política europea
El ‘Brexit' marca el pas de la ‘rentrée' política europea
El curs comença a Brussel·les amb l'objectiu de dissenyar la nova UE sense Londres
El referèndum d'Hongria contra l'acollida de refugiats i l'ascens de la ultradreta amenacen el projecte comunitari
La Unió Europea (UE) va marxar de vacances a principis d'agost amb tots els grans exàmens suspesos: el del Brexit, el de la gestió dels refugiats i el de frenar l'ascens del populisme i l'extrema dreta. Brussel·les ho va deixar tot per al setembre, però res fa pensar que els líders europeus hagin fet prou durant l'estiu per aprovar, encara que sigui pels pèls, la revàlida.
Aquesta setmana, la capital europea es despertarà a poc a poc de la letargia, empesa pels tocs d'atenció de Frau Merkel, que, com els professors a les escoles, ja ha tornat fa dies a la feina i tancava ahir una intensa gira de contactes
(de la qual va excloure Mariano Rajoy) per preparar la primera gran prova d'aquesta nova Unió Europea sense el Regne Unit:
la cimera informal de caps d'estat i de govern a Bratislava del 16 de setembre.
Però l'estrena de la nova temporada política s'ha aigualit fins i tot abans de celebrar-se. La cancellera alemanya vol que Bratislava es converteixi en un “missatge i no en una cimera per prendre decisions”, que la cita sigui només un “punt de partida” per dissenyar amb cura una nova Unió Europea de 27 membres. Merkel no vol que el Brexit eclipsi la trobada, tot i que és precisament el no dels britànics a la Unió Europea el que va provocar la convocatòria de la cita en un primer moment. I això que la Unió Europea no ha hagut d'esperar fins a l'octubre com es preveia inicialment per tenir un nou interlocutor al 10 de Downing Street. Abans de marxar de vacances, Theresa May ja va agafar el relleu a un David Cameron mort políticament per la seva estrepitosa derrota en el referèndum. Però
no és estrany que la cancellera descarti prendre grans decisions el 16 de setembre, especialment tenint en compte que ni a Londres, ni a Brussel·les ni a Berlín saben encara per on començar a deslligar els vincles entre la UE i el Regne Unit. I també, és clar, considerant que tant ella com François Hollande hauran d'afrontar unes noves eleccions el 2017. Amb uns interlocutors en precampanya electoral i que, especialment en el cas d'Hollande, podrien perdre el càrrec d'aquí a pocs mesos, al 10 de Downing Street tampoc tenen pressa per activar la sortida.
Però el caos europeu per ara contingut del Brexit es podria materialitzar finalment aquesta tardor amb un altre referèndum. El que el populista Viktor Orbán ha convocat el 2 d'octubre a Hongria. “Vol que la Unió Europea sigui capaç d'ordenar l'acollida obligatòria de ciutadans no hongaresos a Hongria sense el permís del Parlament?”, hauran de respondre els ciutadans, en una amenaça directa al sistema de repartiment de refugiats ideat per Brussel·les. Un sistema que, de fet, naufraga per si mateix: dels 160.000 refugiats que es van comprometre a repartir-se fa gairebé un any els estats de la UE, només se n'han distribuït uns 4.000.
Mentrestant, els naufragis reals al Mediterrani continuen: segons dades de l'Oficina Internacional de les Migracions, aquest any ja han mort 3.165 persones intentant arribar a Europa. Un cop de porta d'Hongria a l'acollida dels refugiats debilitaria encara més la imatge de la Unió Europea com a garant dels drets humans i donaria ales –encara més– a un populisme d'ultradreta que creix com l'escuma no només per l'est d'Europa, sinó també per alguns dels països més desenvolupats del continent.
Duel electoral a Àustria
Àustria, de fet, podria escollir el mateix dia del referèndum hongarès el primer president d'extrema dreta d'Europa des de la Segona Guerra Mundial. El 2 d'octubre, els austríacs repetiran l'ajustada lluita entre el candidat ultra Norbert Hofer i el verd Alexander van der Bellen. Una segona oportunitat per a l'extrema dreta, que només va perdre per un grapat de vots al maig i que ja es frega les mans amb la possibilitat d'una victòria a Viena que podria impulsar, en les eleccions de la primavera vinent, el Front National de Marine Le Pen a França i el Partit de la Llibertat del xenòfob Geert Wilders a Holanda.
Marató diplomàtica sense presència espanyola
redaccióDesprés de la gira de Merkel d'aquesta setmana, que s'ha reunit amb divuit caps d'estat i de govern, demà les institucions europees tornen oficialment a la feina, tot i que, com és habitual a Brussel·les, no serà fins ben entrada la setmana que començarà l'agenda d'activitats real: el president del Consell, Donald Tusk, i el de la Comissió, Jean-Claude Juncker, es trobaran demà passat, i el polonès després farà una minigira per veure's amb el belga Michel, el luxemburguès Bettel i l'eslovac Fico, president de torn de la UE. El cap de l'eurocambra, Martin Schulz, viatjarà a Turquia, soci imprescindible en la gestió dels refugiats, i Juncker serà divendres a Berlín, amb Merkel. No hi haurà ni rastre de l'Estat espanyol, immers en el seu propi caos, en cap de les reunions. En boca de tothom, el disseny d'una nova UE, que, sense britànics, volen més unida, solidària i forta. Però
el problema per aconseguir-ho no és Londres. El Brexit és només un símptoma més de la incapacitat dels estats per aplicar els propis eslògans
de solidaritat i unitat europea. De la incapacitat de fer colzes de valent tot i l'amenaça d'un suspens general.
