Premis Fundació Princesa de Girona
Felip VI apel·la a l'entesa per fer un “món millor”
El rei assegura a Girona que la societat no es pot construir “des de la por o l'enfrontament” i que cal “aprendre a entendre's, col·laborar i cooperar” perquè les societats són “diverses i plurals”
El rei d'Espanya, Felip VI, va aprofitar el discurs
de clausura ahir de l'entrega dels Premis Fundació Princesa de Girona 2016 per llançar un missatge.
El discurs pretenia alliçonar els joves sobre la necessitat de treballar en comú per tal d'assolir tots els reptes que la societat planteja a les noves generacions, però se'n podien fer altres lectures molt més extenses i políticament rellevants.
El monarca va escollir molt bé els adjectius i els verbs per adreçar-se a un auditori on a primera fila hi havia, entre d'altres, el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. El missatge podria estar perfectament adreçat fins i tot a aquells que a Madrid estan embarrancats en el fang de La Moncloa. Dos al preu d'un.
Felip VI va assenyalar que els joves que hi havia a l'escenari –els sis guanyadors dels Premis Fundació Princesa de Girona 2016– “saben que no es pot construir aquest món millor
al qual aspiren des de l'egoisme, la por o l'enfrontament; el món d'avui exigeix col·laborar i cooperar, aprendre a conviure, a entendre's i a respectar-se, sobretot en unes societats que cada cop són més complexes, menys unànimes i, per aquest motiu, més enriquidores”. Qui tingui orelles, que hi senti. O, com diuen a Castella, “al buen entendedor pocas palabras bastan”, i tots repassats.
No deixa de ser paradoxal que aquestes paraules, gairebé al final de la seva intervenció i corresponents a la part en castellà –l'altra meitat del discurs la va fer en català–, anessin precedides d'unes altres amb què el monarca lloava la imaginació, la passió i la voluntat com “els motors probablement més potents de les nostres vides”. I a continuació manifestava: “Les principals fites de la humanitat van ser en els seus inicis utopies que algú es va atrevir a imaginar i que, amb valentia i audàcia, va decidir fer-hi front, assumint riscos, sense por del fracàs.” Els catalans fa temps que intentem fer realitat allò que alguns han qualificat reiteradament d'utopia: la independència de Catalunya.
Temps de canvis?
La paraula canvi va ser molt present en el discurs de Felip VI, fins i tot quan va fer referència al futur de la Fundació Princesa de Girona. El rei va assegurar que a partir d'ara “s'obre una nova etapa amb nous projectes, amb el suport de noves empreses i amb tota la il·lusió i la vocació de ser útil per a la societat”. Hi va afegir que la fundació “se sent, amb tota la humilitat, satisfeta d'aquests anys d'arrencada, però el futur ha de ser, serà, encara millor”. I va fer una crida a “alçar la vista per entendre, en un món ple de dificultats, allò que passa al nostre voltant i saber què hem de fer perquè els nostres joves disposin de les eines més adequades per progressar”.
Cerimònia impecable
La cerimònia de lliurament dels guardons, conduïda per l'emprenedor Pau Garcia-Milà, va ser impecable. La van obrir amb una conversa el director català Juan Antonio Bayona i la productora Belén Atienza. Bayona va afirmar que no treballa per diners i que persegueix l'èxit com una eina que li dóna “llibertat creativa”.
Al matí, en roda de premsa, va reclamar més aprofitament del talent dels joves i va instar aquells que han tingut èxit a facilitar a les noves generacions l'oportunitat d'assolir les seves fites.
LES XIFRES
Els guanyadors reivindiquen la “generació Y”
“Formo part, com els companys premiats, de la generació Y. Una generació marcada per l'anglès après com s'ha pogut, per internet, pels grans canvis polítics i pel que avui encara recordem com el pitjor atemptat terrorista de la història d'Espanya. Una generació que va créixer en els moments més pròspers del país, que més tard va madurar envoltada d'èxits i que s'ha acabat fent adulta enmig de la crisi econòmica més severa des de la Gran Depressió.” Així de contundent va encetar el discurs d'agraïment en nom dels guardonats Sergio Álvarez, premi empresa.
Álvarez, emocionat, va assegurar que la seva generació no es rendirà. Va posar la pell de gallina als seus companys –Luz Rello (premi social), Sílvia Osuna (investigació científica), i Andrés Salado i Elena Medel (arts i lletres, ex aequo)– i a l'auditori, que
el va aplaudir dempeus.
