L'SNP, davant la prova de foc
Els nacionalistes de Nicola Sturgeon són els favorits per guanyar les eleccions escoceses d'aquest dijous
Els laboristes veuen amenaçat el segon lloc pels conservadors
El nou Parlament escocès serà el que tindrà més poders des que van recuperar l'autonomia el 1998
El Partit Nacional Escocès (SNP) és el gran favorit per guanyar les eleccions al Parlament escocès aquest dijous. El domini de l'SNP és tal que ha deixat els seus oponents lluitant pel segon, el tercer i el quart lloc. El manifest dels conservadors porta com a lema Per a una oposició forta. “L'SNP és a milles de distància”, va reconèixer la líder tory, Ruth Davidson.
Totes les enquestes pronostiquen que l'SNP no només renovarà la majoria absoluta que va aconseguir l'any 2011, sinó que la incrementarà.
La lluita és pel segon lloc i per liderar l'oposició. Els laboristes veuen amenaçat el segon lloc per les aspiracions dels conservadors. La gran pregunta és si els ciutadans els continuaran castigant per haver fet campanya amb els unionistes en el referèndum sobre la independència del 2014. La victòria els va sortir molt cara, perquè van ser esborrats literalment de Westminster en les eleccions generals de l'any passat, en què l'SNP es va quedar amb tots els escons menys un. Les eleccions escoceses no tenen res a veure amb les britàniques i els sistemes electorals són diferents, però sobre els laboristes continua planant el dubte de si perdran encara més. “Crec que el sentiment ha canviat en relació amb les eleccions generals. La ira s'ha dissipat”, va afirmar Kezia Dugdale, la nova líder laborista. En les eleccions escoceses del 2011, dels 129 escons en joc, els nacionalistes de l'SNP van obtenir 69 diputats (amb un 44% dels vots); els laboristes, 37 (26%), i els conservadors, 15 (12%). L'últim sondeig sobre la intenció de vot d'Ipsos-Mori dóna a l'SNP el 51%; als laboristes, el 19%, i als conservadors, el 18%. Per als laboristes, no perdre gaires diputats i mantenir
la segona posició seria un èxit, mentre que els conservadors aspiren a trencar la tradició que diu que Escòcia sempre ha estat d'esquerres.
El tema central de la campanya estan sent els impostos, ja que, per primer cop des de la devolució de l'autonomia el 1998, el Parlament escocès podrà decidir les polítiques socials i econòmiques a partir dels impostos que recapti. Fins ara el pressupost venia de Londres. El guanyador liderarà el Parlament amb més poders des de l'any 1998. Al mes de març es va aprovar a Holyrood l'Acta d'Escòcia del 2016, que afegia els poders que els partits unionistes es van comprometre a retornar durant els dies previs a la celebració de la consulta sobre la independència del setembre del 2014. Entre els nous poders, destaquen el control dels impostos –principalment l'impost sobre la renda–, els serveis socials i altres transferències com ara l'impost per passatger als aeroports i la meitat de la recaptació de l'IVA, entre d'altres.
Els laboristes i els Verds són els partits que han apostat per oferir una pujada d'impostos per als més rics, mentre que l'SNP gairebé no els toca i els conservadors els mantenen, seguint la mateixa política que tenen a tot el Regne Unit. Les eleccions també es caracteritzen per la gran popularitat de què gaudeix la líder nacionalista, Nicola Sturgeon, que va substituir Alex Salmond després de la derrota en el referèndum.
Thomas Lundberg, professor de la Universitat de Glasgow, assenyala: “Si mires les polítiques de l'SNP, n'hi ha que són força conservadores, com ara disminuir l'impost a les empreses, mentre que els sondejos d'actitud social diuen que els escocesos són més d'esquerres que la resta de gent al Regne Unit.”
“El suport a l'SNP prové de tot arreu –hi afegeix Lundberg–, de totes les regions, de totes les classes socials, de totes les edats, d'homes i dones, és un partit excepcional. I això és un problema per als altres partits. El problema per a l'SNP és que, a mesura que el Parlament escocès tingui més poders, no podrà ser capaç de complaure tota aquesta gent en tot moment i al final l'SNP acabarà alienant algú. Les eleccions realment interessants, per mi, seran les que es produeixin d'aquí a cinc anys.”
LA XIFRA
L'ombra d'un nou referèndum
La possibilitat de convocar un segon referèndum sobre la independència no és un dels temes de la campanya electoral escocesa, però hi és molt present per la proximitat del referèndum del mes que ve sobre la permanència a la UE. Nicola Sturgeon ha descartat la convocatòria d'una nova consulta sobiranista, almenys durant aquesta legislatura, tot i el suport cada cop més gran a l'SNP després de perdre la del 2014. No obstant això, el panorama a Escòcia es podria capgirar si els britànics decidissin marxar d'Europa. L'SNP està fent campanya perquè el Regne Unit es quedi a la UE, però al total del territori els que es volen quedar i els que volen marxar estan al 50%. Nicola Sturgeon ha dit que “molt probablement” convocarà una nova consulta sobre la independència si el 23 de juny guanya el Brexit. Aleshores es podria donar una curiosa paradoxa, que Sturgeon descriu: “Després que els que van fer campanya pel no [en el referèndum] diguessin que ens expulsarien de la UE si ens independitzàvem, si ara ens arrosseguessin fora d'Europa, molta gent diria que és hora de tornar-s'ho a pensar.”