Política
LLUÍS POSTIGO GARCÍA,
ALCALDE DE LLAGOSTERA (1999-2007) I DIPUTAT AL PARLAMENT (2003-2010)
“ICV hauria d'haver estat més agosarada”
“Segurament vaig assumir més protagonisme en l'Entesa del que em pertocava”
“Estem en un moment en què cal que afrontem temes enquistats des de fa anys, com ara el futur del país”
El ciutadà compromès
Fa tres anys que Lluís Postigo va abandonar la política activa, però assegura que li segueix agradant la d'àmbit local. En el ple de renúncia com a regidor municipal, el 29 de maig del 2013, va expressar la voluntat d'exercir com a “ciutadà compromès” . I fins i tot va advertir al govern:“No us feu il·lusions, no em perdreu de vista.” No es tractava d'una promesa buida. De fet, confessa que és de les poques persones que segueixen en directe els plens municipals de Llagostera. A més, assegura que la seva nova condició, allunyat de la política municipal, li permet fer un seguiment molt més intens i directe de la vida local. Tot i això, es mostra satisfet de poder dedicar molt més temps a la família i afirma, amb rotunditat, que no tornaria a la política institucional, una etapa que considera “totalment superada”
Sempre he pensat que si alguna cosa m'ha faltat ha estat molt més diàleg, com ara en el cas de les famoses ‘cintes'
El fracàs de l'Entesa l'assumeixo a títol personal; jo encapçalava el projecte i ho hauria d'haver evitat
He arribat a la conclusió que si a l'altre costat no hi ha gens ni mica de sensibilitat hem de fer el nostre camí
Fa tres anys que Lluís Pos-tigo va renunciar com a regidor a l'Ajuntament de Llagostera i va tancar un parèntesi de divuit anys a primera línia. Avui exerceix com a advocat al seu despatx de Llagostera.
Com es viu, allunyat de la política institucional?
Molt positivament. Al començament és veritat que costa. De fet, potser em va costar més deixar la feina de diputat, que era molt absorbent. Però quan vaig deixar la feina a l'Ajuntament estava com a regidor a l'oposició i això em va permetre anar desconnectant més tranquil·lament.
No s'hi veu, tornant a la política institucional?
La veritat és que no.
Es tracta d'una etapa tancada?
Sí, fins al punt que quan vaig deixar el càrrec de regidor vaig fer un pensament i em vaig dir: “Em vaig afiliar a Iniciativa l'any 1994, quan vam decidir fer un grup municipal per entrar a l'Ajuntament i, per tant, ara que ho deixo també he d'abandonar la militància, no pel fet de no estar d'acord amb els seus postulats o les seves idees, sinó més aviat per la voluntat de tancar una etapa.” Es van acabar reunions de caps de setmana, consells nacionals i altres històries.
De fet, hi ha altres formes de fer política.
Avui l'activisme polític no està a les institucions, sinó més a nivell de carrer i des d'aquest punt de vista estic satisfet d'haver fet aquest pas perquè t'enriqueixes molt més i t'arriba molt més el pols de la societat. Potser quan estàs a la institució t'acabes allunyant excessivament del carrer o potser hi ha coses que la gent no et diu. I ara penso que conec molt millor les necessitats i les mancances de la gent.
Vostè va ser vuit anys alcalde i vuit també diputat. És partidari de limitar els mandats o ho deixaria a criteri de cadascú?
Jo, particularment, penso que és bo posar una limitació als mandats, sobretot a escala nacional. A escala de poble també, tot i que el més difícil és fixar el temps màxim, potser dos o tres mandats com a molt. Hi ha coses que cal un llarg termini per planificar-les.
Parlem de la seva trajectòria municipal. Vostè va accedir a l'alcaldia de Llagostera com a cap de llista de l'Entesa i va aconseguir posar fi a molts anys de domini convergent. Es tracta d'un acord que va respondre a un moment molt específic o encara creu que podria ser un instrument útil en algun altre moment?
Jo crec que és absolutament necessària. A Llagostera, com en molts altres municipis, l'esquerra té aquest punt feble de la fragmentació, quan tenim molt més en comú que no pas diferències.
Del seu mandat com a alcalde, quin tema destacaria?
Es fa difícil triar-ne un, però si hagués de destacar alguna cosa seria l'inici d'algunes polítiques que no eren presents a l'Ajuntament de Llagostera, com ara la promoció econòmica, l'acollida, la participació ciutadana, la solidaritat i la cooperació o la memòria històrica. Tot plegat són temes que no havien format part de la política local o els vam posar damunt de la taula. Seria més fàcil esmentar algun equipament, però em quedo amb aquests temes.
I quin gestionaria de forma diferent?
El conflicte que va haver-hi del suborn a un regidor, conegut mediàticament com “el tema de les cintes”. Allò hauria d'haver estat capaç de solucionar-ho parlant amb les persones que vam estar més directament implicades i evitar portar-ho al jutjat. Potser hauríem acabat allà mateix, però sempre he pensat que si alguna cosa m'ha faltat ha estat molt més diàleg.
El projecte de l'Entesa es va acabar fraccionant. Va haver-hi una gestió dolenta de les diferents sensibilitats, tant en l'aspecte personal com polític? O, en realitat, era molt difícil superar el marc dels partits?
El fracàs de l'Entesa l'assumeixo a títol personal. Jo, com a persona que encapçalava aquell projecte, ho hauria d'haver evitat. Segurament vaig agafar més protagonisme del que hauria d'haver agafat i això, en una agrupació d'electors, va molestar els socis. I, mirat amb el temps i la distància és lògic.
Si hagués cuidat les diferents sensibilitats, segurament el projecte hauria durat més temps.
Si hagués cuidat les diferents sensibilitats, segurament el projecte hauria durat més temps.
En alguna altra ocasió també ha reconegut que havia gestionat malament les relacions amb l'oposició.
Les relacions són cosa de dos. Tinc els meus dubtes que ens n'haguéssim sortit.
En tot cas, què creu que queda d'aquell període de govern de l'Entesa?
Jo crec que han quedat moltes coses. Potser ens fixem més en les coses físiques, en els equipaments. En aquell període va haver-hi un creixement demogràfic important al poble i ens va obligar a fer una renovació pràcticament total dels equipaments municipals: el nou centre cultural, l'ampliació de l'escola, el nou institut... I un aspecte menor, que em fa gràcia per la repercussió que ha tingut, és la reordenació del trànsit i l'aplicació de la zona blava. Això va ser un daltabaix, però ningú s'ha atrevit a tirar-ho enrere. Són d'aquelles coses que porten molt rebombori quan les implantes però quan les aigües tornen al seu lloc, s'acaben consolidant.
Tot i la seva vocació municipal, vostè va estar vuit anys com a diputat al Parlament de Catalunya, precisament en el període del govern catalanista i d'esquerres. Creu que la imatge d'aquells anys encara és molt distorsionada i que caldrà més temps per valorar-la de manera més temperada?
No sé el que caldrà, però la percepció que es té de l'anomenat tripartit és molt distorsionada. No s'ha fet justícia. Va haver-hi errors, però també molts encerts. Entre d'altres, es va obrir un meló que ni tan sols la mateixa Convergència plantejava: la necessitat d'un nou Estatut. És a partir d'aquella decisió que ens trobem en l'escenari actual.
El sorprèn el canvi que ha experimentat el país en els darrers anys?
Relativament. Quan vas veient que hi ha coses que són recurrents i no es volen resoldre, arribes a la conclusió que és lògic que la gent es reboti i que estiguem allà on som.
Al Parlament es va especialitzar en temàtica municipal. Però, quins aspectes destacaria d'aquella etapa?
Quan ets al Parlament, formes part de moltes comissions i treballes moltes lleis. La que potser em va permetre vibrar més va ser la del Parc del Montgrí i les Illes Medes. Em va permetre fer el que jo crec que hauria de ser la feina d'un diputat: sortir del Parlament, trepitjar el territori, parlar amb les entitats i tornar a casa.
En aquests moments, l'escenari polític està molt trasbalsat. En el cas de l'esquerra, com veu el futur d'un projecte com Iniciativa i el sorgiment de nous moviments com ara Podem i Barcelona en Comú?
El moment és engrescador.
Estan passant moltes coses i amb molta rapidesa, però en el món de la política també està bé tenir referents i que es mantingui una organització com Iniciativa per Catalunya-Verds, tot i que les coses tampoc es poden eternitzar. També és possible caminar cap a una cosa diferent. De fet, la situació és molt complexa i crec que supera la gent que està a la mateixa organització.
Estan passant moltes coses i amb molta rapidesa, però en el món de la política també està bé tenir referents i que es mantingui una organització com Iniciativa per Catalunya-Verds, tot i que les coses tampoc es poden eternitzar. També és possible caminar cap a una cosa diferent. De fet, la situació és molt complexa i crec que supera la gent que està a la mateixa organització.
Creu que Iniciativa ha gestionat de manera correcta l'emergència d'aquests nous moviments? Ho dic perquè si ens fixem en els resultats electorals, el balanç és molt diferent a les eleccions espanyoles o a les catalanes.
Penso que s'ha anat actuant d'una manera correcta, tot i que les coses no només depenen d'un mateix. Ho desconec directament perquè no hi he participat, però suposo que ha anat així. És més o menys el que ha passat amb Izquierda Unida a l'Estat, que ha quedat amb un paper molt residual quan fins fa poc temps era un referent. Segurament els ha passat això perquè no han estat capaços d'entendre's amb Podem.
I com veu el paper d'Iniciativa en el procés sobiranista?
Vist amb perspectiva, jo crec que s'hauria d'haver estat molt més agosarat ja des de temps enrere, fins i tot en el moment en què jo hi era com a diputat. I no ho va ser, segurament per culpa de tots.
En quin sentit ho diu?
En el nacional. Jo recordo que en algunes campanyes electorals ens definíem com un partit totalment conformista. Podríem haver estat molt més agosarats. Sempre he pensat que potser no havíem acabat de creure'ns el tema de l'encaix o no encaix de Catalunya a Espanya com una cosa prioritària a treballar. Sempre dèiem que estàvem a favor d'un federalisme asimètric i semblava com si ho deixéssim en mans de l'atzar o dels altres. No ho vam agafar com una prioritat que vulguis tirar endavant de manera urgent. Semblava com si fos un punt més en el programa. Ara, però, les circumstàncies han portat que hagi de ser una prioritat no només per a Iniciativa, sinó també per a qualsevol altre partit polític, ja sigui en un sentit o en un altre.
I la situació actual, com la veu?
Crec que necessitem que algú ens sacsegi i que arreglem una vegada per totes qüestions absolutament anacròniques, com ara que estiguem en una monarquia. Intentes explicar-ho als teus fills i no saps ni com
posar-t'hi per argumentar què és i com encaixa una monarquia en un sistema democràtic. I qui diu això també clama al cel que tinguem el dret a l'autodeterminació.
posar-t'hi per argumentar què és i com encaixa una monarquia en un sistema democràtic. I qui diu això també clama al cel que tinguem el dret a l'autodeterminació.
Més enllà de l'escenari de bloqueig que hi ha en clau espanyola, creu que té algun futur el federalisme, sigui o no asimètric?
Particularment penso que s'ha arribat a un punt en què ets conscient que les coses no depenen només d'un mateix i si veus que a l'altre costat del fil telefònic o de la taula no hi ha gens
ni mica de sensibilitat, al final penses que has de fer el teu camí. I segurament pel que fa al federalisme, sigui asimètric o no, quan els que estan a Madrid majoritàriament sembla que no estan disposats a abordar el tema cal seguir endavant.
ni mica de sensibilitat, al final penses que has de fer el teu camí. I segurament pel que fa al federalisme, sigui asimètric o no, quan els que estan a Madrid majoritàriament sembla que no estan disposats a abordar el tema cal seguir endavant.
O sigui, que pensa que Catalunya ha de seguir endavant
sigui quin sigui l'escenari que es trobi?
sigui quin sigui l'escenari que es trobi?
Penso que seria convenient
que ho intentés. Jo veig imprescindible fer un procés constituent a molts nivells, entre
d'altres aquest. Aquest procés pot fer-se perfectament des de Catalunya, tot i que el més idoni seria fer-ho de manera consensuada. Si hi hagués prou sentit comú a Madrid per deixar-nos fer un referèndum obert penso que això seria perfectament possible.
que ho intentés. Jo veig imprescindible fer un procés constituent a molts nivells, entre
d'altres aquest. Aquest procés pot fer-se perfectament des de Catalunya, tot i que el més idoni seria fer-ho de manera consensuada. Si hi hagués prou sentit comú a Madrid per deixar-nos fer un referèndum obert penso que això seria perfectament possible.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
