La hisenda posa la directa
L'Agència Tributària de Catalunya inicia la recaptació executiva de tributs propis i cedits, que preveu completar abans d'un any
Autofinançarà els plans d'ampliació oferint aquest servei al món local i al Servei Català de Trànsit
De la teoria a la pràctica. Els plans d'ampliació de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) comencen a prendre cos aquests dies amb l'activació d'un seguit de mecanismes que desembocaran en el termini d'un any en l'esgotament del recorregut estatutari –bàsicament, la recaptació integral dels impostos propis i cedits– i les bases a punt per a una futura hisenda pròpia. En aquest trànsit, a més, la Generalitat passarà de ser una administració que subcontracta tasques en l'àmbit tributari a proveir-ne al món local, un fet que, a falta de més pressupost el 2016, ajudarà a autofinançar totes les millores.
L'assumpció de la recaptació executiva; és a dir, el cobrament forçós a morosos, fins ara delegat a l'agència estatal –que cobra un percentatge de cada operació, uns deu milions l'any– és el primer gran salt, després de dos anys de preparatius. Des de fa unes setmanes, gràcies a l'entrada en servei del programari informàtic Gaudí, la Generalitat té la facultat d'embargar la nòmina als deutors, fet que s'afegeix a la possibilitat d'embargar comptes corrents que ja gestionava feia uns mesos. Al llarg del primer semestre de l'any vinent es completarà el recorregut amb l'última opció, la d'embargar béns.
Per facilitar-ho l'ATC haurà d'ampliar personal, i això fa ara. Ahir mateix, el DOGC publicava la llista definitiva de 316 aspirants a les 40 places convocades de gestors tributaris, que iniciaran les proves el 23 de juliol. Una meitat són de promoció interna i l'altra, de lliure accés. Després d'un llarg procés de selecció, els elegits s'incorporaran el juliol vinent. En paral·lel, hi ha en marxa un altre concurs per agafar 20 inspectors que es preveu que s'incorporin a principi de primavera. A banda, ja sigui per concursos lliures o per processos interns, es preveu que entrin un centenar llarg més de persones l'any vinent.
Integrar els registradors
Cal afegir-hi encara els treballadors de les 327 oficines dels registradors de la propietat, funcionaris estatals als quals es paga uns 25 milions més perquè facin la recaptació de bona part dels tributs, que vol assumir directament l'ATC. El propòsit del govern és captar la majoria d'aquests treballadors, en un procés en què dijous el Parlament es va comprometre a donar la màxima informació. A final del 2015 es va renovar el conveni per dos anys amb els registradors, i el govern dubta ara si deixar-lo extingir o trencar-lo abans –caldria avisar amb nou mesos d'antelació-, havent-se d'exposar aleshores a indemnitzacions.
En tot cas, d'entrada, la idea és arribar l'estiu que ve amb una ATC d'uns 800 treballadors –ara en té uns 350–, desplegats per les 15 oficines que tindrà al territori (11 més que ara), i que també s'integraran en les 142 oficines de les diputacions que actuaran com a finestreta única, en el marc de la xarxa Tributs de Catalunya.
Convenis municipals
El govern vol aprofitar tota la nova xarxa per recaptar també en executiva els tributs d'administracions locals a les quals oferirà un servei que ara en molts casos els fa l'Estat. La setmana passada es va signar un primer acord amb el Consell Comarcal de la Selva, i la vinent es preveu fer el mateix amb l'Ajuntament de Sabadell, en un acte al qual es donarà una especial rellevància. No serà l'últim gran ajuntament que confiarà en l'ATC, ja que s'està negociants amb molts d'altres, com ara el de Barcelona. El govern confia convèncer-los perquè el desplegament territorial li permetrà perseguir morosos que no estan registrats als municipis denunciants, i oferirà millors serveis i condicions econòmiques. Al setembre es preveu signar el pacte amb el Servei Català de Trànsit per a la recaptació executiva de les multes, un gran repte que permetrà assumir unes 300.000 operacions l'any de cop.
1.200 milions pendents de l'Estat
Després que l'Estat avancés al març una primera porció de 350 milions de la liquidació pendent de la bestreta del 2014 del model de finançament, la Generalitat està pendent de l'ingrés aquests dies dels 1.200 milions que falten. I és que, si bé en principi el govern havia estimat la xifra total en 1.400 milions, el càlcul final del Ministeri d'Hisenda l'ha deixada en 1.551, que ha d'acabar de pagar al juliol.
En tot cas, el govern no té urgències de tresoreria després que el 23 de juny cobrés el FLA del segon trimestre i l'extraordinari, per un import total de 1.984,5 milions, dels quals 1.430 van servir per pagar directament factures a proveïdors. Segons dades del ministeri, el període mitjà de pagament a proveïdors de la Generalitat se situa en 38,83 dies, si bé puja a 60 per a les farmàcies. En tot cas, xifres que han baixat notablement per la major disponibilitat d'ingressos. La Generalitat va tancar l'abril amb un dèficit acumulat del 0,24%, la meitat que l'any passat, que li permetrà complir segurament amb escreix el 0,7% de límit màxim.
