L'ANC desenterra la llista única
L'entitat vol una llista conjunta si hi ha eleccions espanyoles
Acceptaria acordar una consulta si l'Estat s'avé a fer-la
Manté la declaració de ruptura per l'any que ve
L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) no està satisfeta amb el resultat de l'independentisme a les eleccions espanyoles del 20-D, en què ERC i Democràcia i Llibertat no van poder guanyar per separat a En Comú Podem. Per això la proposta de full de ruta de l'entitat per als dos anys vinents, que accepta la possibilitat de celebrar un referèndum pactat amb l'Estat espanyol, defensa repetir l'experiència de Junts pel Sí, aquest cop al Congrés, si hi ha noves eleccions espanyoles el mes de juny.
Com ja va fer l'estiu de l'any passat, l'ANC recupera una proposta que es torna a donar per descartada perquè ni la CUP la va acceptar per al 27-S ni s'ha presentat a les espanyoles ni ERC té intenció de repetir-la tenint en compte que, per separat, ha guanyat la marca de CDC i que els republicans comparteixen la diagnosi de la CUP que els independentistes consoliden més vots des de l'extrema esquerra fins al centredreta si cadascú manté el seu perfil propi.
La proposta de full de ruta que el secretariat nacional de l'ANC, presidit per Jordi Sánchez, portarà a l'assemblea general del 17 d'abril sosté que “és més necessari que mai incrementar la presència del catalanisme sobiranista a Madrid” i planteja promoure “una candidatura de la màxima unitat independentista que aconsegueixi un pes rellevant” al Congrés. L'objectiu d'aquest grup parlamentari seria “qüestionar sistemàticament les agressions de l'Estat espanyol al procés democràtic del poble català”, però també la hipotètica negociació de la independència.
Acceptar un referèndum
El full de ruta també contempla la “incerta possibilitat” que l'Estat espanyol s'avingui , a curt termini, a celebrar un referèndum que l'ANC acceptaria acordar. L'entitat, però, condiciona l'acord al fet que la consulta es faci només a Catalunya, sigui decisòria, respecti les condicions democràtiques bàsiques i tingui una pregunta clara, una resposta binària, propaganda equitativa, un cens de votants no alterat, la participació dels ciutadans exteriors i la intervenció d'observadors internacionals.
Davant del compromís del president Puigdemont de no proclamar la independència fins que l'hagin validada les urnes en el que representa una reorientació del full de ruta de JXSí, l'ANC manté el calendari previst. L'any que ve s'hauria de proclamar la independència sense cridar abans els catalans a les urnes. No seria fins després de la proclamació que s'aprovarien les lleis de transitorietat, hisenda pública i seguretat social i que es convocarien les eleccions constituents. Seria el Parlament sorgit d'aquestes constituents el que aprovaria la constitució del nou estat que, posteriorment, hauria de ser ratificada en referèndum. L'ANC, però, centra els esforços del full de ruta en l'any i mig abans d'iniciar la via unilateral.
Conflicte generalitzat
Una etapa iniciada amb la declaració de ruptura del 9-N que l'entitat considera “de conflicte institucional i política generalitzada” en què preveu que l'Estat sigui “agressiu políticament i jurídica”, també amb les entitats sobiranistes. Per això proposa establir un marc institucional i polític que, més enllà del Parlament, els ajuntaments i les diputacions, englobi el món educatiu, cultural, esportiu... Una de les mesures per enfortir aquest marc és reactivar la Taula de forces polítiques i socials per l'estat propi per coordinar les actuacions polítiques i cíviques. Això obligarà, segons l'ANC, a donar suport al Parlament i al govern i afrontar amb unitat i sense partidismes “els atacs de l'Estat espanyol”. En el marc de la Taula, l'ANC proposa constituir l'assemblea de càrrecs electes de Catalunya, que s'hauria de reunir en els mesos vinents “en un acte d'afirmació d'alt contingut simbòlic”. Aquesta assemblea integraria diputats i representants municipals que haurien d'assumir la representació institucional de Catalunya en cas que el govern espanyol inhabiliti els presidents de la Generalitat i el Parlament i diputats o suspengui l'autonomia.
Per afrontar aquesta etapa de conflicte institucional, l'ANC vol reforçar el seu paper exterior –de fet, a l'assemblea de l'abril també s'han de renovar els estatuts de l'entitat per dotar al secretariat de dos representants de les assemblees exteriors. L'ANC recorda que, en cas de bloqueig o intervenció de les institucions catalanes, les entitats i forces independentistes hauran de demanar l'empara europea i internacional.
A nivell intern català, però, el principal repte de l'ANC és fomentar la participació ciutadana en la redacció de la futura constitució com a instrument per, al mateix temps, ampliar la majoria social a favor de la independència. L'ANC vol coordinar amb altres entitats el debat a tots els pobles i sectors professionals del país per presentar les conclusions al Parlament.
