El TC admet a tràmit l'incident d'execució de sentència contra la comissió del procés
La decisió de l'alt tribunal no comporta l'anul·lació de l'organisme
El govern espanyol considera que la creació de la comissió suposa incomplir la sentència que va declarar inconstitucional la resolució del 9-N
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit aquest dijous l'incident d'execució de sentència per desobediència que el govern espanyol va presentar contra la decisió del Parlament de Catalunya de crear la comissió d'estudi del Procés Constituent.L'executiu demanava l'anul·lació de la comissió del Parlament, però la decisió adoptada pel tribunal no comporta aquesta mesura. L'admissió a tràmit tampoc suposa cap pronunciament per part del TC, que queda “pendent” de resolució.
Els magistrats han adoptat la decisió després de rebre les al·legacions del ministeri públic i del Parlament de Catalunya. L'actuació s'ha fet en resposta a la petició e l'Advocacia de l'Estat, que va presentar l'incident d'execució en considerar que la posada en marxa de la comissió del Procés Constituent suposa un incompliment de la sentència del TC que va declarar inconstitucional i va anul·lar la resolució independentista del 9 de novembre del 2015 del mateix Parlament.
L'admissió a tràmit obre la via perquè els magistrats puguin fer en el futur algun advertiment a càrrecs públics del Parlament de Catalunya, d'acord amb les noves atribucions del Tribunal Constitucional per sancionar i suspendre els càrrecs que incompleixin les seves sentències.
La reforma de la Llei Orgànica del TC que va impulsar el PP estableix dues vies per iniciar aquest procés. El tribunal podria actuar de motu propi o bé pot esperar que sigui la part que ha iniciat el recurs, en aquest cas el govern espanyol, qui li ho requereixi.
Fonts de l'alt tribunal citades per Efe han explicat que l'admissió de l'incident no implica que s'activin les mesures coercitives previstes per la reforma, sinó que s'estudiaran i, si és el cas, s'adoptaran en una actuació futura.
En un cas com aquest, el TC podria advertir la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de l'esmentada comissió que poden estar cometent un delicte de desobediència. També podria aplicar altres mesures coercitives per fer complir les seves sentències com multes, la suspensió d'autoritats i treballadors públics responsables de l'incompliment, o encomanar al govern de l'Estat l'execució de la sentència, a més de les accions penals que consideri adequades el fiscal.
L'incident d'execució de sentència que l'Estat va presentar apel·lava precisament a l'article 92 de la Llei Orgànica del TC, precisament el que el govern espanyol va reformar.
En el seu escrit, l'Advocat de l'Estat argumentava que la decisió del Parlament de crear la comissió del Procés Constituent va suposar ja un incompliment de la sentència del 2 de desembre del 2015 del mateix tribunal que va declarar nul·la la declaració del 9-N. A més, assegurava que la creació d'aquest òrgan és un “acte frontal de desacatament i de manifest incompliment”.
El govern de Mariano Rajoy entén que malgrat que el Parlament va atorgar a la comissió caràcter “d'estudi”, “l'objecte i contingut” real de l'organisme parlamentari “infringeix l'ordre constitucional” i “en particular la sentència que va declarar inconstitucional i nul·la” la declaració independentista.
Per tot plegat, l'executiu espanyol demanava al TC que “requereixi a la senyora presidenta del Parlament de Catalunya i als membres de la citada comissió” que han d'abstenir-se d'aquesta iniciativa i “impedir” qualsevol altra que ignori la sentència del Constitucional. També hauria d'advertir-los “de les eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en què poguessin incórrer”.
