Els nens perduts a Europa

L'estació de Termini, a Roma, és el punt neuràlgic del transport públic de la capital italiana. Diàriament hi passen mig milió de passatgers. Enmig de les corredisses, de la pudor d'humanitat atapeïda, de la brossa acumulada per terra, si els viatgers aixequessin els ulls dels mòbils hi veurien desenes de menors immigrants que han convertit l'estació en casa seva. Com ara l'Ibrahim, l'Ahmed o en Hamid, d'entre 13 i 16 anys. Van venir, cadascú pel seu compte, sols, des d'Egipte els dos primers i des de l'Afganistan el tercer. Tots tres van arribar a Itàlia per mar, en embarcacions insegures, com ara la que es va enfonsar ahir en aigües líbies amb més de 500 persones a bord. Almenys set persones van morir i desenes més encara no s'han localitzat.

L'Ibrahim, l'Ahmed i en Hamid formen part dels més de 6.000 menors immigrants que, segons les autoritats italianes, han desaparegut al país. La majoria, egipcis, eritreus, sirians i afganesos. En realitat, les ONG avisen que són molts més, perquè només es poden comptar els que prèviament havien estat registrats. Els nois de Termini sobreviuen com poden; fent petits furts, a vegades menjant el que els voluntaris els porten. I l'Ibrahim i l'Ahmed, a més, es prostitueixen. La policia, com tothom que travessa els carrers que envolten Termini de nit, n'està al corrent. I de tant en tant fa batudes a l'estació per detenir els pederastes que s'aprofiten de la situació d'extrema vulnerabilitat dels menors. L'Ibrahim, de 16 anys, explica a El Punt Avui que, malgrat la por, la gana, la solitud, l'enyor de la família i “el fàstic cap als vells” [els pederastes], té motius per sentir-se “afortunat”. “Som lliures”, diu, amb una ganyota mig irònica. I, en efecte, aquests tres nois abandonats per les institucions, invisibles per a romans i turistes, almenys no han caigut en mans de cap màfia. Molts menors arribats a Europa tenen deutes ingents amb les màfies de traficants. I un cop aquí són explotats sexualment o laboralment per acabar de pagar el preu del viatge. Treballant, o prostituint-se, entremig de tots nosaltres. Molts d'altres, com ara els tres nois de Termini, escapen dels centres d'acollida temporal de manera voluntària, sense cap mafiós que els esperi a fora amb amenaces. Gairebé cap immigrant vol quedar-se a Itàlia. No volen restar als centres italians per por que, un cop fitxats, se'ls impossibiliti anar cap al nord d'Europa. A més, als menors se'ls tanca en centres d'acollida temporals on, per llei, haurien de romandre com a molt 48 hores, per llavors ser traslladats a llocs més adequats. En realitat, però, hi passen mesos o anys, amuntegats en condicions inhumanes. Sense rebre cap formació, sense perspectives de futur. Com que de dia tenen llibertat per sortir-ne, molts opten per no tornar-hi. Milers de nens perduts en territori europeu, per tant, han fugit no només de guerres i misèria, sinó també, un cop arribats a Europa, de la precarietat d'un sistema d'acollida insuficient i col·lapsat.