Últim intent, darrer fracàs
Després d'acabar la tanda de contactes, Felip VI corrobora que no hi ha candidats per a una investidura i posa en marxa la convocatòria del 26-J
Compromís intenta, sense èxit, forçar un acord ‘in extremis'
Els partits deixen constància que fa temps que pensen en la campanya
No s'han trobat candidats per a un nou debat d'investidura i, per tant, hi haurà eleccions el 26 de juny. El teló del Congrés va caure anit, després que Felip VI corroborés l'evidència que en els darrers quatre mesos ni Mariano Rajoy ni Pedro Sánchez no han estat capaços de seduir ningú que els garantís superar la investidura i posar en marxa un govern. “Estem abocats a l'elaboració del decret de convocatòria” d'eleccions, que s'ha de publicar el 3 de maig, emfasitzava anit el president de la cambra baixa, Patxi López. La darrera i definitiva tanda de contactes del rei va començar de manera tant o més frenètica que la primera tanda de converses d'ara fa tres mesos: amb una oferta sobre la taula de Compromís per fer un últim intent de forçar un executiu “a la valenciana” que des de primera hora del matí donava voltes per la cambra. Uns i altres es passaven la pilota fins que la proposta va quedar descartada del tot quan el PSOE va fer una contraoferta que incloïa un blindatge a dos pressupostos de l'Estat i un executiu monocolor en el qual s'avenia a encabir ministres sense adscripció a cap partit, però que podrien ser de l'òrbita de Podem, Ciutadans o d'IU.
Compromís, amb el seu portaveu parlamentari al capdavant, Joan Baldoví, pretenia provocar un cop d'efecte com el que el 22 de gener passat va protagonitzar Pablo Iglesias quan es va presentar davant el monarca amb un projecte de govern de coalició presidit per Pedro Sánchez, però en el qual el líder de Podem ocuparia la vicepresidència, i que va ser el pretext que necessitava Mariano Rajoy per declinar la investidura.
Caixa o faixa
Per tot plegat, la jornada d'ahir va acabar sent gairebé un calc de la primera tanda reial. Amb una diferència, però, i és que no hi havia temps perquè els partits s'ho rumiessin gaire. La iniciativa de Baldoví –avalada per Mònica Oltra– es va presentar en format de caixa o faixa. I, finalment, els partits van optar per les eleccions, amb el benentès que ja fa setmanes que és l'únic escenari que tenen al cap.
Tant Iglesias com Rivera van replicar als socialistes amb un no rotund al darrer estirabot del PSOE i van rubricar el que ha estat una constant en tot aquest procés, que els del partit morat i els de la formació taronja són incompatibles fins i tot per compartir un projecte de govern a distància. I d'això es lamentava anit Pedro Sánchez després d'haver comunicat al cap d'estat que, passant per alt el darrer oferiment, continuava tenint només els diputats de C's i CC. “Vaig dir que no seria president a tot preu, i he mantingut la meva paraula fins al final”, s'exclamava, posant l'accent en el fet que el pacte d'esquerres “oculta la necessària complicitat de les forces independentistes”. “I aquest no és el canvi que mereix Espanya”, va sentenciar.
Sánchez, si més no, lamentava que una de les grans lliçons que ha après en aquest temps és que “els nous partits” han prioritzat els “vets nominals” a les polítiques. Això sí, en tot el seu discurs, Sánchez va continuar traspassant tota la càrrega de la responsabilitat de la falta d'entesa en la persona d'Iglesias –contraposant-lo al paper d'Íñigo Errejón, al qual assenyalava com l'ala pactista de la formació–, presentant-lo com un traïdor, i sense tenir en compte que també Rivera ha defugit qualsevol acord que inclogués la marca Podem, deixant clar que preferia el PP. Sánchez, pel que pugui ser, va repetir els elogis al paper de Ciutadans i la capacitat de diàleg –tot i declarar que són partits “antagònics”–, mentre suggeria que ja comença a ser hora de recuperar el programa original del PSOE, amb el qual es van presentar el 20-D i que, en termes generals, s'acosta més al de Podem que al del partit taronja.
Preludi de la campanya
Les compareixences posteriors a la visita a La Zarzuela es van convertir en el preludi dels mítings electorals que se succeiran els pròxims dies, en una batalla per guanyar el relat davant l'opinió pública intentant resultar el més creïble a l'hora d'endossar les culpes al contrari. Iglesias encetava la tanda de retrets presentant Sánchez com un poruc; un dirigent atrapat entre un lideratge feble i la pressió dels poders fàctics que li han volgut impedir que pactés amb Podem. I a C's com un dels grans vencedors de la tàctica per barrar el pas al seu partit. “Hem de ser seriosos, la política no és un casino ni una partida de pòquer”, es lamentava Iglesias després d'insistir que el PSOE mai no ha estat en condicions de demanar un xec en blanc al seu partit com assegura que ha fet des del primer dia. En tot cas, Iglesias ahir no estava especialment neguitós pel darrer cop de porta de Sánchez al govern d'esquerres. Ja fa dies que va abandonar la idea d'un acord in extremis i ara està completament centrat a tancar una coalició amb IU que els situï al darrere del PP.
En l'última desfilada de líders al Congrés, més tard apareixeria Rivera venent-se com el paradigma de la responsabilitat i el diàleg, acusant Rajoy i Iglesias d'haver-se instal·lat en el bloqueig constant a qualsevol proposta de tirar endavant un govern a partir de l'acord entre C's i el PSOE. El líder taronja, doncs, proclamava sense embuts que en tot aquest procés fallit el seu s'ha acabat revelant com el partit més “útil” per garantir l'estabilitat de qualsevol projecte.
Finalment, Rajoy –en el seu cas des de La Moncloa– insistia a defensar que mai no hagi volgut anar a una investidura, mentre subratllava que, si bé la repetició d'eleccions no és una bona opció, entén que hauria estat “molt pitjor que s'hagués format qualsevol dels governs que han circulat aquests mesos”, en al·lusió al pacte d'esquerres o un govern del PSOE, C's i Podem. Pel president del govern dels populars, doncs, les eleccions són el mal menor i, en tot cas, li permetran seguir en funcions una bona temporada.
LES FRASES
Domènech: “Venim a fer política, no a rendir-nos”
“Ja n'hi ha prou de bromes!” Xavier Domènech va ser el primer dirigent que forma part del paraigua parlamentari de Podem que va punxar el globus que durant unes quantes hores s'havia enlairat sobre els passadissos del Congrés després de l'oferta de Compromís i la contraoferta del PSOE. El portaveu d'En Comú no va tenir cap dubte a rebutjar la proposta que acabava de llançar el dirigent Antonio Hernando perquè Podem donés suport extern a un govern socialista i, sobretot, a l'exigència que prèviament acceptessin votar dos pressupostos generals de l'Estat. “No és una proposta seriosa”, exclamava el català, que va lamentar que, aprofitant-se del fet que era la darrera hora, el PSOE hagués optat “per apujar l'aposta” i fer encara més impossible l'acord. Per tot plegat, concloïa: “[En Comú] venim a fer política, no a rendir-nos.” Domènech, que assegurava haver fet un cop d'ull a la iniciativa de Baldoví quan es dirigia a La Zarzuela per entrevistar-se amb el rei, tampoc no semblava especialment satisfet amb aquest últim intent de Compromís. De fet, en la seva compareixença davant els mitjans després de veure's amb el cap d'estat, Domènech s'expressava pràcticament en clau electoral i, inicialment, ni tan sols va valorar el document que els valencians acabaven de presentar davant la premsa.
