Política

política catalana

Mor l'exalcalde de Solsona Ramon Llumà als 80 anys

Va exercir de batlle per CiU durant 24 anys i també va ser el primer president del Consell Comarcal del Solsonès

L'exalcalde de Solsona Ramon Llumà ha mort a l'edat de 80 anys degut a una llarga malaltia. Llumà va ser alcalde de Solsona per CiU durant 24 anys –des del 1979 fins el 2003- i també va ser el primer president del Consell Comarcal del Solsonès, des del 1987 fins el 2003. Precisament, el Consell Comarcal ha manifestat el seu condol a familiars i amics de Llumà i ha destacat que va ser el primer president de l'entitat. Llumà també va ser diputat al Parlament de Catalunya durant la sisena legislatura (del 1999 al 2003).

Ramon Llumà va ser el primer alcalde de Solsona de la democràcia (1979-2003). La seva trajectòria política també es va adscriure al Consell Comarcal del Solsonès, del qual en va ser el primer president, i al Parlament de Catalunya, on va ser diputat entre el 1999 i el 2003. Llumà ha mort aquest dimarts al migdia després de no superar una malaltia.

L'Ajuntament de Solsona ha convocat aquest dimarts al vespre un ple extraordinari per aprovar una moció de condol i decretar dol al municipi, fins que se celebri el funeral, que tindrà lloc aquest dimecres a les cinc de la tarda a la Catedral. Tal com preveu el reglament protocol·lari del consistori, el pregoner anunciarà la defunció de l'exalcalde aquest mateix dimarts quan es faci fosc, acompanyat de tres agutzils.

Nascut el 1935 a Solsona, casat i pare de quatre fills, Ramon Llumà era forjador i manyà d'obres de professió, una feina que va abandonar per dedicar-se plenament a la política. Considerat un dels alcaldes històrics del país, va erigir-se com a ferm defensor de la identitat nacional catalana tant des de l'àmbit municipal i comarcal com des del parlamentari, a més de caracteritzar-se pel seu esperit comarcalista, segons informa el consistori solsoní a través d'un comunicat. Entre altres iniciatives, va promoure el manifest dels alcaldes de la campanya 'Un país, una bandera'.

Entre les obres realitzades durant el seu mandat destaquen, a més de l'abastament d'aigua, la construcció del complex poliesportiu municipal i el Teatre Comarcal; l'adequació de locals per a les entitats, i, en l'àmbit urbanístic, la redacció de les Normes subsidiàries de planejament, a més de la pavimentació de carrers i urbanitzacions i la recuperació del nucli antic. També va tenir un paper clau en la recuperació del Jutjat de Primera Instància i l'obertura de l'Institut de Batxillerat.

Text



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

orient mitjà

Un ministre israelià insinua que l’atac a l’Iran ha estat “dèbil”

barcelona
política

Puigdemont no donarà suport als comptes espanyols si Sánchez no compleix amb Catalunya

barcelona
Política

El Parlament dona suport als encausats de Tsunami

barcelona
orient mitjà

L’Iran minimitza l’atac a Esfahan i no dona senyals de resposta

barcelona
Política

ERC formalitza la proposta d’un cara a cara entre Aragonès i Puigdemont

barcelona
política

Els homes joves són els més espanyolistes, segons una enquesta d’Òmnium

barcelona
política

Aprovada la partida urgent de 142 milions per fer front a la sequera

barcelona
política

El Parlament convalida el decret per salvar 1.850 milions dels pressupostos fallits

barcelona
orient mitjà

Creixen els temors d’una incursió de l’exèrcit israelià a Rafah

barcelona