“El deute amb els ajuntaments no millorarà si no hi ha pressupostos”

Encara no. Però és evident que la LRSAL ja ha quedat força invalidada. Per una banda, el mateix govern espanyol ha limitat els preceptes que aplica. I, per l'altra, la sentència del Tribunal Constitucional (TC) al recurs d'Extremadura deixa inoperatiu el vessant d'afectació social.

Quan anem a veure ajuntaments i consells comarcals, ens retreuen que en aquest país la legislació en l'àmbit local s'ha fet des de la plaça Sant Jaume i el Parlament, sense escoltar prou la veu de la gent que l'ha de dur a terme. Això ho hem de fer conjuntament.

El tema és que ho puguem coliderar el govern i el món local. Més que elaborar una llei estrictament, haurem de posar les bases del món local al segle XXI. I això vol dir definir les competències, establir quin és el finançament, les normes de joc del món local...

Aquí hi ha tres potes fonamentals. Una és la llei d'ordenació territorial; l'altra, la llei de finançament local, i l'altra, la de governs locals. Cal veure si es creu més adequat que hi hagi una sola llei, dues o tres.

Hi ha d'anar lligat, lògicament. No ens podem fer més trampes al solitari. Hem d'establir competències lligades al finançament. En la legislatura passada, amb tota la bona intenció, es va mirar de tirar endavant, com a reacció a la LRSAL, una llei que hi donés resposta. Ara no hem d'actuar fent acció-reacció, sinó fent les nostres pròpies lleis. Sabem que és un repte important, però penso que hi ha la maduresa suficient per dur-ho a terme.

L'experiència ens diu que això va així. Però això no ens ha de privar de voler dibuixar el marc legal que en aquest país ens hem de donar. Aquesta no serà una excusa perquè no avancem en la construcció de les lleis necessàries. Fins que no hi hagi sentència del TC, Medinyà existeix. Ja han fet els primers plens. I han fet tots els passos, ajudats pel govern central, perquè puguin tenir el jutge de pau.

Les coses es van fer correctament des de Governació i des del govern. Tota la tranquil·litat pel que s'ha fet. I estem segurs que farem les coses correctament per poder avançar en el procés, en el qual tenim tot el compromís. Ho farem en el marc de la legalitat vigent i en el marc de què ens anem dotant.

Els fets ho demostren. No hi ha cap funcionari, en aquests moments, que tingui cap imputació per res. La millor manera de demostrar que la nostra voluntat és blindar els funcionaris és amb els fets. Les coses es fan i es faran d'una manera perquè ningú se l'hagi de jugar.

Els ajuntaments han demostrat la seva voluntat de tirar endavant majoritàriament aquest procés. Han tingut un paper cabdal, amb el compromís amb el mateix 9-N i amb el govern, i el tindran. Segur.

Ens hem marcat un temps, és obvi. No ho hem de veure com una cotilla, sinó com un element en el tauler del joc. No ha de ser un element limitador.

El deute que tenim amb els ajuntaments i els consells comarcals és una realitat que no hem volgut amagar. Cal agrair el paper dels ajuntaments i els consells comarcals, que majoritàriament entenen la situació del govern de Catalunya, que
no és per una falta de voluntat d'aquest govern, sinó per l'ofec a què el govern espanyol ens té sotmesos. La nostra manera d'actuar és eliminar el deute més antic i també el d'aquells ajuntaments en què el deute que hi tenim els hipoteca més. Estem treballant per donar solucions alternatives i poder establir un mínim de calendari amb aquests ajuntaments i consells comarcals perquè sàpiguen a què atenir-se. Volem fer una acció concreta que doni una resposta de més abast de la que fem mensualment. Una resposta que doni oxigen de manera generalitzada als ajuntaments.

El deute amb els ajuntaments no millorarà si no hi ha pressupostos. Calen uns pressupostos per poder millorar objectivament el nostre deute amb el món local.

Això queda en mans de les entitats municipalistes i faríem malament si ens hi poséssim
pel mig. Quan un mira l'entorn de països, normalment hi ha una sola entitat municipalista. Això passa en el marc de l'Estat espanyol.

Me la miro de manera molt positiva. Que el president Mas hi pugui estar al capdavant és una garantia d'èxit. Cal poder disposar veritablement d'una formació política que vertebri una majoria àmplia a l'entorn d'aquesta centralitat i d'aquest objectiu, que és poder tenir un país lliure.

Hi ha hagut una mica de confusió d'interpretació. Com a partit, no hem renunciat en cap cas a la independència. Aquest és el nostre objectiu. Però també crec que com a partit i com a país tenim clar que hem d'eixamplar la base. A tots aquells que a hores d'ara veuen clar el referèndum, els hem de voler sumar. Qualsevol que es cregui la independència té molt clar que hem de sumar aquells que avui potser encara no la veuen com a part del seu objectiu de vida. Hem de sumar noves persones.

Va ser un acte de molta generositat per part del president Mas. Si per a mi ja era un home de gran vàlua, amb això encara més. El president Mas ha de liderar aquest procés de CDC, però, com amb tot, aquí no hi ha lideratges únics, solitaris, sinó que es fa amb equips. Hi ha d'haver un equip en què ben segur que hi haurà cares noves i cares que han format el nostre paisatge convergent.

Ho haurem d'acabar d'interpretar. Jo crec que, en el fons, el que la militància i els simpatitzants estan dient és que hi ha un orgull per la feina feta per CDC. Un orgull per tot el procés que ha viscut aquest país, que
es deu, en gran mesura –no només–, a l'acció política feta per Convergència.

No hi ha hagut cap entrebanc. Per les informacions que tenim, encara no tancades, crec que tindrem més de vuit milions d'euros amb aquest impost. La majoria de tenidors de pisos buits són les entitats financeres. Hi estan col·laborant. Amb aquest impost, es busca que no hi hagi pisos buits on hi ha demanda d'habitatge social i, per tant, que hi hagi una reactivació per posar en el mercat, a un preu raonable, els pisos a lloguer. Els diners que nosaltres recaptarem amb aquests impostos serviran per comprar nous habitatges. El parc d'habitatges que tenim és petit si el compares amb la resta d'Europa. El compromís ferm del govern és que no hi hagi desnonaments per a aquelles persones que, des d'un punt de vista econòmic, no poden tenir un pis.

Ampliar aquest parc no implica construir-los, sinó adquirir els pisos buits. Tenir més habitatge no vol dir posar-nos a construir. Tampoc tenim capacitat econòmica en aquests moments i no seria l'opció més adequada.

1.830 habitatges. Hem trobat bona resposta. Aspirem que ens cedeixin més pisos i estem segurs que d'aquí a poc temps tindrem nous pisos que s'incorporaran. Hi ha sensibilitat en aquest àmbit.

Farem les bases de la llei d'arrendaments urbans. Ho dic així perquè no en som competents. Avui dia, amb la legislació a la mà, hi ha algun àmbit que seria carnassa per al TC. Aquestes bases pretenen donar un marc de drets i garanties tant per als llogaters com per als propietaris.

El marc que hi ha ara no dóna prou seguretat ni als uns ni als altres. Si mires el nostre entorn, la cultura del lloguer és molt més ferma en altres països que en el nostre. Això vol dir que alguna cosa falla. Fa
20 anys, Catalunya era molt més de lloguer que no pas fa 10 anys. Hi ha hagut alguna situació que ha portat la gent a pensar que era bo tenir el pis en propietat. Per tant, aquí s'ha creat una certa inseguretat a llogaters i a propietaris. Hem de donar un marc perquè la cultura del lloguer sigui reforçada.

Aquí els experts ens diuen que no és el més indicat. Quan mires l'historial, t'adones que té una raó de ser. Hi va haver una llei que va establir allò dels lloguers de rendes antigues, i aquells lloguers no es podien tocar. Això va portar a estimular aquest tipus de lloguer? Va portar que tothom en volgués fugir com de la pólvora. Si estableixes un preu en què el propietari creu que no hi ha un retorn suficient, no s'hi voldrà posar. Nosaltres què creiem? Hi ha d'haver un àmbit de joc amb uns preus referenciats, que donin un marc correcte per a tothom. Aquí passa que, volent legislar en un sentit determinat, el que fas és que hi hagi un efecte rebot contrari. I això es podria produir en aquest àmbit.

L'Incasòl rep els dipòsits dels lloguers dels pisos. D'acord amb això, i no de voluntats sinó de realitats, un veu quina és l'evolució dels lloguers. En aquests moments, en el conjunt del país, tenim 520.000 habitatges llogats. En l'últim any, hi va haver 141.000 habitatges de lloguer, i se'n van desfer a l'entorn de 100.000. Per tant, hi ha un increment de 41.000. Les dades que tenim són superfiables. És veritat que hi ha un increment del cost de l'habitatge, molt petit en el conjunt del país. Si traiem Barcelona, és de l'1,9% només. Barcelona és el 7%. En els darrers anys, els preus del lloguer van baixar. Fa un any i mig van tocar aquest sòl. Ara hi ha hagut un increment del preu, però si mires l'historial, seguim estant per sota de l'any anterior. I els experts ens diuen que, mentre no hi hagi un increment real dels ingressos, dels salaris de la gent, aquí no hi haurà un increment dels preus. No hi ha un increment perquè els sous no ho permeten i perquè alhora hi ha d'haver més pisos a lloguer. Els experts et diuen que no hi ha bombolla immobiliària en els lloguers i que no la preveuen.

Havíem arribat a nivells sota mínims i ara hi ha un cert repunt, dins del que és raonable. La bogeria que vam viure en anys anteriors per sort no tornarà a existir. Tampoc podem cremar el sòl en aquest país d'aquesta manera.

La rehabilitació és un element clau en diversos sentits. D'entrada, perquè el parc d'habitatges estigui en bones condicions. És també un bon sistema per activar l'economia. I, per tant, aquí calen esforços. Haurem de canviar cultures. Caldran elements d'una certa flexibilitat
en la normativa, fent les coses correctament. Ho estem estudiant. Hem de donar elements per facilitar-ho.