“El «tenim pressa» és una actitud antipolítica”

Em temo que sí. Si hagués de respondre en termes de dret, diria que no. Ho va dir la Junta de Fiscals de Catalunya, que no hi havia cap indici de delicte. Com que això és un judici polític patrocinat pel govern del PP, mentre puguin intentaran tirar-lo endavant.

La nostra és una majoria petita, però el que compta és l'aritmètica. I si et va justa, en un context concret pot ser determinant. No ho vull personalitzar perquè és un judici polític encara que jo no hi fos. Voler posar unes persones a la presó per haver posat urnes en una democràcia només es pot fer en contra del dret. Fa un any ja hi ha qui va posar querelles contra mi, però el jutge les va desestimar i la fiscalia no les va considerar. L'única cosa que ha canviat a la meva vida és que sóc portaveu d'un grup parlamentari que aritmèticament, en una circumstància molt concreta, podria ser molt determinant. Si no és per això, que expliquin ells per què.

La carta és clarament un pretext. La resposta del jutge fa un any era que a mi no se'm podia involucrar en el 9-N perquè un portaveu només expressa el que ha de comunicar en nom d'un govern i no necessàriament ha d'estar implicat. Però jo no només era el portaveu del govern, sinó el conseller de la Presidència. Era el responsable màxim dels serveis jurídics, de la publicitat institucional, de l'estratègia de comunicació i de la roda de premsa que es va fer al pavelló Itàlia el 9-N al vespre. Jo estava implicat fins al coll en el 9-N. No és que fes una carta, és que vaig fer un munt de coses i no me'n vaig amagar de cap. Tot era absolutament legal.

Des del debat no hi he tingut cap conversa. Anteriorment sí, com és conegut; converses públiques i no tan públiques. Aquests dies he parlat tant amb dirigents del PSOE com de Podem. Veig a tothom amb molt poques ganes d'eleccions, perquè seria un fracàs de la política espanyola. Però al mateix temps els veig amb una gran dificultat per posar-se d'acord. El món de l'esquerra espanyola
té 160 diputats i el de la dreta, 160 també, en números rodons. Pedro Sánchez, en comptes d'anar a buscar la majoria absoluta, ha anat a buscar 130 diputats, i tot per no incorporar l'agenda catalana. Els primers que estan contribuint a la separació de Catalunya, almenys en la seva acció política, són ells.

L'aposta independentista guanyarà per convèncer. El verb vèncer és de l'unionisme. Sempre han vençut per imposició.
El verb convèncer és el dels independentistes. En els darrers mesos, per aquesta història de les pantalles superades, hi ha una part de l'independentisme que ha desistit d'aquest compromís de convèncer. Hem de continuar fent política i eixamplant la nostra base. Hem d'acompanyar i convèncer aquells que són partidaris del dret a decidir però que encara no han fet el pas de manera definitiva i tenen dubtes. L'independentisme ha crescut per decantació. Ha passat d'un 10%-15% a sumar a l'entorn
del 50%. Aquest és un canvi que s'ha produït en tres o quatre anys, però ho hem d'acabar d'arrodonir. Demano a la gent independentista que deixem de mirar-nos de reüll, que ara últimament veig que ho hem tornat a fer, i que centrem els esforços a convèncer, amb missatges per a la gent del perímetre que tenim a prop nostre.

La principal reivindicació de l'independentisme ha de ser la independència. Però mantenir viu l'argument del referèndum pot ser una bona estratègia per acabar de seduir aquestes persones. L'objectiu és la independència. El referèndum és un instrument.

Hi ha gent que honestament creu que encara hi pot haver una oportunitat si hi ha un canvi de govern a Espanya per poder fer un referèndum. Els hem de saber seduir, tenir la paciència de fer política per a aquesta gent, perquè els necessitem, perquè el país ha de ser sencer i per a tots. Seran imprescindibles, protagonistes del país nou. Alguns tenim molt clar que el referèndum i la política espanyola són un oxímoron. Però hi ha gent que no ho veu tan clar.

El procés d'independència s'inicia amb un govern presidit per CDC, no amb un govern tripartit. Comporta la imputació de càrrecs de gent de CDC i d'Unió, fins i tot. Hem trencat CiU. No tinc cap necessitat de donar cap més prova a ningú. Només demano que aquesta gent que té dubtes sobre què fa Convergència ens deixi estar, però que ens ajudi a convèncer. He estat tota la vida independentista, em conec molt bé aquest món. De vegades tinc la sensació que hi ha persones que eren més felices quan això de la independència no estava a l'abast. Ara ho està. Si encara ens continuem mirant de reüll no ens en sortirem. L'independentisme de quan era adolescent no en tenia ni idea, de fer política; era testimonial. El gros de l'independentisme ha après a fer-ne, a fer possibles les coses. Aquest és el gran canvi.

No vull assenyalar ningú. Qui llegeixi aquesta entrevista sabrà imaginar persones que de vegades tenen una actitud que és una mica antipolítica. El “tenim pressa” i el “pit i collons” són actituds antipolítiques. No són actituds seductores per convèncer els no convençuts.

Lliga perfectament. A la gent que té dubtes li hem d'explicar que el que convé és assolir la independència, que és possible. Hem d'aprofitar la bona acció que fa el govern per estirar la gent que ens falta. El govern està fent la feina que li hem encomanat entre tots, però el que pugui fer no serà suficient. Hem deixat de dir que hem d'aconseguir més vots. Trobo a faltar estratègies per dirigir-nos als sectors que tenen dubtes.

Això que ho jutgin ells. Estic a favor de marxar, però resulta que, en les últimes eleccions generals, el que va quedar primer a Catalunya no era un partit independentista. Si el que fem ara és una cursa entre nosaltres, una vegada més... En nom de l'independentisme, ara fa deu anys es va fer Montilla president. Hem de deixar de mirar-nos de reüll, hem de deixar de pensar en termes electorals dels uns i dels altres de curta volada, del que era propi d'un règim d'autonomia.

Si tots fem els deures que s'han de fer, que vol dir que el govern fa el que ha començat, el Parlament fa el que està fent i la gent més convençuda de la societat civil concentra energies a convèncer, això es pot fer en 16 mesos. Perquè en 16 mesos també veurem quina és la resposta de la política espanyola i això ens acabarà de decantar aquest perímetre que ens falta.

Si hi ha una part de la població que pensa que un govern diferent del PP pot ser una solució, hem d'estar al costat d'aquestes persones, perquè això en menys de 16 mesos es veurà que no és així, i acabarem d'estirar-les i de convèncer-les. La independència la pots obtenir al marge del govern espanyol i de les institucions espanyoles, però no al marge de la majoria dels catalans.

La decisió que ha pres CDC en els estatuts del congrés i la que hem posat en el programa electoral és la constitució de Catalunya com a estat independent. En la pregunta famosa del 9-N, l'aposta de Convergència era sí i sí. Aquesta és la nostra posició. Però ens falta acabar de culminar el procés. La feina que hem fet no la deixarem, però si la teoria de la pantalla superada ens porta a pensar que ja no cal que convencem a ningú més, serà un error.

Jo m'ho miro des de la simpatia per tothom, perquè crec que és humanament lògic que passi. Simplement, com un dels màxims dirigents de Convergència, demano que no deixin de dir ni de fer el que creguin i que siguin prudents en l'externalització. I, a partir d'aquí, com que som en un partit de persones lliures, que cadascú faci el que cregui.

Pel que ha anat sortint en les trobades internes, no.

Jo m'inclino perquè la paraula Convergència es mantingui d'una manera o d'una altra. Hem de fer una formació política estrictament diferent de l'anterior? Jo seria pràctic, també des del punt de vista de continuïtat legal. Políticament, hem de fer un instrument nou perquè els temps han canviat i hem de construir un nou país.

Sí. No vol dir que hagi de ser per a tots els càrrecs, però sí per als principals responsables.