La purga turca s'aguditza
Erdogan intensifica la neteja de colpistes amb 6.000 detinguts, entre els quals hi ha el seu assistent militar personal
Ankara i Washington topen per l'extradició del clergue Gülen
, que acusa el president turc d'instigar l'alçament
El caos que divendres s'iniciava a Turquia amb un intent de cop d'estat, seguit d'una nit de trets, violència, tensió i incertesa, va deixar un mínim de 290 morts i ha desembocat en una dura repressió liderada pel president Recep Tayyip Erdogan, que ha vist com ara té via lliure per desempallegar-se de tota l'oposició possible.
El govern turc va intensificar, ahir, la gran neteja després de l'alçament fallit de divendres i va estendre l'onada de detencions fins elevar la xifra a 6.000 detinguts. Però la purga i els arrestos no quedaran aquí, les autoritats turques ja van avançar que “n'hi haurà més”. Als arrestats, cal sumar-hi els 2.745 jutges (d'un total de 15.000) i fiscals destituïts les últimes hores i la censura de pàgines web contràries a l'AKP, el poderós partit governant d'Erdogan.
“Netejarem aquest virus de totes les institucions, un virus que s'ha estès com un càncer”, va expressar, ahir, el mandatari. De fet, la neteja arriba fins al seu entorn, ja que, ahir, la policia va detenir-ne l'assessor militar personal, Ali Yazici, de qui es va posar en dubte la lleialtat divendres, quan es va quedar a Ankara i no va acompanyar el president a les vacances a la costa egea turca. Un altre dels arrestats és Akin Öztürk, excomandant de les forces aèries, que presumptament havia de ser el nou cap de l'estat major si el cop hagués prosperat.
Pena de mort
Ningú no dubtava que, quan tingués l'oportunitat, Erdogan aniria per feina. I, ahir, en va donar una mostra en demanar als seus seguidors que continuïn protestant als carrers de Turquia tota la setmana per demostrar com n'és ell de popular.
Topada amb Washington
Binali Yildirim, primer ministre turc, va recordar, ahir, que el poble ha salvat la democràcia turca, perquè molts turcs van fer cas de la petició d'Erdogan, que va demanar-los que sortissin al carrer per fer-li costat. I també va tornar a acusar l'entorn de l'influent clergue conservador Fetullah Gülen, que viu autoexiliat a Pennsilvània (EUA), d'haver organitzat el cop d'estat. “L'home número u del cop és Gülen i deixar que continuï vivint als EUA no ajuda a les relacions d'amistat entre Washington i Ankara”, va expressar.
Fa temps que Turquia demana l'extradició de Gülen, una petició que Erdogan va tornar a reclamar ahir. Però, davant les acusacions del mandatari turc, el popular teòleg ja va afirmar, dissabte, que ell donava suport a la democràcia i que condemnava l'intent de cop d'estat. Des de Washington, la reacció no es va fer esperar i el Departament d'Estat nord-americà va emetre un comunicat expressant que qualsevol lligam dels EUA amb el cop d'estat fallit “és absolutament fals”. A més, el cap de la diplomàcia nord-americana, John Kerry, va instar Turquia a presentar proves, si en té, de la seva vinculació amb el cop fracassat.
Un altre dels fronts internacionals oberts que té Ankara és amb Grècia. Erdogan va parlar, ahir, amb el primer ministre grec, Alexis Tsipras, sobre l'extradició de vuit presumptes colpistes turcs que havien fugit cap a Grècia en un helicòpter. Tsipras va prometre que Atenes farà tot el possible perquè els militars tornin a Turquia, però també va dir que respectarà el dret d'asil, fet que podria allargar-ne el retorn unes setmanes.
