política
Calendari encavalcat, de l'Onze a Nadal
La investidura de Rajoy i la qüestió de confiança a Puigdemont condicionen i marquen el començament del nou curs polític
Els ulls estan posats en la Diada i en el suport que rebi Forcadell davant el Constitucional
Com dos calendaris amb dates encalçant-se les unes a les altres, retroalimentant-se i mirant de reüll els tempos de l'altre. Així promet ser la cursa entre la política catalana i l'espanyola fins al 2017, any consensuadament decisiu per al desenllaç del procés sobiranista. Els ritmes paral·lels de la temporada política a Barcelona i Madrid travessaran la línia de sortida postvacacional la setmana que ve amb una marató de reunions presidencials. Mentre Mariano Rajoy mirarà de ser investit només amb un pacte amb Ciutadans (a la manera de Pedro Sánchez), Carles Puigdemont es reunirà amb la CUP per aplanar el terreny de la qüestió de confiança i superar-la el dia 28 de setembre.
Abans, però, l'Onze de Setembre es convertirà en un acte massiu de suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que tindrà quatre dies més abans no s'exhaureixi el termini per presentar l'informe requerit pel Tribunal Constitucional sobre el paper de la presidenta durant la votació de les conclusions de la comissió d'estudi del Procés Constituent a la cambra.
Mentre els magistrats desfullen la margarida sobre si obren la via penal per inhabilitar Forcadell o si envien el tema a la justícia ordinària o el tornen a la política, els partits sobiranistes treballen amb la previsió d'obrir el debat sobre la nova república. “Aquest setembre ha de començar el procés constituent”, va recordar la setmana passada la diputada de la CUP Mireia Vehí en un debat a Gràcia. Entitats com l'Associació Catalana de Municipis (AMI), presidida per l'alcaldessa de Vilanova, Neus Lloveras (PDC), fa mesos que ho reclamen. “O rematem el procés, o el procés ens rematarà a nosaltres”, va dir el president de l'ANC, Jordi Sánchez, diumenge passat a Arenys de Mar.
Negociant el full de ruta
En tot cas, la política catalana es dedicarà el setembre a perfeccionar el full de ruta amb la possible introducció d'un referèndum unilateral d'independència (RUI) o alguna altra fórmula d'unilateralitat, tal com va acordar el Parlament. Puigdemont podrà jugar amb el calendari del 2017, incloent-hi aquesta unilateralitat quan consideri més favorable. La CUP ha reclamat que el RUI es faci el gener del 2017 en un horitzó segellat pels 18 mesos que hauria de durar la legislatura de Puigdemont. Els detalls se sabran en el discurs que el president pronunciï el dia 28, és a dir, després de les eleccions al País Basc i Galícia. S'espera que la qüestió catalana formi part de l'ordre del dia de les dues campanyes, malgrat ser gallegues i basques. No en va el cap de setmana passat el PNB ja es desmarcava d'un Junts pel Sí a la basca.
També serà per aquestes dates quan el PP redoblarà la pressió sobre el PSOE, amb el càlcul que, com preveuen les enquestes, els socialistes es vegin sobrepassats pels sobiranistes gallecs d'En Marea i que els astres s'alineïn perquè el PNB necessiti els populars per retenir Ajuria Enea.
Un horitzó de 18 mesos
D'altra banda, els comuns, Iniciativa, Podem i les altres forces de l'esquerra no independentista al marge del PSC forjaran aquesta tardor el nou instrument polític amb què volen fer l'assalt a la Generalitat, tal com va avançar l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, dilluns passat. Les converses començaran ja aquest mes de setembre amb el convenciment que encara es pot pactar amb l'Estat espanyol un referèndum sobre el futur de Catalunya. Unes negociacions que només podrien ser factibles en cas que Pedro Sánchez tingui l'oportunitat d'intentar ser investit president amb els suports de Podem i sempre que Rajoy fracassi en l'intent de trobar prous suports per repetir a La Moncloa.
La pressió del Nadal
El rellotge de sorra de la investidura espanyola exhaureix el 31 d'octubre els dos mesos per escollir president. Si els partits tornen a fracassar, incapaços un cop més de traduir en un govern el mandat de la ciutadania, les Corts es dissoldrien automàticament i es convocarien eleccions, les terceres, pel dia de Nadal, d'acord amb el termini de 54 dies que marca la llei electoral per convocar noves eleccions un cop exhaurits els dos primers mesos d'ençà del primer debat investidura. Un calendari que, en tot cas, ha estat dissenyat per Rajoy com a arma de pressió cap al PSOE.
En aquests nous comicis es tornaria a posar sobre la taula la relació política entre ERC i el PDC i la conveniència o no de crear un front comú independentista que freni l'ascens dels comuns en les eleccions a les Corts, i més encara després que les darreres eleccions hagin deixat el PDC relegat al grup mixt.
El calendari fins Nadal també estarà atapeït per les trobades socialistes. Els dies 4, 5 i 6 de novembre es farà el congrés del PSC i quinze dies abans, a mitjan octubre, el partit escollirà el primer secretari, càrrec que a hores d'ara recau en Miquel Iceta. Abans del 21 de setembre, els candidats a liderar el socialisme català hauran d'haver notificat les seves intencions. Aquestes dates podrien ser cobejades també pel PSOE si finalment algun lider regional opta per demanar la convocatòria del comitè federal que faci reconsiderar el no a una investidura de Rajoy que es va decidir el desembre del 2015 arran de les primeres eleccions al Congrés dels Diputats celebrades el 20-D. Amb aquest calendari, la tardor tindrà un to marcadament polític tant a l'escenari català com a l'espanyol.
