“Clarament sobiranistes”

La incardinació dins del sobiranisme del nou espai d'esquerres que negocien Barcelona en Comú, ICV, EUiA, Podem i Equo està fora de dubtes, segons propugnen alguns dels protagonistes de la futura confluència. “Hi haurà una incorporació qualitativa i quantitativa de molta gent que està disposada a jugar en un nou espai polític clarament ubicat en el món del sobiranisme”, manté el líder d'EUiA, Joan Josep Nuet.“Nosaltres, al món del sobiranisme, hi podem aportar molt, perquè en els darrers temps hem guanyat aliats
a l'Estat i a Europa que fa temps ni parlaven del dret a decidir ni de l'autodeterminació i que ara són políticament actius aliats dels catalans”, argumenta el secretari tercer de la mesa del Parlament. Més enllà que la líder d'En Comú, Ada Colau, veu més motius per acudir a la manifestació de la Diada Nacional organitzada per les entitats sobiranistes ANC i Òmnium amb el lema A punt per a la república catalana que no pas per no anar-hi, alguns comuns com la mà dreta de l'alcaldessa de Barcelona, Gerardo Pisarello, s'han mostrat a favor fins i tot d'un referèndum unilateral d'independència (RUI) com una via per aglutinar independentistes i no independentistes. “Si no podem tenir ara mateix un referèndum acordat, hem de fer tot el que sigui possible per guanyar força social per trencar el centralisme i l'autoritarisme del PP”, va defensar Pisarello aquest agost en un debat a Gràcia. “Per mi, la força social més gran possible s'aconsegueix a través de vies que permetin que gent que se sent sobiranista i que és independentista i gent que se sent sobiranista però no és independentista treballin plegades. El RUI podria ser una d'aquestes eines”, va afirmar, tot i que el tinent d'alcalde veuria “més adient” convocar unes eleccions constituents.

Nuet tampoc no descarta un RUI. “El referèndum seguirà sent una peça democràtica clau; els conceptes que s'hi afegeixin després –unilateral, amb garanties democràtiques, pactat, vinculant...– els haurem d'anar discutint i perfilant en funció de la tàctica. Ens trobarem amb uns reptes i unes respostes per part de l'Estat que també faran que la nostra posició hagi de ser dimensionada”, assegura.

En aquell debat a Gràcia, organitzat per l'ANC, el convergent Jordi Turull va vaticinar que l'agost vinent Catalunya ja serà independent si la ciutadania ho vol. “Si l'any que ve en aquestes dates tenim més sobirania que avui, ja estaré content –replica Nuet–. Jo vull que l'any que ve siguem molt més sobirans en decisions clau com el deute, les retallades i les accions antidemocràtiques de l'Estat. Si sobre això podem tenir més capacitat de sobirania, me n'alegraré. Amb més sobirania, serem un poble més lliure.”

El bateig del nou moviment polític, que algunes fonts es resisteixen a anomenar partit i que les parts començaran a negociar a finals de setembre per tenir-lo a punt per ser competitiu el març de l'any que ve, es podria demorar un mes en cas que s'haguessin de repetir les eleccions espanyoles per tercera vegada, ja que el desembre quedaria inhàbil. De moment, hi ha consens en el fet que no serà una suma de sigles ni d'espais polítics diferents, sinó un de sol, sense quotes i amb protagonisme de la societat civil i de persones independents. Fins al punt d'unificar militàncies? “Des del punt de vista electoral, ja som una sola cosa; des del punt de vista polític, sens dubte hi haurà una transició”, respon Nuet.

Caldrà veure com interactua Podem amb aquest perfil sobiranista amb què es vol impregnar la nova força. D'altra banda, ICV és la formació que s'ha mostrat més contrària a un RUI, que identifica amb el full de ruta del govern. “Sempre hem dit que la consulta és irrenunciable. El que no volem fer és una repetició del 9-N, que va ser un grandíssim exercici democràtic, però no va tenir els efectes jurídics desitjats. El risc del RUI és que acabi sent una espècie de repetició del 9-N”, va advertir el portaveu ecosocialista, Ernest Urtasun, la setmana passada a RAC1. En tot cas, l'anunciada no-assistència d'ICV a la Diada, en discrepància pública amb els comuns, evidencia que el debat intern sobre els camins de la sobirania és ben obert.