Rajoy espera diàleg amb el govern si tothom fa cessions

Amb el govern català “es pot parlar de tot si tots cedim en les nostres posicions”, va afirmar ahir a Sitges en la cloenda de les jornades del Cercle d'Economia el president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy. La frase admet una voluntat de cedir també en les seves posicions de màxims respecte a Catalunya, però la veritat és que la reflexió posterior va mantenir les mateixes línies vermelles de sempre. Mentre ell sigui president no hi haurà cap referèndum d'autodeterminació i sosté que la reforma constitucional que propugnen altres no és més que un eslògan electoral: “No es governa amb tuits”, va afirmar Rajoy abans de demanar que no es faci demagògia ni es frivolitzin aquestes qüestions.

Interrogat directament sobre si el PP té una proposta “específica” per a Catalunya, Rajoy no en va esmentar cap. Respecte de la necessitat que el govern català cedeixi en les seves posicions independentistes, el president espanyol va oferir a Puigdemont arribar a acords si s'implica en els grans reptes d'Espanya com ara el nou model de finançament, el futur de les pensions i el creixement econòmic, i, en aquest sentit, va recordar que CDC sempre ho havia fet en el passat. Quant al finançament, però, Rajoy va defensar que el “problema no ve de cap sistema, sinó de la caiguda brutal de la recaptació”, que el 2015 encara va ser de 30.000 milions menys que el 2007.

Enmig d'una anàlisi de la situació econòmica, Rajoy va sorprendre els assistents amb un atac directe –l'únic del discurs i un pèl forçat– contra les alcaldesses de Barcelona i Madrid perquè, segons ell, perjudiquen l'economia espanyola suspenent les llicències de nous hotels i turístiques, paralitzant l'aplicació de l'ordenança de terrasses a la via pública i fent públics els sous de treballadors en vaga, en referència a TMB. Fins i tot va afegir al bloc de crítiques a Colau “la mala imatge” que donen els disturbis de Gràcia per a l'economia.

Rajoy va reiterar que, si guanya el 26-J, tornarà a oferir un pacte estable per a tota la legislatura al PSOE perquè pensa que és la millor manera d'emprendre “grans reformes estructurals”, i no vol haver de governar amb només “cent i escaig” diputats.