El Parlament anul·larà els sumaríssims franquistes

Abans de marxar de vacances, a l'agost, el Parlament començarà a tramitar la proposició de llei per anul·lar els judicis polítics del franquisme a Catalunya. Aquesta és la previsió amb què treballen els tres grups que defensaran el nou text normatiu, Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP, que entomen així la petició que havia fet la Comissió de la Dignitat. La proposició que ja han registrat recull la presentada per aquesta entitat memorialista.

La proposició demana que es declarin “nuls i sense cap efecte jurídic tots els consells de guerra sumaríssims i les corresponents sentències, instruïts per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista” des de l'abril del 1938 fins al desembre del 1975. A partir d'això, el Departament de Justícia emetrà –si ho sol·liciten els processats per la dictadura o els seus familiars– “una certificació de la nul·litat del procediment i sentència”.

L'argument jurídic per tirar endavant l'anul·lació és que l'Estatut del 1932 atorgava a la Generalitat competències plenes en matèria de justícia. L'Estatut va ser derogat per la llei franquista del 5 d'abril de 1938, imposada per la força de les armes. Per això la Comissió de la Dignitat esgrimeix que els consells de guerra franquistes es van fer “vulnerant les competències de la legalitat vigent, tant dels procediments com les garanties processals establertes”. Tal com recorda Montserrat Palau, diputada de JxSí, aquesta iniciativa legal permetria revocar el judici a l'expresident Lluís Companys, que encara no s'ha anul·lat malgrat la petició reiterada de partits i entitats memorialistes. “Hi ha molta història soterrada encara de la dictadura i un silenci que n'hi ha que no el volen trencar”, subratlla Palau. Segons una guia dels judicis sumaríssims que va publicar l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any passat, 81.729 procediments judicials militars emesos entre el 1938 i el 1975 estarien afectats per aquesta proposició.

Amb la majoria que sumen JxSí, la CUP i CSQP, la nova llei prosperarà. El PSC ha optat per presentar una iniciativa pròpia perquè el Parlament porti a les Corts espanyoles una modificació de la llei de memòria històrica que inclogui l'anul·lació de les sentències franquistes i el reconeixement explícit de la responsabilitat del govern franquista en la deportació de republicans als camps nazis. Per Ferran Pedret, diputat del PSC, la llei que surti del Parlament es pot trobar un “problema competencial” i un recurs al Tribunal Constitucional. “El Parlament no té competències per fer aquesta declaració de nul·litat”, addueix. I per això considera que “el que dóna més garanties” és portar la qüestió a les Corts.