política catalana
procés sobiranista
Manifestació plural pels drets
Sis anys després de la gran protesta per l'Estatut fallit, l'última suspensió de lleis pel TC fa possible la unitat del catalanisme
Milers de persones clamen dret a sostre, aigua i energia i la independència
Els recursos del PP contra les lleis catalanes i les suspensions d'aquestes del Tribunal Constitucional (TC) han tornat a fer possible, per un dia, la unitat de tot el catalanisme –Ciutadans i el PP eren els absents. Fa sis anys es va aconseguir una enorme manifestació unitària contra la sentència de l'Estatut, encapçalada pel president Montilla (PSC), en què es va fer evident que l'independentisme ja ocupava la majoria del catalanisme civil. Des d'aleshores l'independentisme ha assolit a la Diada les més grans manifestacions de la història d'aquest país, però primer se'n va desmarcar el PSC i, en l'última, també la fusió de la nova esquerra d'En Comú Podem i ICV-EUiA.
Ahir, en una altra convocatòria unitària a què van respondre milers de persones, es van manifestar junts darrere d'una senyera catalana Neus Munté, Jordi Turull i Carles Campuzano, de CDC; Oriol Junqueras i Gabriel Rufián d'ERC; Miquel Iceta i Jaume Collboni, del PSC; Lluís Rabell (Catalunya Sí que es Pot), Joan Mena (En Comú Podem) i Jaume Asens (Barcelona en Comú); Gabriela Serra (CUP); Montse Surroca (UDC) amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell i diversos consellers del govern. Ho va fer possible la protesta convocada per la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), els sindicats CCOO i la UGT, Òmnium Cultural i el Grup Promotor per la Renda Garantida de Ciutadania. Amb el lema “Els drets socials no se suspenen. Treball digne, drets socials i democràcia real”, milers de persones van protestar per la suspensió del TC de les lleis d'emergència habitacional, energètica i d'igualtat aprovades pel Parlament de Catalunya.
L'advertència de Jordi Giró, president de la Confavc: aquesta manifestació unitària no serà l'única. Una idea compartida per alguns líders polítics va ser: el 26-J s'ha de derrotar el PP a les urnes per construir una majoria progressista que derogui la reforma laboral i que impedeixi els desnonaments i els talls d'aigua i llum a les famílies en situació econòmica precària.
Desfilada per col·lectius
A prop de les capçaleres civil i política, sindicalistes de la UGT amb samarretes negres amb el lema “No tinc por” precedien els trams successius de la manifestació amb pancartes de Marea Blanca; Marea Pensionista; Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae); la territorial del Baix Llobregat de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC); el PSC; Fòrum Social del Baix Llobregat; la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) amb el lema “Tribunal Criminal”; ERC amb el seu de “Prou imposicions del TC”; ICV; i a la cua, la més concorreguda de l'ANC darrere la crida a la “Desobediència” i l'“Adéu al TC”. De fet, tot i no ser una de les entitats promotores, l'ANC va convocar la majoria de manifestants i els crits independentistes van ser els més forts de la jornada.
“Cap llei, cap govern ni cap tribunal ha d'actuar per atacar els drets de les veïnes i dels veïns més vulnerables, ni per suspendre unes lleis que busquen millorar les condicions de vida de la ciutadania” va llegir en el discurs final de la protesta el mateix Jordi Giró. Les més de 60 entitats adherides entre cíviques i polítiques exigeixen aplicar plenament les lleis suspeses, la Renda Garantida de Ciutadania, derogar la reforma laboral i retirar la Lomqe i l'anomenada llei mordassa.
Drets socials i nacionals
En el discurs es van reivindicar drets socials i nacionals compartits pels manifestants i es va recordar que les lleis suspeses “neixen de consensos de les institucions catalanes, i per tant, són fruit de les nostres realitats i urgències”. Es van reivindicar els drets socials com “el pal de paller del futur d'un país millor, on tothom sumi”. En darrer terme, el text consensuat pels organitzadors defensa que “el país necessita i reclama un nou contracte polític que posi la ciutadania en primer terme”.
Abans que a Barcelona comencés la marxa matinal des de la plaça Urquinaona fins a la delegació del govern espanyol a Pla de Palau, els portaveus de les entitats promotores i diversos líders polítics van fer declaracions als periodistes. Camil Ros, secretari general de la UGT, es va preguntar “quin risc constitucional té aturar el desnonament” o el tall de subministrament elèctric a una persona o una família. Ho va fer abans d'anunciar, com més tard va fer Giró, que la manifestació d'ahir no era un punt d'arribada “de les entitats més representatives del país” sinó l'inici d'una actuació unitària deixant de banda els partidismes.
El secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego, va advertir que “la pobresa social té l'arrel en la pobresa laboral” i va reivindicar que els drets suspesos pel TC els ha assolit “la ciutadania a través dels parlaments i de la lluita de dècades”. El president de l'independentista Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va defensar que la protesta “no va de banderes ni de proclames” sinó de denunciar que “les estructures de l'Estat han renunciat a protegir els ciutadans més desafavorits”.
“El TC s'ha posat al servei del benestar i no de les persones”, va criticar Diosdado Toledano, portaveu de la plataforma per la Renda Garantida, que també va reclamar al Parlament aprovar d'un cop la llei.
