Pascal i Bonvehí sacsegen la futura direcció del PDC

Sacseig generacional i territorial a la futura direcció del Partit Demòcrata Català. Marta Pascal i David Bonvehí van registrar ahir la seva candidatura a les primàries amb un equip que exprimeix fins a les màximes conseqüències el concepte de renovació que les bases van exigir en el congrés fundacional, amb una revolta generacional i territorial que tira de veta de la fornada d'alcaldes que estava cridada a guanyar pes intern, amb cares com el batlle de Valls, Albert Batet; el d'Igualada, Marc Castells; el de Sallent, David Saldoni; o Elsa Artadi, responsable de la coordinació institucional del govern, entre d'altres.

Amb tan sols la candidatura de Reagrupament (amb Ignasi Planas al capdavant) com a adversària, l'equip de Pascal (com a coordinadora general) i Bonvehí (coordinador organitzatiu) s'imposarà sense dificultats a les primàries. Té el suport del gros de famílies del partit i del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. En canvi, hi haurà una disputa inesperada per la presidència del consell nacional entre l'alcaldessa de Sant Cugat del Vallès i presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, i el conseller de Cultura, Santi Vila. Tal com es preveia, el tàndem d'Artur Mas i Neus Munté per a la presidència, de caràcter representatiu, no va tenir competidors.

El moderat Germà Gordó va presentar candidatura a la direcció executiva nacional però, curiosament, la va retirar tot seguit, en una gesticulació condicionada pel gest previ del president del grup parlamentari de JxSí, Jordi Turull. Gordó dóna suport al tàndem de Pascal i Bonvehí, tot i que no va consensuar l'entrada de cap membre de Nova Convergència a la llista de renovació. A diferència de Gordó, Turull tenia el suport de la vella direcció convergent per aspirar al lideratge executiu al costat de l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch. El també president de l'ACM no va entrar a la candidatura de Pascal, tot i les nombroses converses que, segons fonts de la llista, van mantenir per buscar un encaix. Per contra, segons les mateixes fonts, Buch va proposar un dels noms que l'integren: el de Saldoni. Completen l'equip de dotze membres l'alcaldessa de Calella, Montserrat Candini; l'alcalde de Deltebre, Lluís Soler; la regidora de Sidamon, Dolors Tella; l'alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa; el de Besalú, Lluís Guinó: i Vanessa Farré, de la federació de Barcelona. Disposen de sis mesos per adaptar-se a la incompatibilitat manifesta de les alcaldies amb l'escó al Parlament o la dels càrrecs al govern amb l'entrada a la direcció, com és el cas d'Artadi. El nombre d'alcaldies dins de la cúpula es reduirà: hi haurà relleus municipals.

La composició de l'equip renovador ha estat una obra de punta de coixí, complicada pels equilibris entre sectors, la representativitat del territori i la combinació del relleu generacional amb quadres d'inqüestionable experiència. Després de la caiguda dels principals noms de la vella direcció convergent de Mas, Pascal i Bonvehí es van reunir amb el futur president del PDC unes hores abans de fer pública la candidatura. També hi va haver moviments al Parlament, on Puigdemont es va trobar amb Munté i Turull. Tot i alguna excepció, s'han evitat noms paradigmàtics dels sectors en pugna. Artadi procedeix, per exemple, de l'antic nucli dur d'Andreu Mas-Colell al Departament d'Economia i algunes fonts la situen com una aposta de Mas. A banda dels dirigents ben valorats per tots els sectors, com seria el cas de Castells, en la futura direcció executiva hi guanyen pes dirigents pròxims a Puigdemont (Batet o Guinó, més enllà dels mateixos Bonvehí i Pascal) i al sector socialdemòcrata de Josep Rull, amb noms com Soler o Tella. La candidatura també té el suport explícit de Llibergència i, amb reticències, de Generació i Llibertat (Soler i Saldoni en són).

La pugna entre Conesa i Vila –a la qual s'afegeix, com a tercer en discòrdia, Joan Vila, exalcalde de Bigues i Riells– s'explica per diverses raons. La principal és que la presidència del consell nacional pot permetre a aquests dirigents de relleu tenir un peu a l'estructura orgànica del partit sense haver d'assumir la duresa del règim d'incompatibilitats imposat per als membres del nucli executiu. Per al càrrec de defensor de les persones associades, s'hi van presentar quatre militants amb trajectòria.

La sotragada interna del nou PDC va arribar fins a Brussel·les, des d'on Ramon Tremosa va reclamar que es replantegi la seva permanència al grup dels liberals a l'eurocambra, vista la influència que hi té Ciutadans. Però també fins a l'entorn més crític amb el nou rumb emprès, perquè veu el PDC massa pròxim a ERC. En un article a La Vanguardia, l'exconseller i exdiputat Antoni Fernández Teixidó va fer públic que estripava el carnet.