El president insta a “marxar el més aviat possible”
Puigdemont aposta per accelerar el procés com a resposta a la guerra bruta i el resultat del 26-J, i festeja nous aliats
El PP el compara amb Cameron per “irresponsable”, i C's, amb Trump i Le Pen
Passat el parèntesi mediàtic després del no al pressupost, el govern va deixar clar ahir que continua tirant milles cap a l'objectiu de la República, i més motivat que mai. La primera sessió de control al Parlament després que s'airegés la guerra bruta de l'Estat contra l'independentisme, de les eleccions del 26-J i fins i tot del Brexit va desbocar els retrets entre els grups, les comparatives i les passions acumulades les últimes setmanes, i van fer arribar a una nítida conclusió al president Puigdemont: “Davant de tot això, què podem fer? Li diré molt ràpid: marxar el més aviat possible.” Hi va incidir en l'última intervenció davant del portaveu de JxSí Jordi Turull, però, de fet, ho va dir ja en la seva primera resposta al diputat de la CUP Benet Salellas, que li retreia que l'executiu no hagi pres mesures contra les conspiracions de Fernández Díaz i del fins minuts després cap de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, que el mateix president va titllar d'“un dels escàndols més grans de la democràcia”.
“El principal antisistema el tenim al govern espanyol, i és el ministre de l'Interior”, rematava, en resposta ja a Xavier García Albiol, que li tornava a criticar que el govern estigués en mans de la CUP. El líder popular insistia en la petició de l'anterior sessió de control, abans de campanya, i reclamava a Puigdemont que avancés al juliol, per la “paràlisi” en l'acció de govern, la qüestió de confiança anunciada al setembre. Albiol fins i tot el comparava, per “irresponsable”, amb el premier britànic David Cameron, que va anunciar la dimissió per d'aquí a quatre mesos. “Podrien agafar-se de la maneta, estan fets l'un per l'altre”, li va etzibar, en un atac que, tanmateix, va afalagar el president, agraït de ser comparat amb algú que ha afrontat dos grans referèndums en dos anys i n'“ha assumit les responsabilitats polítiques”. No va ser, això sí, l'única comparació que es va haver de sentir des dels escons unionistes. Inés Arrimadas va aprofitar la sortida de la Gran Bretanya de la UE per recuperar el to més agressiu de C's, i retreure al govern que hagi destacat que pot ser una oportunitat per Catalunya pel precedent que suposa, quan serà un daltabaix social i econòmic per al Regne Unit que vaticina també per a Catalunya si s'independitza i surt de la UE. “Els únics que treuen importància a les conseqüències d'això són vostès, Donald Trump, Marine Le Pen i la Lliga Nord”, li criticava. Aquesta comparació no va agradar tant a Puigdemont, que va recordar a Arrimadas –amb qui tot just després aniria a fer un cafè al bar del Parlament, per comentar, segons fonts properes, els resultats del 26-J i la possibilitat de pactes a l'Estat– que serà tot just C's qui, “quan Catalunya declari la independència”, farà el mateix discurs de Trump o Le Pen. El president, a més, va aprofitar la visita, ahir, de la primera ministra escocesa Nicola Sturgeon a Brussel·les per constatar que la UE “està canviant radicalment i ràpidament el discurs” en relació amb aquests casos, que ara veu amb més empatia, entre altres coses perquè “no va sobrada de suports”.
Recompondre aliances
En tot cas, abans cal aclarir la situació domèstica en els mesos vinents, i la intervenció de Lluís Rabell, líder de Catalunya Sí que es Pot i l'únic que va lamentar explícitament que el 9-N vagi a judici, pot obrir una escletxa. Rabell es va mostrar disposat a “bregar fins a l'últim moment” per formar un govern de canvi a Madrid, fet que Puigdemont agraïa, però tot i que va admetre que l'objectiu del referèndum “s'allunya”, va apostar per “recompondre l'àmplia majoria social” a Catalunya al seu voltant, vistes les “dificultats inabastables” de tirar endavant el full de ruta, fet al qual el president responia recordant les dificultats “molt inabastables” que Rajoy pacti un referèndum que “sí que vaga per l'espai sideral”. Per això interpel·lava Rabell a reflexionar sobre com es pot exercir el dret a l'autodeterminació “de la manera més democràtica possible”. “Hem de trobar espais de coincidència, que em sembla que hi són”, li picava l'ullet.
És clar que, per pistes de possibles noves aliances, o almenys de desgels, la del PSC, que va preguntar si es podien donar “bones notícies“ sobre l'acord per desencallar el centre recreatiu i turístic de Vila-seca i Salou, que el govern presentarà avui al territori. Puigdemont només va haver d'empènyer la passada a porta buida.
