Política

Més que un banc d'ADN

La Generalitat posarà en marxa aquest 2016 el projecte públic d'identificació genètica de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme

El govern considera confús i equívoc utilitzar el concepte de ‘banc'

Fins ara només s'han obert quatre fosses i s'han identificat cinc persones, però els experts desaconsellen exhumacions massives

“Per què no es podenagafar mostres d'ADN als CAP de salut?”, es pregunta l'impulsor del banc de la UB

“Tenim pressa” és un lema que també serveix en el cas de la recuperació de la memòria. Els familiars més directes de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme, a partir dels quals es poden fer extraccions d'ADN i posteriors identificacions, tenen una edat molt avançada i sovint moren sense haver pogut trobar les restes dels seus parents. El Parlament acaba d'aprovar una moció per “impulsar” el que s'ha anomenat banc d'ADN públic. Des de la Subdirecció General de Memòria, Pau i Drets Humans del govern, no estan gaire còmodes amb aquest terme, que consideren que és una “etiqueta confusa” amb “connotacions equívoques”. Prefereixen parlar d'un sistema d'identificació genètica, un concepte molt més ambiciós, que inclou estudis jurídics, científics, tècnics, arqueològics, legals, recursos, coordinació amb entitats que treballen en l'àmbit de la memòria i amb professionals del món universitari, a més de vinculació amb el mapa de fosses i, per descomptat, recollida de mostres biològiques de víctimes vives, que és la part que s'associa a un banc d'ADN.

Més enllà del nom, la conselleria de Raül Romeva, de la qual depenen les polítiques de memòria històrica, està decidida a liderar-ho i engegar-ho aquest 2016. “El compromís del govern és que ho tirarà endavant amb dictàmens tècnics i científics, transparència i amb un procés d'oferta pública”, detalla la directora general de Relacions Institucionals, Carme Garcia. “Aquest és un projecte de país”, descriu.

Evidentment, per a una identificació no n'hi ha prou a extraure l'ADN dels familiars; falta una segona gran pota: la recollida de mostres dels ossos. El mapa de fosses de la Guerra Civil i la repressió a Catalunya inclou 370 geolocalitzacions, entre confirmades i probables. La tipologia més comuna de les fosses en territori català correspon a enterraments massius en cementiris. Per tal d'evitar falses expectatives, el coordinador de la unitat d'atenció a represaliats de la Subdirecció General de Memòria Històrica, Raül Digón, alerta que “posar-se a obrir fosses indiscriminadament seria una irresponsabilitat i una frivolitat”, per les possibilitats limitades de trobar correspondències.

Les exhumacions requereixen un treball previ de documentació i estudi de material historiogràfic i oral. “No és una excusa dilatòria,
és una matèria molt delicada i s'ha d'actuar, però cal fer-ho amb lògica”, adverteix Digón. El govern treballarà en la línia d'identificar restes òssies aparegudes per casualitat, com passa sovint a la zona de la batalla de l'Ebre, i en casos documentats en què hi hagi una família que ho sol·liciti.

D'experiències fructíferes, n'hi ha hagut, per bé que mínimes.La Generalitat ha exhumat quatre fosses, tres a Osona (Prats de Lluçanès el 2004, Gurb el 2008 i Torelló el 2015) i una quarta a la serra de Riés, l'any passat al Penedès. S'han pogut identificar Claudi Arnó a Prats i els soldats Joan Solé, Antoni Olivella, Josep Roig i Gabriel Ivern a Gurb. Aquest març, el govern va anunciar que l'obertura de la fossa de Torelló, malauradament, no ha servit per determinar el nom del soldat republicà enterrat. “És una llàstima, però el més important és fer-ho; només fent-ho podem tenir un veredicte”, defensa Garcia.

“No s'ha avançat perquè hi ha hagut una mala interpretació i un enfocament erroni de les polítiques de memòria. S'han centrat en la dignificació, a fer monuments, exposicions i espais de memòria, però aquest és l'últim pas, primer s'ha de fer possible la identificació de restes per poder tancar ferides”, reflexiona un dels impulsors del Banc d'ADN de la Universitat de Barcelona i la Fundació Bosch i Gimpera, Roger Heredia. “Per què no es poden agafar mostres d'ADN als CAP de salut? S'ha intentat fer la política de reparar des de l'homenatge i amb això tancar el cercle”, insisteix. En aquest sentit, les Nacions Unides van picar el crostó a l'Estat espanyol justament per l'abandonament de la identificació.

A Catalunya hi ha censades prop de 4.700 famílies que busquen activament algun parent. La iniciativa d'Heredia ha servit per recollir, des que van començar a treballar-hi el 2010, un centenar de mostres de persones que cerquen desapareguts. Les famílies assumeixen els 150 euros que val el procés. L'Ajuntament de la Garriga subvencionarà l'anàlisi als seus conciutadans.

“Seguim protocols establerts, els mateixos que s'utilitzen fins i tot en l'àmbit judicial. Més garanties no hi pot haver”, defensa la doctora Carme Barrot, responsable del banc de la UB. “Aspirem que la Generalitat segueixi el nostre model: no en podrà seguir cap altre, no variarà gaire de com ho fem nosaltres. Ens avalen els comitès d'ètica i científics de la universitat”, explica.

Els extractes d'ADN es preserven sota pany i clau, a la Facultat de Medicina del Clínic, controlant el nivell d'humitat i la llum. La família se'n queda una mostra seca. Barrot admet que, més que un banc, la seva iniciativa és tècnicament una col·lecció, ja que per ser un banc s'haurien de poder cedir les mostres a tercers. La doctora també subratlla la importància d'afanyar-se a recollir-les, ja que com més s'allunya en l'arbre genealògic el familiar del desaparegut, menys genoma comparteixen i menys informació extra (fotos, antropologia, últimes localitzacions...) es pot obtenir.

“La clau és que els familiars dels desapareguts s'estan morint i amb ells es perd aquest testimoni genètic vital. Estem permetent que l'avi Josep o la padrina Maria morin sense saber on és el seu pare”, lamenta Heredia. “Aquest és un altre motiu per ser un nou país, una república, separem-nos d'Espanya també en matèria de memòria històrica. Si Espanya no fa els deures, fem-los nosaltres”, remata, amb pressa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Espanya defensa la sentència del procés a Estrasburg

barcelona
política

Mas Guix entrega a Aragonès la proposta de finançament singular

barcelona

El sud global ja és aquí

Girona
Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona