Ni oblit ni perdó a la impunitat feixista

Durant la primavera de l'any 1938 fins a 181 municipis catalans van ser bombardejats per l'aviació legionària italiana i l'aviació alemanya. Els estralls de l'atac van causar milers de morts i danys incalculables en edificis i infraestructures civils. A causa del que consideren un “pacte de silenci” de les institucions espanyoles i italianes una vintena d'associacions catalanes han secundat el manifest de la campanya Bombes d'impunitat que pretén reclamar a l'Estat espanyol, Itàlia i Alemanya “un rescabalament pels danys infligits a les poblacions atacades” d'acord amb el que consideren una violació al dret internacional. “Creiem que la memòria és l'única eina que ens permet construir el futur” va assegurar Eva Fernández, integrant del grup promotor del manifest. Amb el manifest es pretén crear una campanya que evidenciï la “xarxa d'impunitat” construïda per la dictadura franquista i que encara és present a la societat, a causa del que consideren terrorisme d'Estat que va participar en la restitució democràtica espanyola.

Per tant, els impulsors pretenen exigir als estats involucrats que admetin la seva responsabilitat i que reparin “simbòlicament i materialment” les poblacions agredides. Per fer-ho, hi ha diverses opcions. Segons la professora de dret internacional públic i signant del manifest, Rosana Alija, hi ha motius que demostren que els bombardejos van vulnerar tractats internacionals vigents el 1938, i una solució seria denunciar-ho a instàncies judicials alemanyes i italianes. Els impulsors no esperen cap suport institucional i insten la societat a organitzar-se per enfortir el moviment.