El govern engega el procés per fer les noves lleis locals

Les lleis del món local sempre han tingut una diatriba endèmica. Tot sovint els ajuntaments s'han queixat que les normatives es redactaven a les seves esquenes i que no se'ls escoltava. Això ha comportat diversos fracassos i ferides que, ara, en iniciar el procés de participació per redactar les noves lleis locals catalanes, la Generalitat es proposa sargir. Per això ahir va convocar per primer cop el consell institucional del procés de debat batejat com a Governslocals.cat, la qual cosa significa, a la pràctica, l'inici del procés participatiu perquè el món municipal digui la seva sobre com vol que siguin les noves lleis que el regiran: les de govern local, finançament i model territorial.

El govern ha volgut donar a aquesta primera reunió del consell institucional, al Parlament, tota la solemnitat possible: estava encapçalada pel president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i la consellera de Governació, Meritxell Borràs. Hi havia, a més, els presidents de les quatre diputacions, de les dues entitats municipalistes (FMC i ACM), el síndic d'Aran, Carlos Barrera, i el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, junt amb representants de tots els grups parlamentaris. Era el resultat de mesos de feina per generar un primer consens: com havia de ser el punt de partida del procés de participació que ahir va engegar i que recollirà les aportacions del món local via telemàtica i via trobades regulars. Tot plegat es completarà amb l'activació d'un comitè tècnic i un comitè assessor. En l'obertura d'aquesta sessió inaugural, Puigdemont va donar valor, precisament, al fet que “se senti la veu del territori”.

Segons la consellera de Governació, Meritxell Batet, la intenció d'aquest procés participatiu és millorar i “actualitzar” les lleis existents perquè s'ajustin millor a les demandes del territori i a l'asimetria del país i puguin ser, al capdavall, més “útils i transparents” del que ara són. Entre els àmbits que es tocaran en aquesta fase d'aportacions hi ha l'ordenació territorial i quins serveis se li atorguen (en funció, també, de si són municipis petits, de muntanya, turístics...); l'organització pròpiament dels governs locals (òrgans, personal, funció pública...), les relacions entre governs, els avenços en democràcia i transparència, i la mare dels ous: les finances locals i els sistemes de control. Sovint els ajuntaments denuncien que assumeixen competències per a les quals, després, no reben els recursos.

Entre tot això, hi ha algunes patates calentes, com ara la nova organització en vegueries i com queden les diputacions –que, segons la llei no desenvolupada de vegueries, s'haurien d'eliminar–, els consells comarcals i les àrees metropolitanes; o bé com es resol l'asimetria del país i, per tant, les necessitats diferents de municipis que no hi tenen res a veure. A principis de l'any que ve es preveu tenir enllestit el document final que servirà de base per fixar els tres avantprojectes de lleis locals, que es preveu tramitar en bloc i havent saldat, prèviament, les arestes existents per la manca de consens.

Tot això arriba quan la polèmica llei de l'administració local espanyola (la LRSAL) està tocada de mort –fa mesos hi va haver una sentència del Tribunal Constitucional que en derogava una part– però no enfonsada, encara. Curiosament, la sentència que va arribar en el seu moment responia a un recurs presentat per Extremadura. La resposta al recurs català que, al costat del calendari aplicat per contestar a l'extremeny ja hauria d'haver arribat, encara està pendent de dictar-se. En tot cas, el procés participatiu engega aprofitant feina feta però sense cap “apriorisme” o cotilla legal. L'encaix jurídic quedarà per a més endavant.