Política

El govern es referma en l'acció exterior

Puigdemont assegura que l'executiu continuarà exercint les seves competències i Romeva es mantindrà com a conseller malgrat la suspensió del TC

La Generalitat farà al·legacions i confia que no hi ha res inconstitucional

“No tingui cap dubte que aquest govern continuarà fent acció exterior i que el conseller Romeva continuarà sent conseller.” El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, responia així, amb molta cura amb les paraules, a la suspensió del TC d'alguns articles dels decrets de creació i d'estructuració del Departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència. Puigdemont va garantir que la Generalitat continuarà exercint les seves competències durant la sessió de control al govern i davant del líder català del PP, Xavier García Albiol. L'executiu, que no va rebre la notificació del TC fins ahir al migdia, presentarà ara al·legacions davant de l'alt tribunal.

La discòrdia se centra, sobretot, en la denominació del departament i la lectura que se'n deriva, ja que el govern de Rajoy considera que la Generalitat té dret a fer “acció exterior” segons l'Estatut, però considera que la “política exterior” correspon a l'executiu estatal. Puigdemont va lamentar que el PP es disposi a marxar del govern estatal de la mateixa manera que hi va arribar, amb impugnacions al TC després de propiciar la retallada de l'Estatut que va atiar el procés sobiranista. “Gràcies, Tribunal Constitucional, amb tu va començar tot”, va bromejar ahir el president, parafrasejant la burla del jugador del Barça Gerard Piqué sobre el madridista Cristiano Ronaldo durant la celebració del triplet.

“Hem fet, fem i farem acció exterior”, declarava Romeva als passadissos del Parlament. Els serveis jurídics de la Generalitat estudiaven ahir l'abast de la suspensió per dirimir com actuarà a partir d'ara. Sobre la taula hi ha, entre altres mesures possibles, l'opció d'un canvi de denominació de la conselleria: n'hi hauria prou amb un canvi d'“afers” per “acció”. No obstant això, des del govern no veuen cap diferència pràctica entre una paraula i l'altra i feien notar que governs anteriors ja havien tingut secretaries i fins i una viceconsellera d'Afers Exteriors en el cas del segon tripartit.

La decisió de l'alt tribunal afecta els preceptes que regulen la creació del departament i la delimitació de les seves competències (des de la coordinació de l'acció exterior, incloent-hi les relacions amb la Unió Europea, fins a la cooperació al desenvolupament o la memòria democràtica), i també la constitució de la secretaria d'Afers Exteriors i de la UE, amb el detall de les seves funcions.

Fonts de la conselleria es mostraven convençudes de la seva constitucionalitat, més enllà de la suspensió preceptiva que el TC atorga automàticament al govern espanyol quan ho demana. De fet, a l'hora d'elaborar els decrets, les mateixes fonts remarquen que l'executiu va ser molt curós per ajustar-se a les competències que regula l'Estatut i van tenir molt en compte la darrera resolució del TC sobre la llei catalana d'acció exterior i de les relacions amb la Unió Europea , en què aixecava parcialment la suspensió.

L'alt tribunal va avalar llavors l'actuació de la Generalitat a l'estranger, incloent-hi l'obertura de delegacions, alliberant els articles recorreguts per Madrid que la regulaven. En canvi, va mantenir suspesos els que atribueixen a la Generalitat una funció de “diplomàcia pública” o bé la situen com a “actor” o “subjecte” de relacions institucionals, en considerar que entraven en conflicte amb l'Estat.

200 anys de cònsols

Puigdemont també va defensar-se de les acusacions de la presidenta del grup de C's. Inés Arrimadas va acusar l'executiu de “judicialitzar la política” i de “polititzar la justícia”, sense la majoria necessària ni el suport internacional per tirar endavant el procés. Puigdemont va assegurar que el govern continuarà fent actes com el que va reunir els cònsols al Palau de la Generalitat , en què va advertir-los que se'ls girarà feina perquè Catalunya “camina cap a la independència”. Va advertir que donarà “respostes” a les preguntes que formulin. El president va sentenciar, a més, que fa 200 anys que hi ha cònsols de carrera a Barcelona, avui la tercera ciutat del món que no és capital d'estat amb un major nombre de cònsols acreditats.

Suport del PSC i CSQEP

El PSC i Catalunya Sí que es Pot van fer costat al govern i van avalar la seva legitimitat per crear una conselleria d'Afers Exteriors. “Acció exterior reflectiria més l'Estatut, és cert, però es poden usar les paraules que es vulguin, que les competències són les que són”, deia Miquel Iceta, per a qui el departament “és perfectament legal”, i ho definia tot plegat com un “error” del PP. En termes similars, Joan Coscubiela defensava que “el govern té tot el dret del món d'organitzar-se com cregui oportú”, i tot i que veu la conselleria “absolutament prescindible”, troba una “barbaritat política” dur-la al TC.

Només el PP i C's aplaudien la decisió del TC. Xavier García Albiol es vantava d'haver propiciat la suspensió d'una “estructura d'estat” que no respon a la “legalitat”, sinó només a “interessos partidistes i ideològics, per sobre de l'estat de dret”. Des dels passadissos, Inés Arrimadas acusava el govern de “judicialitzar” la política, perquè “amb aquest nom ja saben que és una irresponsabilitat; que no ens facin perdre més el temps”. Un i altre, en canvi, veuen bé ara que es faci “acció exterior”. “Des del PP donem suport a una acció a l'exterior que signifiqui promoure les exportacions, agilitzar les inversions per Catalunya i promoure el turisme, només faltaria”, asseverava el líder del PP. “És fantàstic que es faci acció exterior, perquè la Generalitat té competències legítimes i necessàries; el que no pot fer és política exterior, això és intentar enganyar la gent”, deia la de C's.

Passaport diplomàtic

Entretant, l'exlíder d'ERC i exvicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, va recordar ahir a RAC1 que fa deu anys alguns membres del govern ja tenien passaport diplomàtic, com ell mateix, l'aleshores president José Montilla i la viceconsellera d'Afers Exteriors, Roser Clavell, gràcies a unes negociacions amb el ministre d'Exteriors, el socialista Miguel Ángel Moratinos. “Ho vam portar amb discreció. L'important era fer el treball de construir unes estructures que es poguessin utilitzar en el moment de la veritat”, va explicar Carod.

Catalunya no és menys que altres territoris als quals ningú no els impedeix que facin la seva acció exterior
L'Estatut ens atribueix el marc d'actuació de manera impecable i d'acord amb el mandat dels ciutadans
El govern exerceix i exercirà al màxim la responsabilitat que té encomanada
Carles Puigdemont
PRESIDENT DE LA GENERALITAT

El TC activa el mecanisme per castigar el Parlament

El TC també es va moure ahir arran de l'incident d'execució de sentència presentat l'1 de febrer pel govern espanyol contra la creació de la comissió d'estudi parlamentària sobre el procés constituent, que denuncia que la cambra actua amb una “voluntat deliberada d'incompliment” de la sentència de l'alt tribunal que anul·la la declaració de ruptura del 9-N. El TC va donar ahir per rebut l'escrit, i va notificar al Parlament i al Ministeri Fiscal que tenen deu dies per presentar al·legacions. Aquest és un pas preceptiu en el mecanisme judicial, que implica l'inici d'uns tràmits que podrien culminar amb la suspensió de càrrecs al Parlament, tot i que no és un escenari imminent. Un cop rebi les al·legacions, el TC emetrà una resolució que determinarà si el Parlament incorre en incompliment, i que, en cas afirmatiu, podria incloure un avís específic a persones concretes perquè corregeixin l'actuació de la cambra. Si no ho fessin, s'entraria en l'escenari de sancions que preveu la reforma de la llei del TC aprovada pel PP just abans d'acabar l'última legislatura. Això és, multes o fins i tot la suspensió dels càrrecs que incompleixen, tot i que l'objectiu, segons fonts del tribunal que apunta l'ACN, és que es corregeixin les actuacions i no pas suspendre càrrecs.

Queda per determinar, això sí, si en aquest cas el TC actuaria de ‘motu propio' o esperaria que li ho demanés el govern espanyol, perquè la llei no obliga els magistrats a actuar automàticament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona
estat francès

Aproven una llei que castiga la discriminació capil·lar

barcelona

Banyoles aspira a organitzar el mundial de piragüisme marató del 2028

BANYOLES
nacions unides

L’Aràbia Saudita presidirà l’òrgan de l’ONU sobre drets de les dones, tot i no respectar-los

barcelona
GIRONA

Dani Cornellà serà el cap de llista de la CUP a la demarcació

GIRONA