De Alfonso, destituït
El Parlament fa fora el director de l'Oficina Antifrau per la conspiració amb el ministre de l'Interior, amb l'únic vot contrari del PP
El període per rellevar-lo s'augura llarg i el govern aprofitarà per reestructurar l'organisme
La CUP demana que en el termini de 15 dies s'hagi triat nou director
En una decisió inèdita i inusualment majoritària, el Parlament va aprovar destituir el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. El motiu van ser les tumultuoses converses filtrades pel diari Público, d'ell amb el ministre de l'Interior, Jorge Fernández, on es pot constatar que conspiraven per treure draps bruts per desprestigiar líders polítics del sobiranisme. L'argument per cessar-lo és el seu “notori i greu incompliment dels deures i les obligacions inherents del càrrec”, especialment dels deures d'independència i objectivitat, i de reserva i confidencialitat.
El primer fragment de conversa es va donar a conèixer dimarts de la setmana passada. Dos dies després, es va convocar la comissió d'Afers Institucionals, que va escoltar les explicacions –o les pilotes fora– del director d'Antifrau. I al cap de vuit dies, s'ha executat la revocació, amb els vots favorables de Junts pel Sí, C's, el PSC, Catalunya Sí que es Pot i la CUP. Tan flagrants eren les converses, que tots els partits menys el PP van coincidir amb arguments i indignació, en bloc, per donar els motius del cessament. “Ha incomplert la llei que regula l'oficina, la seva actuació ha estat èticament indignant”, va remarcar la portaveu de JxSí, Marta Rovira, que va encendre els ànims de C's i el PSC en retreure'ls que no van donar llum verd a la compareixença de Fernández Díaz al Congrés. Ells es van defensar dient que no es podia fer amb el Congrés per constituir.
“De Alfonso ha posat en entredit la independència de l'òrgan que dirigeix”, va afirmar Carlos Carrizosa (C's), per posar-se al servei dels “propòsits polítics del ministre de l'Interior”. “Ha posat en risc el bon nom de l'Oficina Antifrau”, va indicar Ferran Pedret (PSC), que també va criticar, com altres grups, la seva intervenció en la comissió parlamentària, la setmana passada.
Diversos portaveus de l'oposició van advertir de la poca eficàcia que abans havien denunciat que tenia Antifrau. La CUP va reclamar dignificar aquest òrgan i avançar accions en favor de la transparència aprovades fa poc en una moció que va presentar a la cambra.
Mai abans el Parlament havia revocat un càrrec d'un ens depenent de la cambra. Els únics vots contraris van ser els dels 11 diputats del PP, que no es va moure ni un mil·límetre de l'argument que ha mantingut des de l'inici de l'escàndol, que és la il·legalitat de com es van obtenir les converses.
Ara s'obre un període per trobar el relleu al capdavant d'Antifrau. Fonts del govern van augurar que segurament la tria del nou director aniria per llarg, també perquè volien aprofitar aquesta destitució per reestructurar amb profunditat l'organisme, per fer-lo més efectiu. Una de les qüestions sobre la taula, per exemple, és com relligar Antifrau amb la Sindicatura de Comptes. Tot i que diversos partits van demanar que el recanvi fos el més aviat possible –sense anar més lluny, la CUP va arribar a dir que en 15 dies volia tenir el nou director–, algunes fonts de l'oposició ja donaven per fet que el relleu tindrà lloc, com a mínim, després de les vacances. “Ens hem de fer mirar com fem els nostres càstings i condecoracions”, va afirmar Lluís Rabell (CSQP), sobre el futur relleu i sobre la medalla que la conselleria d'Interior va donar a De Alfonso l'abril passat. Un cop va haver signat la carta on comunicava el cessament a De Alfonso, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, es va felicitar de “l'eficàcia” amb què la cambra havia actuat: “Som implacables i tindrem tolerància zero amb les conductes negligents.” A més, va demanar un nou director que tingui “credibilitat i solvència” i sigui nomenat “com més aviat millor”.
Mentrestant, assumeix el lideratge d'Antifrau de forma provisional la fins ara directora adjunta, Maite Masià, un càrrec no exempt de polèmica, que diversos grups de l'oposició van criticar. Exdirectora de l'Institut Català d'Energia (ICAEN), va ser nomenada per Antifrau pel mateix De Alfonso fa un parell d'anys i apareix en les converses intervingudes a la trama de les ITV. Un dels principals imputats en aquesta presumpta trama corrupta que esquitxa l'exnúmero dos de CDC, Oriol Pujol, li fa una pregunta sobre la concessió d'una subvenció vinculada a energia. Quan va ser nomenada directora adjunta, l'oposició ho va censurar per estar massa vinculada a Convergència.
En comunicat als treballadors difós per Efe, De Alfonso va negar que ell fos l'autor de les gravacions i es va disculpar: “Si algú pensa que jo no he estat a l'alçada, ho admeto i li demano públicament disculpes”, va indicar. El que és segur és que ara tindrà força feina davant l'allau d'accions judicials a les quals haurà de fer front.
El síndic de greuges, Rafael Ribó, va anunciar que portarà les converses a la fiscalia del Tribunal Suprem. Per Ribó, les converses són “un greu atac a l'estat de dret” i una “fatal administració i praxis de la política pública”. Catalunya Sí que es Pot el portarà a la fiscalia perquè analitzi si ha incorregut en prevaricació. Tot això se suma a la decisió del Parlament de traslladar a la fiscalia la seva intervenció la comissió parlamentària. JxSí també estudiarà si es querella contra De Alfonso.
Un organisme a l'ull de l'huracà, amb temptatives de retocar-lo
emma ansolaLa redacció de la llei de transparència, el 2014, i l'intent de crear un òrgan que vetllés per la seva aplicació va obrir el debat sobre si reduir les funcions de l'Oficina Antifrau. Es va plantejar limitar les funcions relacionades amb corrupció i persecució del frau fiscal. Durant la negociació, CiU i el PP es van mostrar partidaris de fusionar Antifrau amb un gran òrgan de fiscalització que també aglutinés l'agència de protecció de dades, la Sindicatura de Comptes i l'Associació d'Arxivers. ERC i ICV s'hi van oposar perquè no volien que Antifrau perdés funcions, si bé no eren entusiastes del seu director, Daniel de Alfonso, a qui consideraven molt conservador i poc permeable amb el procés sobiranista. Finalment, es va optar per crear una comissió d'experts per fiscalitzar la llei de transparència i l'Oficina Antifrau va quedar intacta.
Aquest òrgan es va crear el 2008, en època del segon govern tripartit, amb els vots a favor del PSC, ICV, ERC i C's. En aquell moment, CiU i el PP hi van votar en contra. La llavor inicial que va donar lloc a aquest organisme ve de l'etapa que Josep Bargalló era conseller en cap (del 2004 al 2006, amb Pasqual Maragall de president), que fins i tot volia dotar-lo de policia pròpia. Tot i que va néixer amb el tripartit, el desenvolupament va anar a càrrec del govern de CiU, que fins llavors era més partidari que els casos de corrupció els tractés directament la fiscalia i la Sindicatura de Comptes. Amb tot, va heretar un òrgan ben estructurat sota la direcció de David Martínez Madero, que va quedar debilitat arran de la seva mort sobtada. Durant sis mesos, l'oficina no va tenir successor. S'especulava amb la possibilitat de tancar-lo fins que, al 2011, quan CiU ja tenia encarrilat l'acord de pressupostos amb el PP, va sorgir el nom de Daniel de Alfonso. El PSC també va votar-hi a favor, després de situar com a segon de l'oficina Eduard Batlle, actual director dels Mossos.