Els partits valencians contrasten opinions sobre procés català en un debat organitzat pel Diplocat
El dret a decidir i el procés sobiranista català han estat objecte de debat aquest dimarts al centre cultural La Nau de la Universitat de València en la jornada que, sota el títol ‘Hi ha un dret a decidir a la Constitució espanyola?', ha confrontat les opinions de membres de tots els partits amb representació a les Corts Valencianes. La jornada ha estat organitzada pel el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) en col·laboració amb la Universitat de València i ha comptat amb la participació de la diputada del PP, María José Ferrer San-Segundo, el diputat del PSPV-PSOE, José Muñoz, la secretària d'organització de Compromís, Àgueda Micó, el diputat de Ciutadans, Emigdio Tormo, i el candidat al Senat per Podem, Ferran Martínez. A continuació del debat polític s'ha produït un debat entre acadèmics de diverses universitats europees. Després de debats semblants a Bilbao, Madrid, Sevilla i Saragossa, aquest dimarts ha arribat el torn de València, dins de les jornades sobre el dret a decidir que organitza el Diplocat.
El debat polític s'ha iniciat amb la benvinguda per part del professor de dret administratiu de la Universitat de València Andrés Boix i del secretari general del Diplocat, Albert Royo. Els diferents representants han exposat la seva visió en una debat moderat per la vicepresidenta de la Unió de Periodistes Valencians, Violeta Tena. El candidat al Senat per Podem, Ferran Martínez , ha encaixat la situació a Catalunya en el que ha definit com “crisi de règim” i amb un estat espanyol que “no és reformable”. Martínez ha remarcat com des de la seva formació “hem sabut donar una resposta” i que Podem ha reconegut la plurinacionalitat de l'Estat. Al respecte ha defensat un canvi constitucional per dotar l'estat d'institucions que regulin el diàleg i els dissensos territorials.
El diputat de C's a les Corts, Emigdio Tormo, ha dit que el govern espanyol té un problema amb els nacionalismes perifèrics perquè “en el millor dels casos tenien la intenció de resistir mai de combatre els embats dels nacionalistes”. Tormo ha dit que això es va acabar quan va arribar C's. El diputat ha afegit que l'indendentisme trenca amb el principi de solidaritat en un moment en què la tendència és cooperar els pobles i ha dit que és “incongruent” amb el projecte d'integració en la Unió Europea. En la seva opinió, “el projecte apassionant es diu Europa i Espanya”.
La secretària d'organització de Compromís i secretària general del Bloc Nacionalista Valencià, Àgueda Micó, ha dit que l'estat espanyol no entén la plurinacionalitat i ha situat el conflicte en el marc cognitiu “on hi ha uns nacionalistes que parlen des de la majoria i no han de reivindicar res”. Micó ha apostat per una visió més oberta i ha assenyalat que en l'actual món globalitzat el concepte d'estat-nació ha caducat. La secretària d'organització de Compromís ha indicat que cal que les nacionalitats siguin “més líquides” i ha recordat que el que demana la major part de la societat catalana no és la independència sinó el dret a decidir. “Si el poble català vol i creu que pot continuar el seu camí fora de l'actual situació és molt digne”, ha dit.
Al seu torn, el portaveu adjunt del PSPV-PSOE a les Corts, José Muñoz, ha negat la premissa que una Catalunya independent sigui un estat amb major qualitat de serveis i ha afirmat que “res ens indica que hagi de ser així”. Muñoz ha negat que la societat catalana sigui uniforme i no tingui els mateixos problemes socials que a la resta de l'Estat. El diputat socialista ha dit que la Constitució no reconeix la plurinacionalitat però ha manifestat que el sentiment de pertinença és individual de cada persona i que “imposar que el nacionalisme espanyol és totalitarisme cultural és robar el marc en el qual ens puguem desenvolupar”. Muñoz ha dit “sí al dret a decidir però dins de la legalitat”. Al respecte ha proposat una reforma de la Constitució que reconegui la singularitat dels territoris, com Catalunya, i delimiti millor les competències, i que aquesta sigui primer votada per tot el poble espanyol i després que els catalans votin un nou estatut.
Per últim, la diputada del PP María José Ferrer San Segundo s'ha mostrat preocupada per la situació a Catalunya però esperançada en què hi hagi una solució. Ferrer ha dit que la solució és complexa però ha manifestat que a la Constitució Espanyola es va fer un esforç per integrar i reconèixer les singularitats que va ser “flexible i obert”. La diputada del PP ha dit que el dret a decidir “és una invenció des del punt de vista jurídic i tècnic” i que no hi ha acord sobre quina seria la majoria adequada per dur endavant el que surti d'una consulta. Ferrer ha apostat per reformar el Senat perquè sigui una cambra de debat territorial i ha recordat que ja existeix una llei de consultes aprovada. “No hi ha res impossible, ni la pròpia reforma de la Constitunció” ha dit la diputada del PP que s'ha mostrat oberta a debatre en qüestions de bilateralitat entre autonomies i l'Estat, a resoldre qüestions com el finançament o clarificar el repartiment competencial i a una legislació divergent, “on es pugui opinar diferent de la legislació de l'Estat”.
