“Franco va morir matant”

Torturat i empresonat quan el règim de Franco ja agonitzava, el colomenc Felipe Moreno és un dels més de 450 querellants, individuals i col·lectius, que espera trobar a l'Argentina la justícia que no ha estat possible obtenir als tribunals de l'Estat espanyol. Ara, celebra que l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet hagi aprovat adherir-se a la querella, com ja han fet prop de 200 consistoris. El ple colomenc ja va aprovar, l'any 2013, una moció a favor de la tasca de la xarxa ciutadana de suport a la querella argentina contra els crims del franquisme. El mes passat, va anar més enllà i va resoldre adherir-se a la mateixa querella, la 4591-10 del jutjat número 1 de Buenos Aires, que instrueix la jutgessa Maria Servini.

Felipe Moreno assegura que el valor d'aquesta adhesió radica en el fet que dóna visibilitat a tots aquells que van morir o van partir abusos per defensar la llibertat i la democràcia. Moreno és l'únic veí de Santa Coloma que figura com a querellant perquè ha denunciat amb noms i cognoms els seus torturadors, entre els quals hi ha l'integrant de la brigada politicosocial Antonio González Pacheco, conegut com a Billy el Niño, tristament recordat per la crueltat i la violència dels mètodes de tortura que utilitzava. En el sumari argentí apareixen altres colomencs com a denunciants, tant de forma individual com col·lectiva, però no tots poden aportar proves ni identificar qui van ser les persones que els van torturar. N'hi ha, però, molts altres que van patir els abusos del règim franquista. Segons Felipe Moreno, en els arxius figuren 342 veïns de Santa Coloma que van patir penes de presó entre el 1939 i el 1952 per delictes polítics. D'aquests, 17 van acabar afusellats al Camp de la Bóta. Més enllà del 1952, no es pot saber amb certesa quants més n'hi ha, ja que, explica, “la llei de protecció de dades no permet anar més enllà”. Tot i això, calcula que el nombre pot ascendir a un miler.

“Franco va morir matant”, manté Moreno. Prova d'això és que la querella argentina contra els crims del franquisme inclou els crims de lesa humanitat i genocidi perpetrats pel feixisme espanyol, des del 17 de juliol del 1936, data del cop d'estat, fins al 1977, any de la llei d'amnistia. “La jutgessa Servini té recopilats més de noranta volums de documentació”, explica el colomenc, que actua de portaveu de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina. Tot i la lentitud del procés, creu que la justícia argentina té garanties per tirar endavant el procés. “Allà, el poder judicial és independent de l'executiu i el legislatiu i, en canvi aquí, la justícia no està prou madura.” Tot i això, encara falta que algun dels dinou acusats que encara són vius declarin i l'Estat espanyol es nega a extradir-los perquè compareguin davant de la justícia argentina, tal com explica Moreno. Ell i molts dels seus companys tenen l'esperança que es faci justícia abans que sigui massa tard i tots hagin mort.

Felipe Moreno forma part de la comissió de la memòria històrica de Santa Coloma. Col·labora participant en xerrades i tota mena d'actes per homenatjar les víctimes del règim franquista i per donar a conèixer els fets. Està convençut que la difusió del que va passar durant aquells anys és una manera de fer justícia a tots als qui, de moment, se'ls nega la possibilitat de ser rehabilitats.