política
formació de govern
Ciutadans apunta a la immersió
C's inclou en el pacte amb el PP modificar l'ensenyament en català i forçar el compliment de sentències a favor del castellà
Vol un pacte per Espanya contra tota consulta
Rajoy tem perdre el sí de Rivera quan perdi el 2-S
El temari català permet al PP i C's evitar el xoc sobre què és corrupció
I, al quart dia, va sorgir la immersió. Després de no atrevir-se ni a plantejar-ho quan al febrer va forjar amb el PSOE de Pedro Sánchez l'anomenat Acord per a un govern reformista i de progrés, que va acabar en investidura fallida, Ciutadans imposa ara a Mariano Rajoy una modificació del model d'ensenyament en català perquè el “trilingüisme” substitueixi la immersió dins el lot d'exigències per donar el sí a la investidura. En la quarta reunió que van compartir els equips negociadors al Congrés, el vicesecretari general de C's, José Manuel Villegas, va comunicar al PP que l'Estat està sent permissiu a l'hora de no imposar a Catalunya el compliment de sentències judicials en favor del castellà i que el model d'ensenyament no pot continuar com fins ara. “Hi ha sentències que la Generalitat està desoint des de fa ja anys i hi ha vies tant judicials com de l'alta inspecció de l'Estat que no s'estan aplicant”, alertava.
En un moment en què el PP i C's estan encallats en el tràngol de definir què és corrupció i dirimir si la pulcritud ha d'afectar o no un investigat per prevaricació, com per exemple el diputat del PP per Castelló Óscar Clavell, la introducció del temari català va oferir als d'Albert Rivera una reivindicació del seu naixement el 2006 precisament en contra del model educatiu que va ser avalat el 1994 pel Tribunal Constitucional. “No és que Catalunya tingui un bloc específic [en la negociació amb el PP], però està clar que molts dels temes que es negocien afecten Catalunya”, esgrimia Villegas ahir al Congrés en un recés per explicar el perquè de ressuscitar ara el combat contra la immersió a les aules catalanes. “Si estem en un país en què se'ns diu que és impossible complir les sentències judicials, anirem malament”, va reblar Villegas.
Esmena al fre a la Lomqe
L'aposta per conduir el PP a implantar a l'escola el que anomena “trilingüisme”, però, contrasta amb els girs que Rivera imposa ara respecte al firmat amb Sánchez al febrer. Així, mentre que l'acord PSOE-C's prometia “paralitzar amb caràcter immediat el calendari d'implantació de la Lomqe en tots aquells aspectes que no han entrat en vigor”, fonts pròximes a la negociació admeten que el llegat educatiu de José Ignacio Wert és ara respectat i no està en qüestió perquè cap membre de l'equip format per Villegas, Miguel Gutiérrez, Luis Garicano, Toni Roldán i Melissa Rodríguez ho ha plantejat.
Dins del temari català que interfereix en la possible investidura de Rajoy, C's introdueix també el que Rivera bateja com a “pacte per Espanya” i que no és res més que conjurar-se per abraçar la “indissoluble unitat” de l'article 2 de la Constitució i impossibilitar qualsevol consulta o referèndum. “El pacte per Espanya s'inclourà al document final, no crec que hi hagi cap problema en el compromís del PP i C's d'evitar tot tipus de referèndum o d'actuació que pugui anar dirigida a la ruptura de la sobirania nacional o de la igualtat i la unió dels espanyols”, va donar per fet Villegas.
L'equip de Ciutadans també vol que l'acord reculli l'aposta pel corredor mediterrani –“és una infraestructura que vertebra Espanya”, va recalcar Villegas a l'hora d'estovar el recel dels populars i no presentar-ho com una concessió a un territori– i un nou model de finançament que blindi la igualtat i la solidaritat, “però que no perjudiqui les comunitats més competitives, com ara Madrid, Balears o Catalunya”.
Pujol i les diputacions
Si bé el PP és receptiu a l'agenda catalana de C's, a la discrepància sobre què és corrupció i a partir de quan s'han d'apartar els investigats de l'escó –com ara en el cas present de Clavell al Congrés o en el cas futur de Rita Barberá al Senat–, ahir s'hi va sumar l'anhel de Rivera de suprimir les diputacions. En defensa d'unes institucions clau per al PP, el vicesecretari general, Fernando Martínez-Maíllo, avisa que presten serveis socials a 15 milions d'habitants al món rural i acusa Rivera de copiar Jordi Pujol. “Els que sempre han volgut eliminar les diputacions han estat els nacionalistes, a Catalunya un govern de CiU ho va intentar als anys 80 i va haver de ser el Constitucional el que ho aturés perquè són necessàries com a instrument de cohesió”, va alertar Maíllo.
El bloc que més enerva el PP, no obstant això, és el de la regeneració, abordat ahir a la tarda i en el qual C's vol obligar els populars a enterrar la seva tradició jeràrquica arrelada ja amb Manuel Fraga per adoptar les primàries. “A Espanya cap partit té primàries de debò”, sosté Maíllo. Rivera, de fet, va imposar divuit caps de llista de C's sense primàries en les eleccions del 26 de juny.
Més enllà de la lletra petita de l'acord que el PP i C's sospesen firmar abans de dissabte perquè Rajoy el pugui exhibir dimarts al ple del Congrés, la por del president en funcions és que Rivera no li mantingui el suport després del 2 de setembre, el dia de la segona votació i que certificarà l'intent fallit. “Com més duri l'acord, millor”, avisa Maíllo. “Veurem què passa”, rebat Fernando de Páramo (C's). L'entorn de Rajoy aireja el lament que Rivera va mantenir el sí a Sánchez després de la seva investidura fallida.
“Estem consternats, és el no a tot”
Tota negociació política té un contingut tangible i alhora un component d'escenificació, i l'estira-i-arronsa del PP i C's per la investidura de Rajoy no és una excepció: és habitual, per exemple, que alguns dels negociadors es vantin en les converses als passadissos del Congrés d'haver enviat l'últim document de treball a altes hores de la matinada quan, això sí, les reunions no s'inicien mai abans de les onze del matí. En la pugna pel relat, el portaveu de C's, Juan Carlos Girauta, irrompia ahir a quarts de nou del vespre per alertar d'un bloqueig que el PP desmenteix. “Estem consternats, ens diuen no i no i no, és el no a tot”, va dir.
Els grans esculls invocats per Girauta per llançar el risc d'encallar són la reforma del Senat i del poder judicial, però sobretot la inconcreció a l'hora de posar xifres als acords. C's calcula que les seves exigències –entre aquestes, un complement salarial per a dos milions de llars que no arriben a final de mes– s'eleva a 6.339 milions i compta amb la recuperació de 2.800 milions dels acollits a l'amnistia fiscal del 2012 que el PP no vol recuperar. El més sorprès va ser el negociador del PP José Luis Ayllón, que era al despatx treballant quan va veure la “consternació” de Girauta. “No estem preocupats, estem ocupats”, rebatia.
