política catalana
relació catalunya-espanya
Puigdemont alerta a Madrid que la paciència té un límit
El president assegura que no detecta prou “coratge” polític per negociar una consulta, tot i que insisteix a reclamar-la
Obre la porta a la possibilitat que també es pregunti sobre la reforma constitucional
De la desafecció que proclamava l'expresident José Montilla a la desconnexió que descrivia ahir Carles Puigdemont en el primer acte públic davant la societat civil i empresarial madrilenya, hi ha només sis anys de diferència. En aquest temps, el nombre de diputats independentistes al Parlament ha passat de 14 a 72, i aquesta és una realitat que, segons
el català, l'Estat espanyol no pot ignorar encara que s'entesti a fer-ho. “La paciència no és infinita”, alertava davant d'un auditori que va rebre de primera mà explicacions sobre el full de ruta i sobre què s'espera del govern espanyol que sorgeixi del 26-J. “Hauria de tenir coratge” per dialogar i pactar, assenyalava. I, en aquest punt, hi va situar la negociació d'un referèndum.
Poc esperançat que s'arribi a produir aquest escenari, i després de denunciar la nul·la “preocupació” de l'Estat pel procés independentista, el president va voler deixar clar que el camí traçat per les urnes el 27-S no s'aturarà i, de fet, insistia en els terminis fixats pel Parlament. “No ens quedarem de braços plegats”, alertava. Però, tot i així, encoratjava el futur executiu espanyol a seure a la taula per decidir com i quan se celebraria la consulta que reclama una gran majoria de la societat catalana.
Doble pregunta
Puigdemont fins i tot va voler filar prim i va subratllar que caldria discutir si només es pregunta per
la independència o també sobre la reforma constitucional. Així mateix, considerava que s'hauria de pactar el quòrum i el percentatge de participació per considerar el resultat vàlid, i el temps que hauria de passar per poder celebrar una nova consulta.
El president va llançar aquesta oferta al futur govern estatal durant la conferència col·loqui que va organitzar Nueva Economía Fórum, un acte en què va estar acompanyat per les conselleres Neus Munté i Meritxell Borràs –això sí, no hi havia cap representant de l'executiu espanyol en funcions–. Més tard, es va desplaçar
a la Fundación Ortega-Marañón per inaugurar el cicle de debats Escolta, Espanya. Escucha, Cataluña. Davant d'aquest nou auditori, va repetir la tesi sobre la falta de coratge per afrontar la situació, i ho atribuïa al fet que el clàssic “pactisme català” no té cap mena de reflex en la política espanyola.
En aquest sentit, va sentenciar que, pel que fa a Catalunya, “el diàleg és
la nostra nació”, si bé sentenciava que “ens agradaria que moltes altres cultures polítiques compartissin aquest espai”. La tesi que va deixar el president durant el seu periple madrileny és que actualment la majoria dels catalans
no es volen “desentendre” d'Espanya, però tampoc s'hi volen entendre “d'aquesta manera”. I és per això que va reiterar que el millor és pactar des d'una posició d'igual a igual per determinar com es pot continuar cooperant un cop Catalunya esdevingui “un nou estat dins la UE”.
Futur polític
Quant al seu futur polític, va assenyalar que només repetirà com a candidat a la Generalitat si el procés es frena de manera abrupta i no és possible culminar-lo en els terminis més o menys establerts –situació que considera que no es produirà– i, quant al protagonisme del seu predecessor, destacava que Artur Mas és per a ell un “aliat indispensable”.
Pel que fa als aldarulls de Gràcia, el president va defensar el paper de Xavier Trias, així com la tasca dels Mossos, i va assegurar que s'ha de ser “inflexible” amb els violents, de la mateixa manera que s'ha de preservar la seguretat i el dret dels que es volen manifestar i protestar.
LES FRASES
L'ofrena de Vox: unes manilles i el Codi Penal
La moda dels espontanis en els actes públics dels polítics també es va fer palesa en la cita de Puigdemont. Un cop acabada la primera part de la conferència, una militant del partit ultradretà Vox va irrompre a la primera fila i va cridar en dues ocasions: “Sense llei no hi ha democràcia!”, i va dipositar unes manilles i un Codi Penal damunt la taula presidencial. L'incident no va anar més enllà i la dona va ser desallotjada de la sala de manera immediata. Els organitzadors es van disculpar pel fet que s'hagués colat amb la targeta d'identificació d'un altre convidat –el president del partit, Santiago Abascal–, però el mandatari català no
hi va voler donar cap mena d'importància. “No em sento gens molest. Tothom té dret
a opinar”, subratllava el conferenciant. En sortir de l'hotel Palace, on es va celebrar l'acte, un grup de poc més de deu simpatitzants de Vox esperaven el president per escridassar-lo. En aquesta ocasió, va ser escortat per la policia fins al seu vehicle per evitar cap mena d'incident. Posteriorment, els agents van identificar alguns manifestants. La visita de Puigdemont va continuar amb absoluta normalitat fins a la seu de la Fundación Ortega-Marañón, on va compartir tribuna amb el
seu president, l'exministre
de Defensa Eduardo Serra; amb el patró de la Fundació La Caixa, Jaime Lanaspa, i amb l'historiador i hispanista John H. Elliott.
