenció si hi hagués una proposta de referèndum
El candidat socialista només s'avé a millorar la política de gestos
Ni Pedro Sánchez va fer tants escarafalls a ERC i DL com havia anunciat que faria per justificar davant l'opinió pública i, sobretot, davant el sector crític del PSOE, que es reunia amb les formacions independentistes, ni els portaveus catalans, més enllà de coincidir en la “cordialitat” de la cita, van detectar cap escletxa en el discurs del socialista que els faci canviar el seu no actual a la investidura. “Hem constatat que vivim en dos mons polítics paral·lels” i no sembla que s'hagin de trobar mai, incidia Joan Tardà després de veure's amb Sánchez. Tan allunyades va veure les posicions que el republicà fins i tot situava el socialista “a nova Zelanda”. Al marge que el candidat ha deixat clar que en cap cas els involucrarà a la negociació, els dos grups tampoc no faran res per implicar-se en les maniobres per intentar formar govern. Tant és així que quan arribi el moment i es presenti un projecte per presidir l'executiu espanyol, tant Tardà com Francesc Homs van assegurar que els disset diputats dels dos grups emetran el mateix vot.
ERC i DL ja havien avançat que en les qüestions que afecten el procés la intenció de les formacions representades a l'executiu català serà la d'actuar de manera coordinada a Madrid i la primera mostra es veurà, precisament, durant la investidura, emfasitzava Homs, el qual va lligar qualsevol gest que faciliti un govern de Sánchez al fet que posi una oferta de referèndum sobre la taula.
“Mai” un referèndum
Però aquesta possibilitat sembla absolutament descartada, així que difícilment Sánchez podrà tenir l'abstenció d'ERC i DL en el cas que fos necessària per arrodonir un acord amb els de Pablo Iglesias. En acabar la ronda de reunions, el socialista insistia que el seu grup “mai” no acceptarà un dret a decidir que diu que no existeix i fins i tot lamentava que els seus defensors –en aquest cas, Podem– pretenguin traslladar a la ciutadania catalana l'obligació d'optar entre ser o no espanyols quan és aquesta “crisi de convivència” la que haurien de poder resoldre els polítics a través de l'acord.
Pel que fa al seu rebuig frontal al procés o l'impuls de l'alternativa del referèndum amb el qual pressiona Podem, la posició del PSOE de Sánchez no s'ha modificat ni una engruna i, de fet, Tardà va aprofitar per retreure-li que tingui una visió molt més centralista que la que tenia José Luis Rodríguez Zapatero, quan el 2004 va arribar al govern i defensava “l'Espanya plural”, si bé afegia que durant la negociació de l'Estatut tot plegat es va tòrcer. Tardà, si més no, sí que li va reclamar que deixi de “criminalitzar” el procés, mentre insistia a subratllar les actituds “neofranquistes” del PP i el “jacobinisme” que impregnen les del PSOE.
Malgrat les reticències dels barons socialistes que ni tan sols es trobés amb els catalans i les línies vermelles que se li van imposar perquè no dialogués sobre la investidura amb cap formació que defensi l'autodeterminació, Homs va admetre, però, que aquesta qüestió va ser l'eix central d'una trobada en què –també passant per alt les exigències dels crítics– Sánchez en cap moment no els va dir que no acceptaria els seus vots en cas que els necessités.
El socialista procurava treure ferro a la conversa, assenyalant que havia estat Homs qui va treure la qüestió mentre insistia que l'objectiu de la trobada era el de mostrar el rebuig al procés però també el de normalitzar una relació amb els grups que s'havia deteriorat durant l'etapa de Rajoy. El candidat, si més no, va aprofitar per reiterar que la “crisi de convivència ” es resoldrà des del diàleg i s'oferia a recuperar els 23 punts que Artur Mas va reclamar al govern del PP, així com a negociar un nou sistema de finançament i a preservar l'escola catalana.
