Barcelona
La capital vol diners per al transport públic i la cultura
L’Estat ha desatès el seu compromís amb el finançament de la xarxa de metro i bus a través de l’ATM
Ada Colau vol negociar un canvi de finançament municipal i competències en habitatge
La institució pública del país amb els comptes més sanejats, l’Ajuntament de Barcelona, ho seria més encara si l’Estat espanyol hagués complert al peu de la lletra els acords de finançament pactats fa anys i desatesos durant els mandats de Mariano Rajoy. Transport públic i infraestructures culturals són el principal greuge de finançament que té viu Barcelona amb el govern d’Espanya pel que fa a les aportacions directes, és a dir, diners que es reben per dur a terme una activitat concreta. A aquesta mancança, cal afegir-hi la necessitat d’activar un conjunt d’infraestructures de finançament estatal que o estan a mig fer o encara són un simple projecte damunt la taula del ministeri corresponent.
El transport públic de la gran Barcelona es finança a través de l’ens mixt de l’Autoritat del Transport Metropolità, en què les aportacions de l’Ajuntament de Barcelona són les que més s’han incrementat en els últims anys, molt més que les de la Generalitat. En canvi, en aquest context d’una necessitat peremptòria de potenciar el transport públic per fer front als nous reptes d’una mobilitat neta, les aportacions de l’Estat espanyol han anat a la baixa. Recuperar el nivell inversor de l’Estat en transport serà, doncs, una de les prioritats de negociació amb el ministeri de José Luis Ábalos.
En l’àmbit del transport i la mobilitat, hi haurà sobre la taula el tema sempre pendent de la millora de la xarxa de rodalies, qüestió sobre la qual l’exconseller del govern català Pere Macias té ultimat un pla de millora per encàrrec del ministeri que s’hauria de fer públic aviat. En el capítol extens dels greuges ferroviaris, també hi ha la inacabada i aparentment inacabable estació de la Sagrera, per a l’alta velocitat, i la culminació de tot el triangle ferroviari del nord de Barcelona, que implica també la millora del trànsit de trens de rodalies i la reurbanització de la zona amb la creació d’un gran parc urbà.
La gran infraestructura pendent que afecta la mobilitat convencional, la dels vehicles, és la millora de la ronda litoral al seu pas per Montjuïc. És un coll d’ampolla enquistat i per al qual l’últim ministre de Foment del PP, Íñigo de la Serna, va presentar una solució “consensuada” amb l’Ajuntament, però que amb la moció de censura i l’entrada dels socialistes al govern espanyol ha quedat al calaix.
Barcelona i l’Estat també hauran de parlar de l’aeroport Josep Tarradellas i del port de la ciutat. La política de combatre la situació d’emergència climàtica promoguda per l’alcaldessa Ada Colau s’ha fixat com a objectiu una contenció del creixement d’aquestes dues grans infraestructures.
En un altre àmbit, la recuperació del conveni de cocapitalitat cultural que al seu dia va signar amb Barcelona el govern de José Luis Zapatero ha de ser un objectiu assumible per a l’executiu de coalició d’esquerres de Barcelona que va incorporar aquest propòsit en l’acord programàtic de govern. Els comuns i els socialistes hi estan d’acord a Catalunya; per tant, hauria de ser més fàcil de traslladar la mateixa entesa a Madrid.
Els diners de la cocapitalitat han de servir per potenciar infraestructures culturals com ara el Mercat de les Flors, el Museu Picasso i l’Auditori, entre d’altres. Com a referència del que podria suposar, hi ha l’últim mandat de Jordi Hereu, quan entre el 2007 i el 2011 Barcelona va rebre 20 milions d’euros en aquest concepte.
Nou cicle polític
Més enllà de la discussió per inversions concretes, la presència de Podem en el govern espanyol i el nou cicle polític que ara s’obre també hauria de servir de palanca per fer possible diversos canvis en polítiques públiques estratègiques. Aquest és el cas d’un dels objectius de mandat del govern d’esquerres de Barcelona en l’àmbit de l’habitatge, senya identificativa de la lluita política d’Ada Colau.
Es tracta d’aconseguir una modificació de la legislació del lloguer, d’àmbit estatal, per tal que els municipis puguin intervenir en la regulació i contenció dels preus limitant-ne les pujades abusives. El model proposat és similar al que ja s’aplica a la ciutat de Berlín.
L’alcaldessa Ada Colau també s’ha plantejat el repte d’aprofitar el nou cicle polític per canviar les normes generals del joc, és a dir, aconseguir un nou marc de finançament municipal. L’actual estructura econòmica dels municipis es troba encotillada encara per la llei que al seu dia va dictar el govern del PP dins l’ofensiva de la contenció del ministre Cristóbal Montoro.
