La repetició de Batet examina la tensió PSOE-ERC
Primer · La dirigent del PSC no necessita el vot dels de Rufián per repetir en la presidència del Congrés igual que va passar al maig, però el seu càrrec es tria abans de la cita clau de demà
Cruz cau al Senat en favor de la jutgessa Pilar Llop
El PP i Cs donen una vicepresidència als ultres de Vox
Batet permetrà, com al maig, totes les fórmules per als acataments
La reelecció de Meritxell Batet com a presidenta del Congrés serà un primer termòmetre de la tensió negociadora entre el PSOE i ERC estant a les portes que Pedro Sánchez resolgui si es pot llançar a una investidura abans del Nadal, com és el seu desig, o bé ha d’esperar al gener. L’aposta de Sánchez de col·locar dos catalans al Congrés i al Senat –amb el filòsof Manuel Cruz com a pla B de l’operació Miquel Iceta– decau i Cruz ja no repetirà: l’executiva del PSOE ratificarà avui Batet al Congrés i farà que la jutgessa especialitzada en violència de gènere Pilar Llop presideixi ara el Senat. Si bé Batet ja va ser elegida el 21 de maig sense cap vot independentista ni d’ERC ni de JxCat –amb els presos polítics ocupant aquell dia el seu escó–, ara tampoc no necessita el sí dels de Gabriel Rufián ni els de Laura Borràs i en té prou a esperar a sortir per majoria simple en segona votació com aleshores. El calendari, però, ha fet que la votació de Batet arribi al migdia i només hores abans de la reunió de la tarda dels negociadors del PSOE amb els d’ERC, així que qualsevol gest al ple sobre Batet servirà per mesurar la temperatura real i actualitzada de les possibilitats de Sánchez.
El Congrés nascut amb la catorzena legislatura tindrà l’al·licient de veure de nou Agustín Zamarrón com a president de la mesa d’edat després que la seva llarga barba –a imatge d’un calc contemporani de Ramón María del Valle-Inclán– i el seu verb captivessin l’audiència. Aquell dia el comú Jaume Asens i Josep Rull eren els primers a riure pel semblant del metge i veterà diputat socialista de 73 anys amb Valle-Inclán i encara més quan va deixar frases com ara la de “portar la sacra urna” fins a l’escó de Pablo Echenique o la d’“Agilicen el paso, que están creando un trombo de difícil solución en el coso” durant les votacions per elegir la mesa.
Zamarrón i Rosique
Al costat de Zamarrón a la mesa d’edat hi repetirà com a més jove la diputada d’ERC Marta Rosique, de 23 anys, que al maig obria la sessió llegint els noms dels electes amb una estelada i el lema Acció antifeixista. Països Catalans a la samarreta el dia que Vox hi irrompia amb 24 diputats (ara el partit ultradretà de Santiago Abascal en té 52). Zamarrón pilotarà la sessió fins a l’elecció de Batet, que no arribarà als 176 vots exigits en primera votació i que en podria tenir prou amb els 165 vots que sumen el PSOE (120), Podem (35), el PNB (6), Més País (2), el PRC (1) i Terol Existeix (1) perquè es dona per fet que l’independentisme no votaria que sí a una presidenta alternativa del PP, com ara Ana Pastor, que aspiraria a poder tenir només els 153 vots que sumen el PP (89), Vox (52), Cs (10) i Navarra Suma (2).
Acataments sota sospita
El primer repte de Batet serà escoltar el clam del PP, de Vox i de Cs contra les fórmules d’acatament que utilitzaran diputats d’ERC, JxCat i la CUP. Al maig, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull van fer el seu acatament “com a pres polític”, evocant l’1-O i “per imperatiu legal” enmig de les puntades de peu i de mans dels de Vox a l’escó intentant fer-los inaudibles. Batet ja els va recordar, al PP, Cs i Vox, la jurisprudència del Tribunal Constitucional amb la sentència 119/1990 i es disposa a acceptar demà tota fórmula que no sigui condicional. És a dir, que serà possible acatar amb al·lusions als presos polítics i a la República catalana, però no s’acceptaria una frase condicional com ara dir que s’acata “si els presos són posats en llibertat”, per posar un exemple. Batet, això sí, va acabar obeint el jutge Manuel Marchena i suspenent els diputats presos polítics.
El PSOE tem que l’extrema dreta de Vox tindrà una vicepresidència del Congrés gràcies al PP i Cs. Per assegurar-se l’accés a la mesa del Congrés n’hi ha prou amb 71 diputats (70 és la cinquena part dels 350 escons i amb un de més és suficient) i Vox manté que els seus 52 escons li donen dret a un vicepresident –que podria moderar un debat si Batet i els altres vicepresidents s’absenten– i Santiago Abascal ja ha amenaçat les comunitats de Madrid i d’Andalusia amb la represàlia de deixar-les sense pressupostos si el PP i Cs no voten Vox a la mesa. El PSOE ha ofert a Cs un lloc a la mesa que no li pertoca si barra el pas a Vox.
JxCat, pendent de la divisió del grup mixt més caòtic
La composició del futur grup mixt al Congrés espanta fins i tot aquelles veus que són més propenses a cantar les bondats plurinacionals de l’Estat. Quan es va iniciar la primera legislatura de Rajoy el 2011, el mixt estava habitat per 17 diputats de sis partits i el Congrés creia haver tocat un sostre. Però les urnes del 10 de novembre han deixat el grup mixt més caòtic de la democràcia: 21 diputats de deu partits en un heterogeni espai que va de JxCat a Terol Existeix i Navarra Suma.
Malgrat que el Congrés sovint ha estat flexible amb la norma, a priori els habitants del grup mixt del Congrés són aquells partits que no han arribat als 15 escons o al 5% del vot estatal o al 15% en totes les circumscripcions on es presenten. El primer cas és JxCat, que viurà una vegada més la paradoxa de no poder tenir grup propi amb 8 escons quan el PNB (6) i EH Bildu (5) el tindran amb menys escons.
A més de JxCat, amb 8 dels 21 escons, el mixt es completa amb Mireia Vehí i Albert Botran, de la CUP (2); Íñigo Errejón, de Més País (2); Coalició Canària (2); Navarra Suma (2); Compromís (1); el BNG (1); Foro Astúries (1); el Partit Regionalista de Cantàbria (1), i Terol Existeix (1).
Per no perdre tants diners però sobretot per no quedar sense temps d’intervenció, al Congrés s’estudiarà la possibilitat de dividir el mixt per primera vegada en dos subgrups: un d’independentista (amb JxCat, la CUP i BNG) i un altre de regionalista amb la resta.
