ERC avisa: amb repressió no hi pot haver diàleg
Aragonès condiciona la negociació a la via política, i Rovira veu impossible la resolució del conflicte sense una amnistia
Junqueras creu “inevitable” un referèndum, si bé abans cal fer “inqüestionable” la majoria guanyant legitimitat
Calvo pica l’ullet al partit i algunes fonts veuen pròxim un acord
El diàleg no serà possible si continua la repressió. Així de clar ho va deixar ahir ERC en el transcurs del seu 28è congrés nacional, en el que suposa un clar avís cap al PSOE en un moment en què hi ha congelades les converses per a la investidura de Pedro Sánchez en espera de veure quina posició adopta l’advocacia general de l’Estat arran de la sentència del Tribunal de Luxemburg que considera que el seu president, Oriol Junqueras –que ahir, en una carta llegida en part per ell mateix, reivindicava l’1-O i assegurava que “ho tornaria a fer”–, hauria d’haver tingut immunitat des del juny, quan va ser proclamat eurodiputat. “No és possible un diàleg honest, responsable i en igualtat de condicions sense desbrossar el camí de la repressió, perquè el farà intransitable”, reblava des de l’exili la secretària general, Marta Rovira, que creu que sense una amnistia no serà possible la “resolució política” del conflicte. En el marc del 28è congrés nacional del partit, celebrat ahir a l’Auditori del Fòrum de Barcelona amb uns 1.700 militants inscrits, també el coordinador nacional, Pere Aragonès, hi havia insistit just abans, per si quedava algun dubte sobre a qui anava dirigit l’avís: “La nova etapa només es pot obrir si la política desplaça la repressió, oi que s’entén?”, etzibava el vicepresident.
Aragonès proclamava que ERC vol obrir camins a la negociació i “assumeix el paper de trencaglaç dels murs del bloqueig” que li ha encomanat la ciutadania, fent seva una responsabilitat que, això sí, avisava que podrà comportar “decisions complexes”. “Som aquí per crear les condicions per guanyar”, etzibava, després de recordar que el seu no és un diàleg “des de la ingenuïtat”. En aquest sentit, insistia que els principals punts del programa polític del partit segueixen sent l’amnistia, l’autodeterminació i la república, i també avisava ja que caldrà que hi continuï havent “un país mobilitzat”, i que l’eventual investidura de Sánchez no significarà en cap cas que “es buidin els carrers”.
Poca estona després, la vicepresidenta espanyola en funcions, Carmen Calvo, feia una picada d’ullet en pronunciar-se públicament, com també havia exigit ERC, i dir que “les sentències s’acaten i es compleixen”. “El Tribunal de Justícia Europeu és també un tribunal per a tots els espanyols, no és aliè a la nostra sobirania jurisdiccional”, apuntava, en el marc del congrés del PSOE cordovès, on es va mostrar convençuda de poder “trobar una sortida” per a Catalunya.
Si la posició de l’advocacia de l’Estat és favorable al compliment de la sentència europea, en aquest sentit, fonts d’ERC citades per Efe suggerien ahir que encara no seria descartable anar a una investidura abans de Reis, sempre, això sí, que tanquin un acord amb el PSOE que també inclogui una mesa de diàleg específica, i que aquest sigui ratificat pels òrgans del partit, en principi un consell nacional que hauria de ser convocat d’urgència.
Junqueras “reapareix”
Tot i no posar-ho explícitament com a condició per a la negociació, Aragonès, com havia fet abans l’adjunta a la secretaria general, Marta Vilalta, va exigir l’alliberament immediat de Junqueras, el reconeixement de la seva immunitat i l’anul·lació de la sentència “del judici de la vergonya”. Des de la presó, el president d’ERC posava veu a un missatge en què s’enorgullia d’haver “situat la independència al centre de la política catalana, desplaçant l’autonomisme”, i es mostrava convençut que aquesta “és irreversible i un nou referèndum, inevitable”. Per fer-ho possible demanava construir una majoria que quan arribi el moment sigui “inqüestionable”, tot tornant a posar al centre del debat les raons per les quals necessitem “un estat propi”.
És clar que en aquesta qüestió també Rovira posava els seus ingredients a la recepta, ja que reconeixia que al republicanisme li cal “guanyar legitimitat” perquè “només així” podrà fer valdre un nou referèndum i els seus resultats, i en cas contrari serà impossible. “És evident que hem de ser més per guanyar, sempre ho hem dit”, etzibava, tot evocant el lema del congrés: Enfortim-nos per tornar-hi, enfortim-nos per guanyar. I això suposa, segons ella, fer que la causa no sigui percebuda de manera hostil per la part de la societat que no hi està d’acord. Rovira, a més, deia que cal sumar i assolir grans consensos dins del moviment, sense “competir ni uniformar”. I sense ser notícia sovint per les topades. “Quan deixem de parlar de nosaltres mateixos és quan esdevenim una acció atractiva per formar una majoria”, concloïa.
