Clinton s'humanitza per liderar el futur dels EUA
L'exsecretària d'Estat nord-americana accepta la nominació i engega el tram final de la campanya presidencial contra Trump
La líder demòcrata necessita canviar la sensació de desconfiança
Hillary Clinton va acceptar ahir la nominació del Partit Demòcrata per convertir-se en la candidata a la presidència dels Estats Units, una acceptació que va representar, a més, l'inici de l'adéu del president Barack Obama, que amb una abraçada efusiva va passar de manera definitiva el relleu a Clinton com la seva elecció per garantir del futur dels EUA.
L'exsecretària d'Estat nord-americana no només va fer història ahir en ser la primera dona escollida per competir pel Despatx Oval, sinó que aquesta elecció també va significar que el duel Clinton-Trump, del qual fa tant de temps que es parla, comença de manera oficial.
La ciutat de Filadèlfia és coneguda pel fet de ser l'escenari de la pel·lícula Rocky, possiblement el boxejador de ficció més famós dels EUA. I durant aquesta setmana, el Partit Demòcrata ha volgut presentar Hillary Clinton com una lluitadora incansable, que no es rendeix fàcilment. La dona “més qualificada de la història”, més que cap candidat presidencial anterior, tal com va assegurar l'actual president nord-americà.
Però el problema de Hillary Clinton de cara a les eleccions presidencials del 8 de novembre no és el dubte sobre la seva experiència per poder liderar la primera potència mundial, sinó la seva personalitat i la figura pública que projecta, que és a l'ull de l'huracà des de la dècada dels setanta.
Per aquest motiu, en l'acceptació de la nominació presidencial, probablement el discurs més important de la seva vida i un dels que hauran de quedar als llibres d'història, l'exsecretària d'Estat va centrar-se a fer-se valer, a humanitzar la seva figura, i així posar fi d'una vegada a les crítiques sobre la poca empatia i proximitat de la candidata.
Tots els oradors d'aquesta setmana havien parlat de la Hillary amiga, confident, mare, esposa, servidora pública, però ahir era el torn que ella mateixa s'expliqués i es despullés davant una societat que no acaba de creure-hi, que la veu com un robot polític en qui no es pot confiar. Segons les últimes enquestes recollides per Real Clear Politics, un 69% dels nord-americans pensen que l'historial de la candidata demostra que és deshonesta, i un 56% dels votants en tenen una opinió desfavorable.
En aquest intent d'humanització hi va tenir un paper important Chelsea, la tímida filla única dels Clinton: al centre de l'opinió pública des de que era adolescent, va ser l'encarregada de presentar la seva mare com l'única garant d'un futur brillant per als Estats Units i les pròximes generacions.
A diferència del seu rival, Hillary Clinton té al seu voltant una legió d'oradors i polítics de primer nivell entregats a defensar-la i fer-li costat sense condicions, començant pel president Obama. Dijous a la matinada, el mandatari va tancar la tercera jornada de la convenció demòcrata amb un discurs encès, optimista, contundent i enèrgic, amb un missatge clar: davant la perillosa imatge dels Estats Units que presenta Donald Trump, un candidat que amenaça de destrossar el seu llegat i la vida de les pròximes generacions, l'única opció vàlida és Hillary Diane Rodham Clinton.
Futur i progrés
Un dels punts clau de la flamant presidenciable demòcrata és el desig de lligar els conceptes de futur i progrés a la seva candidatura. Però ahir també hi va haver espai per als missatges d'unitat i igualtat. Unitat dels nord-americans per desactivar el “perill” que suposa el candidat republicà, Donald Trump. Igualtat entre els nord-americans, que han trigat més de 240 anys a aconseguir nominar una dona per al càrrec públic més important del país, en un avenç més per a la paritat entre homes i dones en un món, el polític, majoritàriament masculí, com la majoria de la societat.
I, evidentment, no hi podia faltar l'atac a Donald Trump. La figura del magnat de Nova York ha rebut atacs de tots els demòcrates que s'han reunit durant quatre dies a Filadèlfia, i els grans pesos pesants del partit, des d'Obama fins al vicepresident, Joe Biden, van disparar de manera contundent.
Fins dijous a la matinada, el president no havia citat Trump pel seu nom en cap discurs polític, però va trencar la regla per acusar-lo de “no tenir plans” i només oferir “eslògans i por”. “Com pot intentar fer-nos creure que es preocupa de la classe mitjana? Per favor, tot això són un grapat de ximpleries”, va expressar el vicepresident Biden. “No té cap idea de res, i punt”, va concloure.
