política catalana
“Nació de la Mediterrània”
Constituïm planteja a Forcadell una república presidencialista amb limitació de mandats
Valencians i balears tindrien DNI català
L'esborrany prescindeix d'exèrcit i declara Catalunya “nació de pau”
Munté aplaudeix la iniciativa però recorda el paper del Parlament
Adéu al Decret
de Nova Planta
i a la Constitució espanyola
Carme Forcadell traslladarà la proposta de constitució catalana del grup Constituïm a la comissió d'Estudi del Procés Constituent com a punt de partida per al debat sobre la futura Carta Magna. Els redactors de l'esborrany, que van entregar ahir el text constitucional a la presidenta del Parlament, descriuen Catalunya com una “nació riberenca de la Mediterrània” i plantegen una república catalana presidencialista i unicameral –sense senat–, en què els ciutadans escollirien directament un president de la Generalitat –cap d'estat i de govern– per a un període de cinc anys, en circumscripció única i per un màxim de dos mandats.
“Aquesta no és una Constitució tancada, és una eina de treball i de debat”, va remarcar el portaveu del grup, l'advocat Jordi Domingo, a la sortida de la reunió. “Espanya avui viu un moment en què hi ha un govern provisional i vés a saber quant s'allargarà. Tot això, amb un sistema presidencialista és impossible que passi”, va observar Domingo.
Valencians i balears podrien obtenir la nacionalitat catalana, segons consta a l'article 13.4 de la proposta. “Els ciutadans d'altres estats que tinguin nexes culturals i lingüístics comuns amb Catalunya poden optar per la nacionalitat catalana sense haver de renunciar a la seva”, afirma el text, elaborat per 17 voluntaris a partir de tres constitucions prèvies i 3.400 aportacions ciutadanes per internet. També els andorrans, els nord-catalans amb nacionalitat francesa, els algueresos amb nacionalitat italiana i els aragonesos de la Franja i els murcians del Carxe amb l'espanyola podran tenir DNI català, “encara que el principi de reciprocitat no es reconegui en el seu Estat”.
Qui és català?
La proposta constitucional preveu que la república concerti tractats o convenis de doble nacionalitat amb tots els estats que reconeguin el principi de reciprocitat. L'articulat de la llei de lleis catalana, de 148 articles, estipula que “la nacionalitat catalana s'adquireix, es conserva i es perd d'acord amb el que estableixi la llei. Es pot adquirir per naixement, filiació, adopció, matrimoni, residència o bé per opció”.
D'altra banda, el text decreta l'oficialitat del català –“llengua nacional i oficial”– i de l'aranès, tal com va avançar dilluns El Punt Avui, però no del castellà, que tindria “un estatus jurídic especial, com a patrimoni cultural de cohesió que cal respectar, garantir i protegir”.
Això sí, el castellà tindria un règim diferenciat per als nascuts abans del 1977, que no es van poder escolaritzar en català. Una disposició addicional recull que s'hauran de “respectar, garantir i protegir els drets lingüístics dels catalans que constitueixin el nou estat, nascuts abans de l'any 1977, a poder emprar oralment i per escrit la llengua castellana davant les institucions públiques”.
La Carta Magna posa èmfasi en la cura de “la diversitat lingüística”, no pas del bilingüisme. S'abandonen així les propostes dels esborranys previs, que parlaven de “cooficialitat” per al castellà o d'una moratòria de deu anys per poder-se relacionar amb aquesta llengua amb l'administració.
El govern ho observa
El govern va evitar dimarts entrar a valorar l'aposta de la Constitució per fer oficial únicament el castellà i l'aranès. La portaveu, Neus Munté, va aplaudir la presentació d'iniciatives constitucionals –“n'hi haurà més”– i va recordar que l'executiu ho segueix de prop, juntament amb els treballs de la comissió parlamentària presidida pel diputat Lluís Llach, “creada a aquest efecte”. En tot cas, Munté es va limitar a recordar que el programa electoral de Junts pel Sí parla de la defensa del català “però evidentment defensa el paper de la llengua castellana”.
Un altre aspecte controvertit és l'absència d'exèrcit, ja que, en coherència amb el preàmbul, que declara Catalunya “nació de pau”, s'aposta per la creació d'una agència nacional de seguretat i defensa que s'encarregui de garantir la seguretat i la defensa dels ciutadans, així com un institut internacional de pau i treva, amb l'objectiu de formar i desenvolupar mètodes no violents d'intervenció i resolució de conflictes armats o situacions de violència i estralls. Aquest organisme disposaria d'un cos professional especialitzat per detectar fonts de conflicte, fer de mediador i participar en missions d'ajut humanitari. “No serveixen els exèrcits del segle XIX i XX, no serveixen de res, ho hem vist, malauradament, a París i Brussel·les”, va defensar Domingo.
En una disposició addicional es detalla que la república catalana promourà la transformació de les indústries bèl·liques en “indústries de seguretat i prevenció de conflictes”.
La proposta descriu la Catalunya independent com una “república ciutadana i participativa”. Els redactors han posat l'accent en els aspectes d'aprofundiment democràtic, per contraposar-la “al que estem acostumats a viure”.
“Aquesta Constitució es basa molt en les persones, en el reconeixement de drets individuals i les llibertats, se centra en la preservació del medi natural i sobretot la democràcia”, argumenten els ponents. En aquest sentit, aprofundeix en aspectes de participació, llistes obertes, referèndums...
Una disposició final declara completament derogat el Decret de Nova Planta del 1716 “en allò que pogués conservar de vigència”, com també la Constitució espanyola, llevat de les normes que temporalment quedin vigents d'acord amb la llei de transitorietat que implica la desconnexió.
En l'àmbit social, la llei de lleis regula l'eutanàsia, el “dret a constituir-se en parella” amb independència de l'orientació sexual, la llibertat religiosa, la d'expressió i informació, el dret a un habitatge digne i a la protecció de la salut, així com l'ús del patrimoni genètic i embrionari dels animals, plantes i organismes vius. També proposa la creació d'una sindicatura d'ecologia i una altra d'electoral.
Entre els impulsors hi ha perfils de juristes, advocats, enginyers, economistes, emprenedors, cooperants internacionals, periodistes i conflictòlegs. Fa gairebé un any i mig que van decidir implicar-se com a voluntaris en la fusió dels esborranys precedents de l'equip del jutge Santi Vidal –que es va apartar del projecte en entrar a l'administració–, del que liderava el professor de ciència política de la Universitat d'Arizona Oriol Vidal-Aparicio i d'un tercer d'Enginyers per la Independència, de l'ANC, encapçalat per Joan Fonollosa.
LES FRASES
LES XIFRES
L'Aran, “entitat nacional”
Realitat, singularitat, poble i entitat nacional. En l'esborrany de Constitució catalana de Constituïm, la República independent reconeix l'Aran en tots aquests termes, però no s'hi refereix literalment com a part de la “nació occitana”. La proposta de Carta Magna preveu que el “poble aranès” pugui exercir el seu “dret a la lliure determinació”. En concret, a l'article 6, parla de la “singularitat” de l'Aran com a “entitat nacional” i com a “realitat occitana dotada d'identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística defensada pels aranesos al llarg dels segles”. Aquest és l'encaix que el grup, que ha tingut en compte les aportacions ciutadanes d'internet, atorga a l'Aran, a qui concedeix l'oficialitat de la llengua occitana. El preàmbul de la llei de l'Aran, aprovada el 2015, descrivia la vall com “una realitat nacional amb personalitat pròpia i diferenciada”. La norma també li atorgava el dret a decidir.
