roses
política municipal
Minoria, però serena
El govern en minoria que encapçala l'alcaldessa, Montse Mindan, supera la prova del primer any de mandat
Les ordenances fiscals i els pressupostos s'han salvat amb consens i acords puntuals
El tema dels correbous va fer trontollar la cohesió de govern
Curiosament, l'únic moment en què l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, s'ha trobat en una situació que podríem qualificar de perillosa aquest primer any de mandat ha estat en una votació en què no es votava cap punt polític sinó una qüestió de societat. Quan, el passat mes de març, el ple de Roses va aprovar posar fi als correbous i a les empaitades d'ànecs, va anar d'un pèl. En sentit estricte, aquell dia, Mindan no s'hi jugava pas el càrrec, però si allò hagués estat una moció de confiança, aquell dia l'alcaldessa hauria estat a punt de perdre-la. De fet, només va guanyar l'opció que ella defensava (posar fi al correbou i a l'empaitada), per un vot, després d'una segona volta i després que un representant del seu grup (Carles Pàramo) canviés el vot inicial. I si el resultat va ser tan ajustat aquell dia, no va ser perquè els deu regidors dels cinc partits a l'oposició es posessin d'acord enfront dels set regidors del govern en minoria (CiU i GdP); va ser per les divergències internes de l'equip de govern i, més concretament, dins de CiU sobre el punt que es votava.
Només era un tema de societat, però també podria ser la lliçó d'aquest primer any de mandat a Roses: si no falla la cohesió interna (i res fa pensar, ara com ara, que pugui fallar), el govern de Mindan governa amb relativa tranquil·litat tot i ser en minoria.
Si ens fixem en les grans decisions que es van aprovar els primers mesos (retribucions dels edils, taxes i ordenances fiscals, i pressupostos), l'equip de Montse Mindan les va poder tirar endavant amb relativa facilitat. És cert que no sempre a la primera: les retribucions es van haver de presentar dues vegades per ple i es van haver d'ajustar a les peticions de l'oposició. En el moment de l'aprovació de les taxes i ordenances, també es van haver de revisar i tornar a portar al ple els preus dels serveis de la piscina municipal. Però, per convicció o perquè la matemàtica ho exigeix, el consens i la negociació són assignatures obligatòries per als governs en minoria. Montse Mindan va anunciar que aquest govern buscaria consensos i ho hagut de fer. Quan no n'hi ha hagut prou amb retocs, el govern ha sabut pactar acords més de fons, com va passar amb el PSC, per garantir l'aprovació dels pressupostos. Guanyant-se el vot positiu d'alguna formació i l'abstenció d'unes altres, el govern ha sabut tirar endavant la seva política. Això sí, guanyant-se també les crítiques d'ERC, que alguna vegada hi ha vist pactes fets “amb nocturnitat i secretisme” i que, segons els republicans, tenien contrapartides, com ara la creació dels consells executius i representants polítics a les societats municipals de Roses.
Amb tot, tenint en compte la divisió de l'oposició i l'absència d'alternativa possible (i mentre no es torni a parlar de correbous), tot apunta que el govern en minoria de Roses podrà governar tranquil si es manté la línia d'actuació dels protagonistes del consistori.
Menys regidors i més partits
El consistori rosinc d'aquest mandat té quatre regidors menys que no pas el mandat 2011-2015 per la lleugera disminució de població al municipi. Tot i això, però, aquesta vegada hi ha representades més formacions polítiques, ja que són set, enlloc de les quatre que hi havia l'anterior mandat. CiU i l'alcaldessa, Montse Mindan, mantenen l'alcaldia que ja tenien el mandat anterior, però aquesta vegada governen en minoria. Tot i això, l'alcaldessa ha pogut governar amb una relativa placidesa aquest primer any de mandat, alternant acords puntuals amb altres formacions i buscant consensos.
les claus
Redistribució
La repartició de vots entre set partits, una davallada en les files CiU (tot i que es va mantenir com a llista més votada) i la irrupció amb força d'ERC han generat un consistori sense cap formació prou forta per governar sola, però tampoc sense gaire pactes possibles. El govern en minoria semblava una opció complicada, però finalment ha arrelat a Roses.
Rols assumits
Els papers de les diferents forces polítiques es van assignar l'endemà de les eleccions municipals i no han variat al llarg d'aquest primer any de mandat: les possibilitats de formar un govern sòlid i pactat entre diferents forces van ser descartades pels principals protagonistes: CiU no volia repetir pacte amb el PP (tot i que encara hauria faltat pactar amb algú més) i ERC (segona força més votada i amb la progressió més espectacular) va deixar clar que no entraria a governar, fixant-se com a objectius fiscalitzar el govern i guanyar credibilitat per preparar el proper assalt electoral. Unió i C's són les forces que més ganes tenen de fer una oposició contundent, però amb només un regidor cadascun les seves expectatives són limitades. PP i PSC, que ja han governat a Roses, difícilment poden renegar de la continuïtat de les polítiques que s'apliquen avui. Aquestes diferències de perspectives entre els diferents partits a l'oposició facilita que CiU i GdP puguin governar tot i ser en minoria, pactant acords puntuals.
Temes pendents
A banda del fet que una qüestió transversal com la prohibició dels correbous va fer trontollar la cohesió de l'equip de govern, també hi ha qüestions que federen tots els grups de l'oposició: un d'aquests punts és la comissió que el ple ha aprovat crear per investigar més a fons el cas del Royal Marine (un conflicte urbanístic que s'ha tancat, però que costarà 2,2 milions d'euros que haurà de pagar l'Ajuntament com a indemnització). La proposta de creació d'aquesta comissió va ser presentada pel Josep Antoni Valdera (Unió), però la resta de partits –encara que amb matisos– van donar-hi suport. El consens va ser tal que fins i tot CiU també ha donat suport a la creació de la comissió, amb motivacions i argumentacions diferents. La possibilitat d'exigir responsabilitats polítiques per aquest cas, que alguns ja reclament des de l'oposició mentre el govern de Mindan les descarta del tot, de ben segur generarà debats tensos. Caldrà veure fins a quin punt els treballs d'aquesta comissió complicaran les relacions entre els grups polítics i la necessitat de consens d'un govern en minoria. Un altre tema pendent i que també pot desgastar el govern és la nova redacció del POUM, ja que el que estava en vigor ha estat tombat pels tribunals.
