Política

Penes de 25 anys de presó per als artífexs del pla Còndor

L'Argentina condemna per primer cop els jerarques de l'operació repressiva de les dictadures del Con Sud

Reynaldo Bignone, últim dictador argentí viu, és el nom més conegut dels 15 condemnats

És una fita difícil de superar. Per primera vegada, un tribunal considera que el pla de cooperació que van segellar les dictadures del Con Sud el 1975, amb l'objectiu d'eliminar els opositors fossin on fossin, va ser una associació il·lícita i delinqüent.

La sentència, llegida en una sala plena de gom a gom als tribunals federals de Buenos Aires, va condemnar quinze imputats
a penes d'entre 8 i 25 anys de presó. Els més destacats són Reynaldo Bignone, l'últim dictador argentí que encara és viu, que va rebre un càstig de 20 anys de presó, i Santiago Riveros, cap dels instituts militars del camp d'extermini de Campo de Mayo, que va ser condemnat a la pena màxima. En la llista també hi ha el coronel uruguaià Manuel Cordero, extradit des del Brasil el 2007.

El pla Còndor, com se l'anomenava de manera informal, va causar 105 víctimes argentines, uruguaianes, xilenes, peruanes, paraguaianes i bolivianes en territoris dels països que van signar el pacte repressiu. Després d'una primera etapa d'intercanvi d'informació, s'hi va afegir la d'assassinar els dissidents. De mica en mica, l'àrea d'influència es va estendre fins i tot fora de la regió. El cas més paradigmàtic d'aquesta obertura de fronteres va ser el d'Orlando Letelier, exministre del govern xilè de Salvador Allende, assassinat a Washington el mes de setembre del 1976 per un home de la Dina, l'agència d'intel·ligència d'Augusto Pinochet.

Les històries d'estrangers operant en tercers països, amb el vistiplau de les dictadures locals, són conegudes des de fa més de 40 anys. Amb tot, els jerarques de les dictadures mai van reconèixer les operacions com a fruit d'un acord formal. “És la primera vegada que la justícia d'un país americà declara que el pla Còndor va ser una associació il·lícita per cometre delictes, i les privacions legals i la imposició de turments van ser considerats dins d'aquesta associació”, va dir Horacio Verbitsky, president del CELS, una organització sobre drets humans molt respectada a l'Argentina i que s'ha querellat en desenes de causes per delictes contra la humanitat.

La lectura de la sentència va situar cara a cara les víctimes i els botxins. Entre les primeres, hi havia Macarena Gelman, néta del poeta Juan Gelman, mort el 2014. La Macarena va néixer en captiveri i va ser entregada a la família d'un militar fins que l'any 2000 va recuperar la identitat. “Realment remou molt endins quan escoltes les condemnes en un context de justícia amb totes les garanties que no van tenir els nostres familiars”, va dir. De fet, han calgut molts anys d'espera. La causa del pla Còndor es va iniciar a l'Argentina el 1999, va estar paralitzada després de les lleis del perdó i els indults, i es va reactivar fa tres anys i tres mesos. El procés va estar
a punt d'aturar-se tot just començar per la mort de Jorge Rafael Videla, el maig del 2013. El dictador argentí va morir en una cel·la tres dies després de declarar com a principal imputat en la causa i de fer-se responsable del pla Còndor, tot i que sense donar-ne cap detall important.

LES FRASES

És un judici clau perquè, si Pinochet o Stroessner fossin vius, estarien en la causa
Gastón Ciller
director executiu del Cels
És el primer cop que la justícia d'un país americà declara el pla Còndor una associació il·lícita
Horacio Verbitsky
president del cels
Les claus

Una sentència històrica heretada de l'‘arxiu del terror' del Paraguai

F. M

La troballa
el 1992 de 700.000 pàgines d'arxius de la dictadura d'Alfredo Stroessner al Paraguai va posar al descobert el que molts sospitaven: els règims que als anys setanta van imperar a l'Argentina, Bolívia, Xile, el Paraguai, l'Uruguai i el Brasil van crear un sistema de cooperació per matar dissidents locals ocults en tercers països, el pla Còndor o operació Còndor, tot i que mai el van assumir com una estratègia institucional.

Impacte regional

Les condemnes a Buenos Aires han donat per primera vegada caràcter formal a la barbàrie amb la figura legal d'“associació il·lícita destinada a delinquir”. L'Argentina és el país que més ha fet per ajusticiar els responsables dels delictes de crims contra la humanitat, i la sentència del pla Còndor podria obrir la porta a fer el mateix en altres països sud-americans. Un cas paradigmàtic és el del Brasil, on hi ha una llei d'amnistia que beneficia els responsables de la dictadura.

Víctimes

Des les 105 víctimes del pla Còndor, 45 són uruguaianes. Això s'explica per la gran quantitat d'activistes que amb el cop del 1973 a Montevideo van fugir a Buenos Aires.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

còrsega

L’Assemblea aprova el projecte de reforma per a l’autonomia

barcelona
POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona
rússia

Sis anys de presó per a una membre de Pussy Riot

barcelona