“Era una persona plena d'odi”

La matança a la sala Pulse d'Orlando que ahir va posar fi a la vida de 50 persones “marca el tiroteig més letal de la història dels EUA”, va afirmar el president nord-americà, Barack Obama, en una declaració que va fer, visiblement afectat, des de la Casa Blanca. El mandatari va qualificar com un “acte de terrorisme i odi” cap a tots els nord-americans el tiroteig presumptament perpetrat per Omar Mateen, un ciutadà nord-americà d'origen afganès i de 29 anys que va morir en l'assalt.

“Era una persona plena d'odi i els pròxims dies descobrirem per què i com va cometre aquest crim”, va indicar Obama, que també va expressar el seu condol als familiars de les víctimes. “Encara estem coneixent els fets”, va afegir-hi, i després va confirmar que l'FBI investiga la massacre com un acte gihadista.

El president dels EUA també va ordenar que les banderes onegin a mig pal a la Casa Blanca i a tots els edificis federals fins al 16 de juny “com a senyal de respecte per les víctimes d'un acte d'odi i terrorisme” al club d'Orlando, que és un local molt important “per a la comunitat”.

L'exdona d'Omar Mateen va explicar ahir al The Washington Post que “no era una persona estable” i que la maltractava. “Em colpejava. Venia a casa i començava a pegar-me perquè no havia fet la bugada”, va dir la dona, que no va voler dir el seu nom. A Mateen el va conèixer fa vuit anys per internet i va decidir mudar-se a Florida per casar-s'hi el març del 2009.

En els primers mesos de relació, “ell semblava una persona normal”, fins que es va tornar violent, recorda l'exdona. Al principi, Mateen no era gaire religiós i anava al gimnàs amb freqüència. Segons l'exdona, el presumpte autor del bany de sang a la discoteca Pulse no donava senyals d'haver-se radicalitzat, tenia una pistola i treballava de guàrdia de seguretat en un centre de delinqüents juvenils. La família de Mateen era de l'Afganistan, però ell va néixer a Nova York i es va mudar després a Florida.

El senador republicà per Florida, Marco Rubio, va dir ahir que la lluita contra la radicalització interna és un dels grans reptes pendents dels Estats Units. “Afrontar l'amenaça de la violència interna i la radicalització és una de les prioritats del contraterrorisme”, va exposar l'aspirant republicà, que va abandonar les primàries republicanes.

I encara a Florida, les autoritats van aixecar ahir temporalment per als homosexuals d'aquest estat la prohibició de donar sang per fer front a la crisi mèdica que ha significat la massacre a la discoteca Pulse. En condicions normals, els homes que hagin practicat sexe amb un altre durant l'últim any no poden ser donants.