Escòcia posa en marxa el segon referèndum
El resultat de la votació del 23-J ha precipitat la decisió de separar-se del Regne Unit
Nicola Sturgeon vol reobrir converses amb Brussel·les per fer-hi encaixar un futur estat independent
Escòcia ha posat en marxa la maquinària per convocar un segon referèndum d'independència. El país vol obrir converses amb Brussel·les per parlar d'una futura Escòcia independent com a conseqüència del resultat de la consulta sobre la permanència a la Unió Europea, en què els escocesos van votar massivament a favor de mantenir-se dins del club. El govern escocès en ple es va reunir ahir a
la residència oficial de la primera ministra, Nicola Sturgeon, a Bute House, a Edimburg, per analitzar el nou escenari que planteja el Brexit i decidir la reacció. Van acordar començar a legislar un segon referèndum d'independència i formar un grup assessor perquè els aconselli què més poden fer.
“Bona part de les nostres converses s'han centrat a decidir què cal fer ara i aquí, i també en properes converses per protegir les relacions entre Escòcia i la UE i el nostre lloc en el mercat comú”, va assegurar Sturgeon després de la reunió. “El gabinet ha decidit començar converses immediates amb les institucions europees i altres estats membres de la UE per explorar totes les opcions possibles per protegir el lloc d'Escòcia a la UE”, va afegir. La primera ministra, que va fer campanya per la permanència, va afirmar: “Mentre Westminster està immersa en l'agitació política i en un buit de lideratge, vull deixar clar que Escòcia està liderada per un govern efectiu i estable.” I hi va afegir que estan centrats a assegurar que “els interessos d'Escòcia estan protegits”.
El referèndum de dijous va deixar el panorama d'un país molt dividit. Escòcia, Irlanda del Nord i Londres van votar majoritàriament a favor de seguir a la UE, mentre que Anglaterra i Gal·les van votar pel Brexit. El 62% dels escocesos van votar
a favor d'Europa i el 38%, en contra, en comparació amb un 48,1% dels britànics que hi van votar a favor i un 51,9%, en contra.
Sturgeon ja va avisar fa temps que si el Regne Unit votava per sortir de la UE i Escòcia no, aleshores molt probablement convocaria una segona consulta. La seva intenció era no tornar
a convocar un referèndum fins que les enquestes no mostressin un suport continuat per la independència. En aquests moments, les enquestes diuen que un 47% dels escocesos donen suport a la independència, dos punts més que el suport que van rebre el 2014 en la consulta que van perdre. Durant la campanya europea, David Cameron ja va advertir que si es produïa el Brexit, Escòcia marxaria. Ruth Davidson, la líder dels conservadors escocesos, el primer partit de l'oposició, va deixar clar que no hi està d'acord i va dir que vol que “es prioritzi l'estabilitat”.
Sturgeon també va explicar que durant la reunió el seu gabinet va expressar orgull pel “vot emfàtic” dels escocesos a favor de la permanència i va dir que la majoria de la gent està en “profund desacord” amb el resultat. “Estem determinats a actuar decisivament per construir la unitat del país amb vista al futur i estem decidits a aconseguir el màxim suport i assessorament”, va afegir Sturgeon.
La primera ministra va destacar que els ciutadans d'altres països europeus són benvinguts a Escòcia,
i va convidar els cònsols generals al Regne Unit de tots els països europeus a una cimera a Bute House per fer-los saber que valoren “clarament la contribució que han fet”. “Escòcia és i continuarà sent un lloc atractiu i estable per fer negocis”, va declarar Sturgeon, i hi va afegir: “M'agradaria tranquil·litzar la comunitat europea que viu a Escòcia. Ens honra la gent que tria Escòcia com a casa.”
El ‘Brexit' ha canviat totalment el joc
L'exministre principal laborista Henry McLeish va dir ahir que se sentiria “molt i molt atret” per la independència d'Escòcia si això significa que podran mantenir un lloc a la Unió Europea, i va definir el referèndum de dijous com
un “canvi de joc” per al debat constitucional del país. McLeish va afirmar que el resultat del referèndum havia estat decebedor i desastrós,
i que ja és hora que Escòcia consideri “quina mena de companya política” té, tenint en compte el “brot de racisme”, de xenofòbia i de nacionalisme anglès, que, segons ell, va emergir d'aquesta consulta. McLeish, que va liderar Escòcia entre el 2000 i el 2001, va assegurar que “Escòcia i Anglaterra s'estan separant políticament a una velocitat molt ràpida”.
Un altre dels pesos pesants dels laboristes a Escòcia, l'exministre de Sanitat Malcolm Chisholm, va definir el 23 de juny, data del referèndum sobre la permanència a la UE, com el dia que la independència d'Escòcia es va convertir en inevitable. Chisholm va fer campanya pel no en el referèndum del 2014, però ara, igual que McLeish, ha canviat de parer.
L'exministre va assegurar que Escòcia es mereix tenir una altra opció de futur i
que tots els partits “haurien d'estar debatent quina mena de país volen”.
