política municipal
acció social
Responsables tot i la falta de competències
Els alcaldes de les quatre capitals refermen que seguiran atenent necessitats socials sense finançament i contra la LRSAL
Reivindiquen el paper de les ciutats a l'avantguarda dels canvis
Cooperaran més amb el territori
“Hem superat el concepte de competències i finançament, i ara parlem de responsabilitat per garantir els drets bàsics.” Així resumia ahir l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, la posició del municipalisme, i en especial de les grans ciutats, a l'hora d'avaluar el paper de lideratge que han de tenir en les formes de governança futura, i que de fet ja tenen per exemple a l'hora d'aplicar la llei catalana contra els desnonaments, que acaba de suspendre parcialment el TC, o de garantir els subministraments energètics. “No tenim competències però sí incumbències”, postil·lava el seu homòleg tarragoní, Josep Fèlix Ballesteros, en el marc de la jornada Ciutats capitals. El municipalisme lidera la nova política?, organitzada per la plataforma de debat municipalista Alcaldes.eu i El Punt Avui al Campus Ciutadella de la UPF a Barcelona, que va reunir els batlles de les quatre capitals catalanes.
Ballesteros i Ros són veterans en aquest format de trobada, que tots admetien que cal repetir més sovint per abordar problemes comuns, però ahir hi debutaven les alcaldesses de Barcelona, Ada Colau, i Girona, Marta Madrenas. “Estem en un moment de canvi polític i de paradigma en les formes de fer política”, reflexionava Colau, que creu que cal “actualitzar” aquestes formes per adaptar-se a una societat que “va molt per davant”. La barcelonina reivindicava que és “impossible” parlar de nova política sense referir-se al municipalisme, que veu cridat a abanderar-la per la seva proximitat al ciutadà. Madrenas hi afegia encara dos elements que, amb “molts esforços”, s'han aplicat a Girona, i que veu cabdals per reduir la desafecció política des dels municipis: més participació ciutadana en la presa de decisions i més transparència.
LRSAL: refús i driblatge
En el mateix sentit, va ser contundent i unànime el rebuig a la llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local (LRSAL), aprovada pel govern estatal el 2013, que retalla l'autonomia i les competències als ajuntaments, tot i que al març va ser parcialment anul·lada per una sentència del TC. “Aquesta llei és una barbaritat, ha de desaparèixer, ens l'hem de carregar”, insistia Ballesteros. “És un exemple de política vella i rònega”, hi coincidia Ros, que com ell lamentava per exemple que prohibís als ajuntaments oferir certs serveis per derivar-los a les autonomies, quan no està resolt el finançament d'u-na ni altra administració.
De fet, tots es van vantar que han fet “cas omís” de la llei en molts aspectes, seguint actuant en matèria educativa o de serveis socials, i desafiant també l'Estat en abocar-hi superàvits que en teoria no hi podien destinar. “Estem fent moltes petites coses des del municipalisme que deien que no es poden fer”, s'enorgullia Colau, mentre denunciava que “se segueixen infrafinançant els ajuntaments, bloquejant-los per por que esdevinguin contrapoders”. “Amb solucions imaginatives s'han tirat endavant igualment polítiques que crèiem imprescindibles”, destacava també Madrenas.
Entre les mesures, els ponents destacaven la necessitat de seguir promovent formes de col·laboració publicoprivada, liderades pel sector públic, per exemple amb bancs i companyies energètiques. Tot i que es ve d'una època de “males pràctiques” en la relació, fins i tot hi apostava Colau, que va recordar que una ciutat menys desigual i amb més justícia social també afavoreix el conjunt del progrés i la reactivació econòmica. “És un factor de competitivitat global”, assentia Ros.
Tots quatre batlles van estar d'acord en altres aspectes, com el vaticini que els estats han d'anar perdent competències en favor de les regions i, sobretot, d'una xarxa de ciutats que guanyarà poder. També coincidien en la necessitat de liderar i cooperar amb territoris propers, és a dir, les seves àrees metropolitanes, sense renunciar al lideratge més global que pot exercir Barcelona en benefici del conjunt de Catalunya i fins i tot de l'euroregió mediterrània que va definir el president Maragall. “Barcelona ha de ser un pol que exerceixi de capital i allargui la mà, que a vegades no ho ha fet”, deia Madrenas. “Cal aprofitar el nom de Barcelona i no veure-ho com una amenaça sinó una oportunitat”, concloïa Colau.
