europa
cimera
“Europa no està acabada”
Merkel, Hollande i Renzi defensen la vigència del projecte europeu després del sisme causat pel ‘Brexit'
El líder italià aposta per mesures a favor del creixement i la cancellera lloa l'estabilitat pressupostària
La cancellera reclama més cooperació en la crisi dels refugiats
Avui fa dos mesos, els britànics provocaven un terratrèmol de dimensions desconegudes al continent amb la seva decisió d'abandonar la Unió Europea (UE) després de més de quatre dècades de pertinença.
Ahir, des d'Itàlia, els líders dels tres estats més grans de la UE –Merkel, Hollande i Renzi– llançaven un missatge d'optimisme sobre el futur dels Vint-i-set després del cop de porta britànic. “Europa no està acabada”, va proclamar Renzi durant la conferència de premsa conjunta amb els seus hostes damunt la coberta del portaavions Garibaldi, ancorat al golf de Nàpols.
“Molts pensaven que, després del Brexit, Europa estaria acabada; no és el cas”, va reiterar abans d'un sopar de treball amb el president francès i la cancellera alemanya. Els tres dirigents europeus, que ja es van reunir a Berlín quatre dies després del referèndum britànic, busquen la manera de rellançar el projecte de la UE.
“El risc principal, i això tant val per a Europa com per a les nacions, és la dislocació, la fragmentació, l'egoisme, el replegament”, va indicar, per la seva banda, Hollande. El líder francès es va comprometre a treballar per “eliminar” les incerteses que crea el Brexit, mentre que Renzi destacava que “Europa no és el problema, sinó que pot ser la solució”.
La trobada d'ahir, en aigües del Mediterrani, es va produir tres setmanes abans d'una cimera extraordinària prevista pel 16 de setembre a Bratislava (Eslovàquia), convocada per marcar les línies mestres d'actuació després del Brexit.
Hollande va fixar les prioritats amb què França acudirà a aquesta cimera comunitària, la primera sense la presència de la Gran Bretanya: la seguretat, la defensa i la joventut. En aquest sentit, va dir, proposarà una ampliació del programa Erasmus d'intercanvi d'estudiants universitaris. Merkel, pel seu cantó, va avançar que la crisi migratòria que afronta la UE seria un dels grans temes del sopar d'ahir, que va coronar una jornada de visita en un escenari carregat de simbolisme. Els tres dirigents es van aplegar, a la tarda, a la tomba d'Altiero Spinelli, autor d'una proclama a favor del federalisme europeu, a l'illa de Ventotene. Renzi va fer referència als escrits de Spinelli, un dels grans inspiradors del projecte europeu, que Benito Mussolini va fer empresonar el 1941, en plena Guerra Mundial, en aquesta petita illa, entre Roma i Nàpols.
Més presència a Àfrica
Merkel considera que els estats membres de la UE han de cooperar més en la gestió de la crisi de refugiats i va reconèixer que l'acord firmat amb Turquia és “essencial” perquè, sense l'ajuda d'aquest país, la UE no pot lluitar contra els traficants.
Hollande va advertir que Europa ha de ser més present a Àfrica amb mecanismes de finançament per evitar l' emergència de la immigració, una cosa que demana també Itàlia, que defensa un acord amb Àfrica semblant al pactat amb Turquia. Pel president francès, la crisi migratòria és un afer primordial per a la UE, però també ho és el de la seguretat. Hollande creu que és fonamental per a la UE garantir la seguretat a la zona Schengen i va reclamar “més controls”, “col·laboració” i “recursos” per intercanviar informació entre països.
Per la seva banda, Renzi va apostar perquè la UE treballi per “una major integració en el sector de la defensa i dels serveis d'informació” i va destacar també la importància de fomentar les inversions i incentivar el creixement econòmic, un altre dels greus problemes que afronta el Vell Continent. “És molt fàcil queixar-se, trobar caps de turc; Europa és el boc expiatori perfecte”, va dir Renzi, que va instar a no oblidar que Europa és també “la llibertat, la pau i la prosperitat”. “Europa és l'oportunitat més important que tenen les generacions joves”, va assegurar.
Fre a l'atur juvenil
En aquest sentit, el primer ministre italià va advertir que, per assolir la prosperitat, cal prendre “mesures fermes per rellançar el creixement i lluitar contra l'atur juvenil” i “tornar a l'Europa dels valors, més que a la de les finances”. Merkel es va mostrar més prudent i va afirmar que el pacte d'estabilitat pressupostària a Europa permet ja “molta flexibilitat”, que es pot utilitzar “de manera intel·ligent”. També en clau econòmica, Hollande va aplaudir el projecte d'inversions dissenyat pel president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i que porta el seu nom, amb què la UE pretén mobilitzar inversions per 315.000 milions d'euros, amb els quals espera crear fins a 1,3 milions de llocs de treball i sumar 410.000 milions al PIB comunitari.
LA DATA
El Mediterrani busca influència
redaccióAtenes serà el marc, el 9 de setembre, d'una cimera dels estats de l'Europa del sud que aplegarà els dirigents de Xipre, França, Malta, Itàlia, Portugal i l'Estat espanyol (per confirmar) a iniciativa del primer ministre grec, Alexis Tsipras, segons va indicar ahir una font governamental d'aquest país.
L'objectiu de la trobada és veure “com els països mediterranis poden influir en l'agenda europea”, tant en matèria econòmica “per donar més importància al creixement”, com pel que fa a la resposta a la crisi migratòria. “També treballarem per l'Europa social”, hi va afegir la mateixa font. Els dirigents convidats per Tsipras, l'únic cap de govern de l'esquerra radical a la UE, pertanyen majoritàriament al bloc socialdemòcrata europeu, llevat del president xipriota i de Rajoy. D'altra banda, el grup de Visegrad –format per Hongria, Polònia, Eslovàquia i la República Txeca– es va reunir a finals de juliol, després de la decisió de la Gran Bretanya de sortir de la UE, per preparar propostes de reformes de la UE amb vista a la cimera del setembre a Bratislava.
